La situació de les arts escèniques valencianes travessa, segons l'Associació Valenciana d'Empreses d'Arts Escèniques (AVETID) -- que representa a més de mig centenar de sales i companyies -- un dels seus moments més delicats dels últims anys. Entre les seues principals reclamacions figuren el desbloqueig del Circuit Cultural Valencià, paralitzat des de fa més d'un any; un major pressupost per a Cultura; i l'obertura de canals de diàleg directes amb la Conselleria.
En esta entrevista a València Extra, la presidenta d'AVETID, Mª Ángeles Fayos, analitza la situació del sector i exposa les mesures que considera imprescindibles per a garantir la viabilitat i el futur de les arts escèniques valencianes.
Parleu de “menyspreu institucional” i de falta de diàleg. Quantes sol·licituds de reunió heu traslladat a la Secretaria Autonòmica de Cultura i quina resposta heu rebut fins ara?
Hem traslladat diverses sol·licituds tant a la secretària autonòmica com a la consellera i sempre ens remeten a l'IVC com a interlocutor, a pesar que este organisme no té competències per a respondre a una part important de les nostres reivindicacions. El que reclamem és un diàleg directe, tant amb la secretària autonòmica, com amb la nova direcció de l'IVC.
Assenyaleu que el Circuit Cultural Valencià es troba en una situació de “paràlisi” des de fa un any i mig. Quines conseqüències concretes està tenint esta situació per a les companyies, sales i professionals de les arts escèniques?
El Circuit Cultural és un dinamitzador fonamental per al sector escènic. La conseqüència directa del seu bloqueig és la falta de contractació de companyies i la pèrdua, per a la ciutadania, d'una programació de qualitat dirigida a tots els públics. Si les companyies no poden treballar en el circuit valencià, que és el seu àmbit natural d'actuació, poc més cal afegir. És urgent reactivar-lo, ja que esta situació agreuja encara més la precarietat amb què ja treballen moltes d'estes empreses.
Afirmeu que alguns canvis impulsats per la Conselleria no han sigut consensuats amb el sector. Quins són els exemples més significatius i com haurien d'haver-se abordat, segons AVETID?
Som un col·lectiu molt ampli que reunix associacions professionals, creatives i empresarials. Lògicament, compartim moltes posicions en matèria de política cultural, encara que també existix diversitat d'opinions en qüestions concretes. No obstant això, hi ha reivindicacions que són comunes: el necessari increment del pressupost destinat a Cultura; la recuperació dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes; l'avançament dels terminis de les subvencions per al sector; un Circuit Cultural amb catàleg obert; i, en definitiva, una major dignificació de les arts escèniques.
Creiem que, mitjançant el diàleg, és possible aconseguir consensos sobre estes qüestions urgents, no sols a partir de les nostres aportacions, sinó també gràcies a l'escolta activa del conjunt d'associacions del sector.
A més del desbloqueig del Circuit Cultural Valencià, quines són les prioritats urgents que AVETID considera imprescindibles per a garantir la viabilitat del sector escènic valencià?
Com comentava, existixen diverses qüestions prioritàries. La primera és que el Circuit torne a funcionar immediatament i deixe d'estar paralitzat per qüestions burocràtiques i per canvis que poden provocar un col·lapse de la programació durant l'estiu. Moltes companyies compartixen actors i personal tècnic, i podrien veure's obligades a renunciar a actuacions per l'acumulació de contractacions en determinats períodes. Esta és una reivindicació que requerix una resposta immediata.
L'ADN d'una companyia d'arts escèniques és treballar en el seu territori i, a partir d'ací, girar fora d'ell. Per això este programa cultural és tan important. A més, resulta essencial per a acostar el teatre, la dansa, el circ i les arts de carrer als municipis de Castelló, València i Alacant.
D'altra banda, fa a penes uns dies hem viscut una nova edició de La Mostra d’Alcoi, que ha patit retallades pressupostàries per part de la Conselleria de Cultura i que ha motivat protestes per part de les associacions. Ha de ser una cita especialment cuidada, perquè és la Fira del Teatre Valencià i constituïx la principal carta de presentació exterior de les arts escèniques valencianes. És un esdeveniment emblemàtic.
Així mateix, és necessari incrementar la producció pública de teatre, circ, dansa i arts de carrer, així com reforçar la inversió en el teixit productiu de les arts escèniques, tant a través de les ajudes biennals com de les subvencions anuals a la producció.
Parlem d'inversió perquè cada euro públic destinat a les companyies revertix multiplicat en contractació, recaptació fiscal i, sobretot, en la professionalització del teatre valencià i en l'enfortiment d'una indústria cultural capaç de diferenciar-se a nivell nacional i internacional.
Si finalment es produïra una reunió amb la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, quins compromisos o mesures concretes espereu obtindre d'eixe encontre?
La disposició dels responsables polítics a reunir-se amb el sector és també una mesura de la importància que concedixen als nostres problemes. Si no som capaços de despertar l'interés de la secretària autonòmica de Cultura, resulta difícil pensar que puga defendre una indústria cultural forta, estratègica i identitària per a la nostra comunitat.
I, sobretot, com aspirarem que la Cultura arribe al 2 % del pressupost de la Generalitat si ni tan sols existix voluntat d'escoltar les nostres demandes en una reunió?
Creieu que esta situació respon a una falta de recursos, a una qüestió de gestió política o a una determinada visió de la cultura per part de l'actual Govern valencià?
Sincerament, creiem que respon a una combinació dels tres factors. Des de la Conselleria de Cultura encara no s'ha assumit plenament que la cultura —i, en particular, les arts escèniques— constituïx un motor econòmic fonamental, a més d'un espai imprescindible per al desenvolupament personal i col·lectiu de la societat.