A punt de complir-se un any de la DANA que va arrasar bona part d'Alfafar, el municipi continua avançant en la seua reconstrucció. Amb prop del 30 % de les obres executades i la resta en distintes fases de tramitació, l'Ajuntament manté el pols per a retornar la normalitat a veïns, comerços i servicis públics. L'alcalde, Juan Ramón Adsuara, repassa en esta entrevista l'estat de les actuacions, la recuperació del teixit comercial, el reforç dels servicis socials i educatius, i els nous reptes que afronta la localitat en matèria d'infraestructures i prevenció davant de futures inundacions.
Quan està a punt de fer-se un any de la DANA, com està la situació en Alfafar?
En línies generals – o en números perquè s'entenga més ràpidament – podríem dir que estem aproximadament en un 30 % d'allò que és l'obra de reconstrucció. L'altre 70 % està en tràmits, està peritat, està avaluat, estan fetes les memòries i a l'espera que, d'alguna forma, ens conteste l'Estat i puguem seguir el procediment de contractació de les obres.
També és veritat que part d'eixe 70 % ja té l'obra adjudicada i estem a punt, d'abans de final d'any, començar tres o quatre obres més.
El comerç en Alfafar és un pilar fonamental, s'ha pogut recuperar l'activitat? Quines mesures s'han implementat per part de l'Ajuntament?
Amb el xicotet comerç, des de l'Ajuntament estiguérem ajudant-los a peritar tot el que era necessari i a tramitar totes les ajudes. Teníem una oficina exclusiva per a assessorar el xicotet comerç.
Amb la mitjana i gran superfície el que férem va ser, d'alguna forma, que presentaren una declaració responsable. En el moment en què la presentaven, automàticament tenien llicència per a poder actuar en la seua superfície. La veritat és que molts han aprofitat la catàstrofe per a renovar les seues instal·lacions, millorar l'experiència de compra, modernitzar els seus locals i han sigut molt ràpids. També és cert que, en ser ràpids i recompondre's després de la tragèdia, han donat vida a la població i han ajudat a recuperar la normalitat.
Aleshores, podríem dir que Alfafar ja ha recuperat el pols comercial?
En el parc comercial, sí. A les xicotetes empreses també els hem donat suport tècnic, suport publicitari i ajuda per a comunicar a la ciutadania que ja estaven oberts els comerços. Cal recalcar que hi ha comerços que, pel fet que són autònoms i depenent també de l'edat o de la trajectòria professional, han optat per no obrir. Alguns, per no haver de tornar a enfrontar-se a tota la burocràcia que tenim amb els xicotets comerços, i que frena molt a l'hora d'emprendre.
Un altre dels pilars fonamentals en els pressupostos d'Alfafar sempre ha sigut els servicis socials. En este cas, s'ha reforçat l'atenció als col·lectius més vulnerables...
Sí. De fet, tenim ja publicades les memòries de totes les polítiques socials i de totes les intervencions que hem fet amb famílies. Hem treballat amb la col·laboració de Creu Roja, la Conselleria de Sanitat i la Conselleria de Política Social. Encara queda molt per fer, però ara ens hem centrat a ampliar el servici que prestem en salut mental: psicòlegs, acompanyament, atenció a persones amb algun trastorn... Des d'Assumptes Socials estem donant suport a esta recuperació de la normalitat i teníem clar que era necessari reforçar la salut mental de les persones.
No hem trobat a faltar suport institucional, sinó empatia institucional
En Educació, el CEIP Orba ha sigut, sens dubte, el centre educatiu més afectat de la localitat. Ja s'ha procedit a la seua demolició, quins terminis manegeu?
És cert que amb la Conselleria d'Educació no tenim una relació molt fluida. No sabem quins temps manegen. Sí que sabem que s'estan retirant totes les runes i entenem que la Conselleria ja està licitant l'obra o el projecte de reconstrucció del col·legi.
No podem parlar amb certesa perquè desconeixem en quina situació està l'expedient de la Conselleria, cosa que agrairíem, perquè podríem transmetre eixa informació a mares, pares i equip docent. Així i tot, calculem que seran uns dos anys o dos anys i mig. Així, estimem que abans de final d'any s'adjudicarà el projecte, abans de Setmana Santa podria estar llest el projecte més l'obra per a licitació, adjudicar-la abans de l'estiu que ve i que abans de 2026 comence l'obra. És una estimació seguint el cronograma de la Llei de Contractes.
I la resta d'infraestructures educatives?
Poguérem obrir, amb una setmana de retard, l'escola infantil de Rabisancho, també amb totes les millores necessàries després de la DANA; i en el cas de l'escola Orba, amb la nova escola modular, també tinguérem un retard d'una setmana perquè créiem que encara no estava llesta per a obrir. De fet, encara falten detalls, com les zones d'ombra. En este sentit, estem creant un parc arbrat per a això. Ens haguera agradat que s'haguera pogut millorar un poc més, i, per això, seguim dia a dia atenent des del nivell municipal les xicotetes necessitats de l'escola.
En total, només dos centres es veren afectats: un tornà pràcticament a temps i forma, i l'altre – com hem dit – tardarà uns dos anys a estar completament construït.
Ara estem en una època de pluges intenses. Fa res que vàrem tindre una alerta roja, com s'ha millorat el pla d'emergències d'Alfafar?
El pla d'emergències està actiu. Abans ja teníem un pla, però no el poguérem posar en marxa perquè l'aigua vingué pel lateral, no des de dalt. El nostre pla d'inundacions estava pensat per a un episodi de pluges com el que tinguérem el cap de setmana passat, no per a una riuada.
Així i tot, des que es detecten alertes, el nostre pla marca que es reunix el CECOPAL, presidit pel comissari i l'alcalde. Participen Serveis Socials, l'equip de Comunicació, els responsables d'Urbanisme i l'empresa concessionària d'aigües, que ha estat treballant tota la DANA amb el cicle de l'aigua i el clavegueram.
Per tant, 24 o 48 hores abans ja tenim la primera reunió, organitzem les brigades, donem instruccions, i sobretot, vigilem ponts, túnels i zones inundables. Durant les alertes, a més, distribuïm més policia per tota la població, dedicada exclusivament a vigilar i controlar les zones més vulnerables.
Amb esta coordinació, i amb la col·laboració del parc comercial – que va decidir tancar durant l'alerta roja – aconseguirem que no hi haguera mobilitat en la població. Així i tot, hi ha xicotetes inundacions que no hem pogut reparar encara perquè no tenim autorització, la qual cosa dol, ja que 11 mesos després seguim esperant. Però la policia i les brigades actuaren perfectament, controlant i reparant el clavegueram quan va ser necessari. Podem dir que hem passat amb nota esta primera gota freda, 11 mesos després de la DANA.
Per descomptat, també vull agrair el comportament exemplar de la ciutadania, que va atendre la crida a quedar-se a casa, i el tancament del parc comercial, que va permetre als equips dedicar-se al que devien: vigilància i control. En altres tempestes, hi ha persones que no respecten les alertes, ixen per capritx, i això genera col·lisions o cotxes atrapats davall túnels, que requerixen rescat. En este cas, la responsabilitat ciutadana va ser exemplar, i les brigades van respondre amb rapidesa.
El clavegueram, com has comentat, continua sent un dels punts negres de les localitats afectades per la DANA, quina és la situació?
Tenim cinc milions adjudicats per part del Govern central per a la millora dels embornals. Molts estan afectats perquè el fang s'ha solidificat, reduint la seua capacitat d'evacuació entre un 20 % i un 30 %.
La intenció no és només substituir-los, sinó ampliar-los, perquè amb el canvi climàtic els episodis de pluja són molt més intensos. Caldrà obrir carrers, retirar col·lectors i augmentar el diàmetre dels nous. Això garantirà una millor evacuació futura. Però este procés necessita memòries, xicotets projectes i, sobretot, l'aprovació dels tècnics del Ministeri.
El problema és que eixes memòries les avaluen tècnics o enginyers que no han estat ací i no coneixen la zona ni la urgència de les obres. Per això s'està retardant. Tots els alcaldes i alcaldesses hem demanat al Ministeri rapidesa i urgència a contestar a estes memòries.
També heu posat en marxa un pla antiinundació amb Hidraqua. En què consistirà i quan s'activarà?
Estem analitzant primer el pla antiinundació. En les memòries i projectes nous, totes les obres de parcs i zones verdes inclouran una superfície que lamine l'aigua amb un sistema de drenatge urbà. Tots els parcs portaran un tanc de tempestes i un subsol que absorbisca l'aigua perquè el gruix en la calçada siga menor en cas d'inundació.
Estem intentant millorar també el pas de les nostres aigües cap al parc natural mitjançant els sifons que tenim.
L'únic element que no està en les nostres mans és el col·lector O, que ve des d'Almussafes i travessa tota la comarca fins a Pinedo. Quan arriba ací, ja ve carregat amb l'aigua de 20 municipis. Això fa que, quan arrepleguem aigües amunt, no puguem desaiguar en eixe col·lector perquè ja està saturat, i l'aigua ens torna cap arrere, inundant la zona comercial. Per això demanem que les administracions supramunicipals solucionen d'una vegada este problema que afecta a tota la comarca de l'Horta Sud.
Com a veí, he sigut una víctima més; com a alcalde, he patit la falta de mitjans per a poder actuar abans
Durant la DANA hi hagué molt de treball conjunt entre administracions, però amb el pas del temps es diluïx, heu trobat a faltar suport institucional?
No hem trobat a faltar suport institucional, sinó empatia institucional. I això és diferent.
L'empatia institucional és entendre el municipalisme, entendre als regidors, alcaldes i equips municipals que tenim menys competències i menys mitjans. Quan damunt ens imposen procediments ordinaris de contractació, tot s'endarrerix.
Hauríem de seguir en situació d'emergència fins que les poblacions recuperen el ritme normal: fins que el clavegueram, les zones verdes i els drenatges estiguen acabats; perquè, en llevar-nos l'emergència, han sigut poc empàtics.
Hem de reconstruir, però en ferramentes ordinàries, i així tot es fa interminable.
Òbviament, t'he de preguntar pel soterrament de les vies. La DANA va deixar en evidència que era una actuació fonamental, però en estos moments s'ha optat per un pas soterrat per a ciclovianants…
Així és, però crec que, vist el que ha ocorregut en la DANA, el Ministeri i els tècnics d'ADIF deuen replantejar-s'ho. La via va actuar com un mur, com una fàbrica d'una ona que va impulsar encara més l'aigua. Per això, creguem que l'única viabilitat és el soterrament. Hem apel·lat al jutjat contra este projecte perquè, realment, és un pegot.
A més, estos dies estem tenint molts problemes: augmenta la circulació perquè veïns de la Torre o Sociòpolis venen a fer les seues compres ací, i això incrementa el trànsit; tenim avaries constants en les barreres i, cada vegada que n'hi ha una, hem de desplaçar dos patrulles i quatre agents, cosa que genera caos circulatori i resta efectius en altres servicis.
I des de l'Ajuntament es pot fer alguna cosa perquè eixe projecte no veja la llum?
Sí. Ho hem demostrat en estudis de la universitat i d'enginyeries. El projecte plantejat per ADIF no correspon a la realitat: no quadren les obres en la plataforma de la calçada ni els pendents exigits per la llei d'accessibilitat. Per tant, no quedarà com diuen que quedarà, i serà un perill tant per risc d'inundacions com per seguretat ciutadana, sobretot a la nit, perquè solen ser llocs que inciten a la delinqüència.
11 mesos després de la DANA, ha canviat el projecte de l'Alfafar del Futur?
Al contrari, es manté i es millora. Estem treballant en una Agenda Urbana de Reconstrucció, basada en la nostra primera Agenda Urbana, que era “Alfafar del Futur”, i que es basa en un pla d'inversions a llarg termini per a una expansió coherent entre tots els barris i la Ciutat Esportiva.
Continuem apostant per un creixement sostenible, amb refugis climàtics, avingudes verdes, evacuació d'aigües pluvials i tancs de tempesta. Li sumarem, a més, el nostre pla d'inundacions a l'Agenda Urbana de Reconstrucció i optarem a una línia europea d'entre 5 i 10 milions d'euros amb els programes EDUSI, fets específicament per a poblacions afectades per la DANA.
Aleshores, quins serien els projectes a mitjà i llarg termini?
A mitjà i llarg termini, les obertures d'avingudes i la Ciutat Esportiva.
A curt termini, una de les prioritats és invertir en zones verdes i parcs infantils. Desgraciadament, les zones més afectades per la riuada van ser precisament eixes. Hem de repensar eixos parcs: ja els tenim dissenyats, a falta de poder adjudicar l'obra.
Com han sigut estos mesos com a alcalde i com a veí d'Alfafar?
Com a veí, he sigut una víctima més. Com a alcalde, he patit la responsabilitat i la falta de mitjans per a poder actuar abans. Com tots els veïns i veïnes, he tingut moments baixos, durs, i també moments en què necessites suport psicològic, perquè la salut mental es ressent. No està sent fàcil tirar cap avant, però ho estem fent amb ganes. Ens estem recuperant anímicament i, sobretot, tenim la consciència tranquil·la: ho estem donant tot en esta reconstrucció.
Després de viure una pandèmia, després la DANA, encara tens ganes de seguir?
Abans va ser la crisi de la vivenda, després la de l'ocupació, després la pandèmia i ara la DANA. Han sigut quatre legislatures, i cada una amb una crisi distinta. Si seguim, serà per responsabilitat, per a acabar este treball de reconstrucció. I la reconstrucció ha de donar lloc a un nou Alfafar: una ciutat reconstruïda, millorada, i a partir d'ací, preparada per a seguir creixent.