Les famílies valencianes ja tenen marcada la data en el calendari: el pròxim curs escolar 2026/2027 començarà el 9 de setembre de 2026 i conclourà el 18 de juny de 2027 per a les etapes d'Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional. En total, 179 dies lectius que la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha fixat després d'un procés de negociació en els distints sectors de la comunitat educativa.
Un dia més d'inici respecte al present curs —que va arrancar el 8 de setembre de 2025— i un dia menys de tancament, cosa que dibuixa un calendari pràcticament calcat a l'anterior però en una novetat que va més enllà de les dates: els municipis tindran, per primera vegada, la possibilitat d'intercanviar fins a quatre dies lectius per no lectius consecutius per a adaptar-se a les seues festes i tradicions locals.
Un calendari, molts ritmes
No totes les etapes educatives compartixen el mateix punt d'eixida. Els programes formatius de qualificació bàsica i l'FP de segona oportunitat començaran el 14 de setembre, cinc dies després que la resta. Esta mateixa data marcarà també l'arrancada de la Formació de Persones Adultes, les Ensenyances Artístiques de Música i Dansa —elementals i professionals— i les Ensenyances Professionals d'Arts Plàstiques i Disseny, encara que estes acabaran abans, l'11 de juny de 2027.
Més pausats en l'arrancada són els estudiants d'Ensenyances Esportives de Règim Especial, que no tornen a les aules fins al 21 de setembre. Els que més esperen són els alumnes de les Escoles Oficials d'Idiomes: el seu curs no arranca fins al 28 de setembre de 2026, encara que compartix data de tancament en la majoria, el 18 de juny de 2027.
Nadal, Pasqua i festius del curs
Quant als períodes de descans, les vacances de Nadal aniran del 22 de desembre de 2026 al 6 de gener de 2027, ambdós inclosos. Les de Pasqua abastaran del 25 de març al 5 d'abril de 2027. Són, en conjunt, un poc més de tres setmanes de respir repartides estratègicament al llarg de l'any escolar.
A estos períodes se sumen quatre dies festius de caràcter no lectiu: el 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana; el 12 d'octubre, Dia de la Festa Nacional; el 8 de desembre, Dia de la Immaculada Concepció; i el 19 de març, Dia de Sant Josep. Este últim, vinculat a les Falles, té especial pes simbòlic en una comunitat on la festivitat josefina és molt més que una data en l'almanac.
Més poder per als ajuntaments
Potser la novetat més rellevant del nou calendari no siga una data, sinó una filosofia. Més enllà dels tres dies festius dels quals ja disposaven els Consells Escolars Municipals, la Conselleria obri ara la porta al fet que els municipis puguen sol·licitar l'intercanvi d'entre un i quatre dies lectius per dies no lectius consecutius, sempre que estos es compensen amb el mateix nombre de jornades lectives. Per a això, serà necessari que s'aprove prèviament la modificació normativa de l'Orde que regula el calendari escolar i que existisca acord del propi Consell Escolar Municipal.
El responsable d'articular este calendari ha sigut Jorge Cabo, director general de Centres Docents, qui ha subratllat l'esperit de la mesura amb dos declaracions que resumixen bé l'aposta de la Conselleria:
"Reforcem l'autonomia dels municipis que disposaran d'una major flexibilitat per a adaptar el calendari escolar a les seues festes i tradicions locals" - Jorge Cabo, director general de Centres Docents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats
"Guanyem en autonomia i capacitat d'adaptació a la realitat local, sense renunciar al rigor acadèmic ni a la seguretat organitzativa que necessiten centres i famílies" - Jorge Cabo, director general de Centres Docents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats
La clau, en qualsevol cas, està en l'equilibri: cap d'estes mesures alterarà el nombre total de dies lectius ni la duració del curs escolar. El que canvia és qui decidix com distribuir-los. En una comunitat amb una identitat local tan marcada com la valenciana —on les festes de cada poble són quasi una institució—, donar eixe marge als ajuntaments no és només una qüestió de logística escolar, sinó també un reconeixement que l'educació no ocorre en el buit, sinó enmig d'una vida comunitària amb els seus propis ritmes i celebracions.