Des de l’impuls de la marca SomVela fins als programes inclusius i educatius com Abrimos la Mar o l’ús de la goleta Tirant Primer, la Federació de Vela de la Comunitat Valenciana treballa perquè la mar i la navegació a vela siguen patrimoni col·lectiu, accessible, sostenible i formatiu. El seu president, Carlos Torrado, parla amb València Extra sobre el present i futur d’este esport a la regió.
Què va suposar crear la marca SomVela per a la Federació?
Va ser una decisió estratègica. Federació de Vela de la Comunitat Valenciana sonava massa institucional. Volíem una cosa més pròxima, més comercial, que ens ajudara a connectar amb la ciutadania, fins i tot amb els qui no tenen cap vincle amb la mar. Hui, huit anys després, la gent ens reconeix com "els de SomVela", i això significa que ho hem fet bé.
Heu llançat campanyes com Abrimos la Mar. Què buscau amb iniciatives així?
Trencar barreres. La vela es percep com un esport elitista o car, quan en realitat no ho és. Pots navegar sense tindre vaixell, en cursos o activitats escolars. La Comunitat Valenciana té 500 quilòmetres de costa: la mar és el nostre recurs natural, i tots, especialment els xiquets i xiquetes, haurien de tindre l’oportunitat de conéixer-lo i gaudir-lo. Cada any, gràcies a estes campanyes, guanyem més practicants.
A quines edats esteu arribant amb més força?
Sobretot dels 8 als 14 anys. Amb el programa Esport a l’Escola arribem directament als patis escolars, on mostrem com funciona la vela amb materials adaptats. És una forma lúdica, divertida i pedagògica d’introduir-se en este món. Els xiquets connecten immediatament.

També destacau per la vela inclusiva. Com està funcionant?
Col·laborem amb FESA, la federació d’esports adaptats, i tenim una base en la Marina de València amb activitat regular. Cada vegada se sumen més persones, i això ens impulsa a expandir el programa a altres municipis. És lent, però emocionant. Quan una persona supera la barrera mental de pujar-se a un vaixell i després vol repetir, saps que estàs fent una cosa transformadora.
Com es gestiona el pas de l’esport base a l’alt rendiment?
A través del Centre de Tecnificació, que actua com a pont entre els clubs i la selecció nacional. Tenim només 22 esportistes, però molt preparats. Noms com Lara Himmes o Antonio Torrado, que ja estan en l’equip olímpic, han eixit d’ací. El nostre treball és formar tant la ment com el cos d’estos futurs campions.
Esdeveniments com l’Olympic Week o el Trofeu SM La Reina també tenen impacte turístic.
Sense dubte. La vela no és un esport d’anar i vindre en un dia: cal instal·lar-se setmanes abans, provar la mar, els corrents… Això significa hotels, restaurants, logística… Cada esdeveniment internacional genera un impacte econòmic potent. I a més, tenim escenaris de competició envejables en tota la Comunitat: València, Alacant, Dénia, Torrevieja…

Quin paper té la goleta Tirant Primer en l’estratègia de la FVCV?
És el nostre vaixell-escola. Participa en campanyes escolars, servix com a eina d’educació ambiental i també representa a la Comunitat Valenciana en regates i esdeveniments internacionals. És, en essència, el símbol flotant de la nostra cultura marinera.
Quins reptes us marcau com a federació perquè la vela tinga més presència en la societat?
El més important per a nosaltres és que la festa no pare. Les opcions d’oci per a un jove ara mateix són tantes i tan variades… i sobretot estan molt condicionades per l’electrònica, els mòbils, les tecnologies. Està sorgint certa apatia cap al natural, cap a l’humà. L’esport, vulgues que no, té una xicoteta dosi d’esforç, de constància. Quan estàs navegant, estàs cinc hores sense mòbil. El nostre repte és aconseguir que la vela forme part del dia a dia, com el futbol o el tenis. Que es veja com una cosa normal, pròxima, nostra.

