El pròxim 14 de juny tanca les seues portes 'A media lumbre', l'exposició col·lectiva que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha albergat en el seu Centre Julio González des del 18 de febrer. Quasi quatre mesos que el museu valencià ha apostat per alguna cosa que rares vegades ocupa el centre d'un museu d'art contemporani: la ceràmica, l'espart, la llana, el fang i els gestos lents dels qui encara saben fer les coses amb les mans.
La mostra reunix més de 40 obres de 27 artistes, incloent-hi peces de la col·lecció de l'IVAM, i proposa un recorregut per treballs contemporanis vinculats a oficis i materials tradicionals com ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. No és una exposició d'arqueologia ni un homenatge sentimental al passat. És, en tot cas, una pregunta incòmoda llançada al present: ¿què perdem quan desapareixen els sabers que no caben en una pantalla?
"M'agrada pensar l'exposició com un filandó, eixes reunions nocturnes al voltant del foc on s'entrelligaven el treball manual i el relat compartit" - Blanca de la Torre, directora i comissària de l'IVAM
Una entrada que ja diu molt
El recorregut comença amb una declaració d'intencions. El públic és rebut per una gran pancarta amb la paraula 'Guapa', obra de Pilar Albarracín, peça que pertany a la col·lecció pròpia de l'IVAM. Des d'eixe primer colp visual, l'exposició desplega un univers material que abraça el tàctil, el sonor i fins i tot l'olfactiu. La mostra no sols és visual: inclou peces sonores de Saskia Calderón i olfactives de Julie C. Fortier. Esta última ha creat un monumental collaret suspés que desprén aromes de sotabosc, una obra que obliga el visitant a detindre's d'una manera molt distinta a com ho faria davant d'un quadre.
La museografia connecta amb els sentits, incorporant parets arrebossades en tova i materials naturals de la Comunitat Valenciana. Fins i tot el mateix espai expositiu forma part del discurs.
Fang, espart i llana com a llenguatges contemporanis
Entre les obres que articulen el nucli de l'exposició destaquen les realitzades en argila vidriada de Glenda León, les àmfores d'Antonio Fernández Alvira, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias Barrios, peces ceràmiques de Marta Font o una instal·lació de Josefina Guilisasti realitzada junt amb artesanes de Rari, a Xile. El projecte promou pràctiques comunitàries i coneixement situat, col·laborant amb artesanes i col·lectius locals. L'artesania, ací, no és decoració: és mètode de treball i forma de pensar.
L'espart, material històricament associat a l'economia domèstica rural espanyola, reapareix amb força en obres de Sonia Navarro i Ana Laura Aláez. Isabel Servera treballa amb tècniques vinculades al trenat de margalló, mentre que Laurita Siles rescata la llana de l'ovella Carranzana —una raça en perill d'extinció— per a reflexionar sobre biodiversitat i patrimoni cultural. Les mans que trenen, tornen, filen o modelen es convertixen en narradores d'un temps propi, alié a la productivitat accelerada.
La ceràmica és un altre dels eixos vertebradors de la mostra, amb presència de Concha Ybarra, Sarah Viguer Cebriá, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret. Els tapissos d'Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura i una peça de Jessica Stockholder completen un recorregut en el qual també Ricardo Calero reivindica la cistelleria tradicional i la seua relació amb l'entorn natural.
Sense nostàlgia, però amb memòria
'A mitja llum' s'aproxima a sabers no hegemònics vinculats als territoris —artesania, oficis, pràctiques camperoles i modes de vida— però sense una visió nostàlgica o romantitzada, en paraules de la seua comissària. La diferència és subtil però important: no es tracta d'enyorar un món perdut, sinó de preguntar-se quin coneixement útil i viu s'ha descartat per considerar-se menor o antiquat.
"La pèrdua de sabers tradicionals repercutix directament en la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica" , va assenyalar Blanca de la Torre en la presentació de la mostra. Una advertència que connecta amb debats molt actuals sobre sostenibilitat, identitat territorial i els límits del creixement accelerat.
La mateixa exposició va ser concebuda des de criteris sostenibles: ús de materials naturals, reutilització d'elements expositius i eliminació de transports internacionals. Les cartel·les i textos de sala estan fets en tela i es reutilitzaran en totes les seus.
Un projecte itinerant que continuarà viu
El tancament a València no és el final del projecte. El projecte va nàixer a l'IVAM i continuarà al Casal Solleric i Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, al CDAN d'Osca i al Museu Terra de L'Espluga de Francolí. Cada seu acollirà una exposició autònoma en la qual artistes i obres aniran mutant i adaptant-se a cada territori. Una estructura que imita, en certa forma, la lògica dels propis oficis tradicionals: el mateix coneixement que es transforma segons les mans i el lloc que l'acullen.
En un moment que la velocitat ho domina quasi tot, 'A mitja llum' ha funcionat com una pausa deliberada, un espai on la lentitud no és defecte sinó argument. Que una exposició sobre cistelleria, fang i llana haja trobat el seu lloc en un dels museus d'art contemporani més rellevants del país diu tant sobre l'estat de l'art com sobre l'estat del món.