València Extra, en col·laboració amb la Conselleria de Cultura, ha celebrat este dimarts en el Centre del Carme el desdejuni informatiu 'Diàlegs sobre el futur: L'actual situació de la cultura a València i el seu futur', una trobada que ha reunit representants institucionals i responsables d'algunes de les principals entitats culturals valencianes per a reflexionar sobre el present i els reptes de la cultura a la Comunitat Valenciana.
La jornada, organitzada gràcies a la implicació del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, ha comptat amb la participació del director gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugueda; la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Beatriz Traver; el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'IVC, Luis Gosálbez; la directora adjunta d'Arts Escèniques de l'IVC, María José Mora; el coordinador d'Espai La Granja, Guillermo Arazo; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de València i president del Palau de la Música, José Luis Moreno; la directora de la Fundació Chirivella Soriano, Begoña Garzón; i la directora de Bombas Gens Centre d'Arts Digitals, Mónica Pérez.
Durant la trobada, els participants han coincidit a assenyalar el bon moment que travessa la cultura valenciana, encara que també han posat damunt la taula alguns dels desafiaments pendents, com el finançament, la visibilitat exterior dels projectes culturals o la necessitat de continuar enfortint el teixit creatiu i professional.
Una cultura viva que necessita més recursos i major visibilitat
El director gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugueda, ha obert el debat posant damunt la taula una de les reivindicacions històriques de la Comunitat Valenciana: l'infrafinançament.
Bugueda ha defensat que la falta de recursos condiciona la capacitat de les administracions per a desenvolupar noves polítiques culturals i reforçar el suport a artistes, creadors i indústries culturals. "Som la comunitat autònoma més infrafinançada", ha assenyalat, recordant que esta situació afecta de forma transversal a tots els àmbits de la gestió pública, inclosa la cultura.
En este sentit, ha reclamat un tracte més just per a la Comunitat Valenciana. "Els valencians no podem ser espanyols de tercera", ha afirmat, insistint que un finançament adequat permetria impulsar amb més força l'enorme potencial cultural del territori.
Malgrat esta reivindicació, Bugueda ha volgut llançar un missatge optimista sobre el moment que travessa la cultura valenciana. El responsable del Consorci ha destacat la fortalesa de l'ecosistema cultural gràcies al treball conjunt d'administracions, entitats privades, fundacions, artistes i gestors culturals. "Tots aportem perquè cresca el sector", ha assegurat.
Així mateix, ha posat en valor el paper del Consorci de Museus i del Centre del Carme com a espais de referència per a la creació contemporània i la difusió cultural. Una tasca que, segons ha defensat, contribuïx que la Comunitat Valenciana compte hui amb una programació cultural diversa, estable i de qualitat.
"No hi ha dia que no passe alguna cosa a València", ha afirmat, destacant la intensa activitat cultural que registra la ciutat i que, al seu parer, és un dels millors indicadors de la bona salut del sector. "En estos moments, València és una ciutat que té una oferta cultural molt important", ha afegit.
No obstant això, també ha advertit d'un dels reptes pendents: la projecció exterior de la cultura valenciana. "Moltes vegades les coses meravelloses que ocorren ací no passen d'Utiel-Requena", ha lamentat, reclamant una reflexió conjunta sobre com aconseguir que els projectes culturals valencians tinguen una major repercussió nacional i internacional.
Finalment, ha apostat per continuar enfortint la col·laboració entre administracions i sector privat per a garantir la sostenibilitat de l'ecosistema cultural valencià. "L'únic que salvarà el sistema cultural valencià és eixa coherència entre administracions i sector privat", ha conclòs.
Nous espais per a reforçar la identitat cultural de València
Per la seua part, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de València i president del Palau de la Música, José Luis Moreno, ha defensat l'aposta municipal per ampliar i diversificar l'oferta cultural de la ciutat a través de nous espais museístics i projectes vinculats al patrimoni valencià.
Moreno ha recordat que "València porta quasi 20 anys sense inaugurar un nou museu municipal" i ha avançat alguns dels projectes que marcaran els pròxims anys, com el Museu de la Mar en la Casa dels Bous, el Centre d'Interpretació del Sant Calze o el futur Espai Manolo Valdés en el Parc Central. Iniciatives que busquen posar en valor elements singulars de la història, el patrimoni i la creació artística valenciana.
El responsable municipal també ha cridat l'atenció sobre la necessitat de donar a conéixer millor els recursos culturals que ja existixen en la ciutat. Com a exemple, ha citat el Museu de la Ciutat, un espai que molts valencians descobriren arran de l'anunci de l'arribada de les obres de la Hispanic Society. "Molta gent es preguntava on estava el Museu de la Ciutat", ha explicat, lamentant que alguns equipaments culturals de gran valor continuen sent desconeguts per a bona part de la ciutadania.
En esta línia, ha insistit que un dels principals desafiaments no és tant generar noves propostes com aconseguir que la societat conega i faça seua l'àmplia oferta cultural existent. "Tenim un nivell cultural com el de qualsevol altra capital", ha afirmat, defensant que València disposa de patrimoni, programació i talent suficients per a situar-se entre les grans referències culturals del país.
Moreno també ha reivindicat la necessitat de construir una identitat cultural pròpia, allunyada de la simple reproducció de models d'altres ciutats. "Volem potenciar allò que ens fa únics", ha assenyalat, apostant per posar en valor els creadors valencians, el patrimoni històric i les singularitats culturals del territori.
Mirant al futur, ha defensat l'aspiració de convertir València en una autèntica capital cultural mediterrània. Un objectiu que, segons ha explicat, passa per reforçar projectes estratègics com València Music City, consolidar la xarxa d'equipaments culturals i projectar cap a l'exterior una imatge basada en la creativitat, la innovació i la riquesa cultural pròpia. "Hem de continuar treballant per a ser una ciutat culturalment potent, però també diferent, perquè és la identitat el que realment ens aporta valor", ha conclòs.
La música com un dels grans pilars culturals valencians
La directora adjunta de Música i Cultura Popular de l'IVC ha posat el focus en la fortalesa de l'ecosistema musical valencià, sustentat en una tradició que compta amb centenars de societats musicals i una àmplia xarxa de formació repartida per tot el territori.
Traver ha destacat la importància d'acompanyar els músics des de la seua etapa formativa fins a la seua incorporació al mercat professional, generant oportunitats perquè puguen desenvolupar les seues carreres en la Comunitat Valenciana. "Tenim les ferramentes, tenim el teixit professional i això és el que ens fa únics", ha assenyalat.
Així mateix, ha reivindicat el paper de festivals impulsats per l'IVC com Ensems, el festival de música contemporània més antic d'Espanya i un dels més veterans del món, com una ferramenta per a projectar la creació valenciana més enllà de les seues fronteres. En este sentit, ha explicat que la presència en fires, festivals i espais culturals d'altres comunitats autònomes forma part d'una estratègia per a donar major visibilitat al talent valencià i reforçar el paper de la Comunitat com a territori no sols d'exhibició, sinó també de producció cultural.
Acompanyar la creació des de l'origen
Les arts escèniques han ocupat una part destacada del debat gràcies a les intervencions de María José Mora i Guillermo Arazo. Mora ha explicat que el principal objectiu de l'IVC és acompanyar els creadors durant totes les fases dels seus projectes, des de la investigació inicial fins a la producció, distribució i exhibició. La responsable d'Arts Escèniques ha destacat el creixement de públics registrat en festivals com Dansa València o Fresca! i ha defensat una programació diversa capaç d'atraure comunitats molt diferents. "El públic no és homogeni, és molt divers i cal parar atenció a totes eixes comunitats", ha assenyalat.
Al costat d'ella, Guillermo Arazo ha explicat el treball que desenvolupa Espai La Granja com a espai d'investigació, formació i experimentació artística. Arazo ha detallat que este projecte va nàixer a partir de les demandes del mateix sector professional i ha destacat iniciatives com les residències creatives, els laboratoris d'investigació o els programes dirigits a acostar la dansa contemporània i les arts vives a col·lectius no professionals.
"Escoltem les necessitats del sector professional", ha afirmat, reivindicant la importància d'acompanyar els processos creatius abans inclús que arriben a l'escenari.
L'auge de les arts digitals i les noves formes de consum cultural
Des de Bombas Gens Centre d'Arts Digitals, Mónica Pérez ha analitzat la transformació que està experimentant el consum cultural a través de les noves tecnologies i els formats immersius. La directora del centre ha explicat que l'evolució digital està permetent desenrotllar experiències cada volta més accessibles per a artistes i públics, ampliant les possibilitats de creació i participació.
No obstant això, ha insistit que la tecnologia per si sola no garantix l'èxit d'una proposta cultural. "El focus no està tant en el format en si, sinó en com es construïx eixa narrativa", ha assenyalat. Per això, ha defés un model basat en la combinació d'art, ciència i tecnologia per a generar experiències capaces de provocar reflexió i connectar amb l'espectador.
Pérez també ha posat en valor el paper de Bombas Gens com a espai de producció cultural i de generació d'oportunitats professionals. Segons ha explicat, l'activitat del centre implica la col·laboració amb artistes, dissenyadors, artesans, tècnics, universitats i estudiants en pràctiques, contribuint al desenrotllament d'un ecosistema creatiu que va molt més enllà de l'exhibició cultural.
A més, ha reivindicat la importància d'enfortir la col·laboració entre el sector públic i privat per a consolidar una indústria cultural sostenible. "És important que existisca una indústria cultural independent que tinga capacitat de producció, de desenvolupament i de generar valor", ha afirmat, defenent que la cultura ha de ser també una ferramenta de creació d'ocupació i riquesa.
La directora de Bombas Gens ha subratllat igualment la necessitat de millorar la comunicació i promoció dels projectes culturals per a arribar a nous públics. En un context marcat per la competència constant per captar l'atenció dels ciutadans, ha apostat per combinar les xarxes socials amb estratègies integrals de màrqueting i comunicació que permeten augmentar l'impacte i la visibilitat de l'oferta cultural valenciana.
De cara al futur, Pérez ha expressat el seu desig que València compte amb un sector cultural cada vegada més professionalitzat i capaç d'oferir estabilitat laboral a aquells que hi treballen. "Que València d'ací a deu anys tinga un sector cultural que puga viure i treballar en bones condicions econòmiques", ha conclòs.
Obrir l'art contemporani a nous públics
La directora de la Fundació Chirivella Soriano, Begoña Garzón, ha destacat l'evolució que ha experimentat el públic de l'art contemporani en els últims anys, trencant amb la imatge que es tracta d'una disciplina reservada per a especialistes o per a un perfil molt concret de visitant.
Garzón ha explicat que cada vegada són més les persones que s'acosten a este tipus de propostes culturals amb curiositat i sense prejudicis. "La gent cada vegada està més disposada a acudir a espais en els quals no se sent completament còmoda al principi", ha assenyalat, defensant que l'art contemporani no sempre necessita ser entés des d'un punt de vista racional per a generar interés o emoció.
"Hi ha gent que arriba i et diu: 'és que no ho entenc'. Bé, no fa falta entendre; entra, observa i disfruta", ha afirmat, reivindicant una forma més oberta i accessible d'acostar-se a l'art.
Així mateix, ha posat en valor la col·laboració de la Fundació Chirivella Soriano amb institucions com el Consorci de Museus o l'Ajuntament de València, una cooperació que permet desenvolupar projectes expositius que d'una altra manera serien difícils de materialitzar. Segons ha explicat, estes aliances contribuïxen a ampliar l'oferta cultural i acostar al públic artistes i propostes de gran interés.
Garzón també ha destacat el paper de la fundació en la promoció del talent valencià i en la recuperació de figures que mereixen un major reconeixement. En este sentit, ha recordat algunes de les exposicions impulsades en col·laboració amb altres institucions per a visibilitzar la creació artística valenciana, especialment la realitzada per dones.
La directora ha assegurat que esta obertura es reflectix també en el perfil dels visitants. "Ja no és només un perfil molt concret; venen persones de totes les edats", ha explicat, destacant que la fundació rep tant públic local com visitants internacionals interessats a descobrir una oferta cultural que va molt més enllà de la pintura. "Som pintura, fotografia, escultura, però també una experiència", ha conclòs.
Un audiovisual valencià cada vegada més competitiu
Finalment, el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'IVC, Luis Gosálbez, ha reivindicat el creixement que ha experimentat el sector audiovisual valencià durant els últims anys, consolidant-se com una de les indústries culturals amb major projecció dins de la Comunitat Valenciana. "Juntament amb el País Basc i Andalusia estem habitualment entre les comunitats amb major pes audiovisual d'Espanya", ha apuntat.
Gosálbez ha destacat el treball realitzat per a enfortir la producció audiovisual i donar suport a empreses i creadors, així com el paper d'infraestructures estratègiques que han contribuït a posicionar la Comunitat Valenciana entre els territoris amb major activitat del sector a Espanya, com la Ciutat de la Llum.
Així mateix, ha posat en valor la tasca que desenvolupa la Filmoteca Valenciana en la difusió cinematogràfica i en la formació de nous espectadors. Segons ha explicat, un dels grans reptes de l'audiovisual passa per continuar acostant el cinema i les produccions de qualitat a les noves generacions. "S'està fent una tasca d'alfabetització i didàctica que està permetent incorporar nous públics", ha assenyalat.
El responsable d'Audiovisuals de l'IVC també ha defensat la necessitat de continuar millorant la visibilitat de les produccions valencianes en un context marcat per la forta competència de les grans indústries audiovisuals. Així i tot, ha destacat que el sector valencià compta cada vegada amb més capacitat per a generar projectes competitius i reforçar la seua presència tant dins com fora de la Comunitat Valenciana.
Més enllà de les particularitats de cada disciplina, els participants han coincidit en una idea comuna: la cultura valenciana disposa del talent, les infraestructures i el teixit professional necessaris per a continuar creixent.
La necessitat de reforçar la visibilitat exterior dels projectes culturals, consolidar la col·laboració entre administracions i sector privat i continuar donant suport als creadors ha sigut un dels consensos més repetits durant una jornada que ha servit per a reivindicar el paper de la cultura com a motor econòmic, social i d'identitat.
Un sector que, com han defés els participants, viu un moment de gran dinamisme i que aspira a consolidar València i la Comunitat Valenciana com un dels grans referents culturals del Mediterrani.