L'Albufera de València, cada vegada més a prop de tornar al seu origen d'aigua salada

Segons els experts, la incidència del Port de València junt amb els efectes del canvi climàtic, impliquen una sèrie de perills com la salinització del llac

Guardar

Capvespre a l'Albufera de València
Capvespre a l'Albufera de València

El parc natural de l'Albufera està en continu canvi. I porta així molts anys. Tant per motius naturals com artificials, aquest entorn tan icònic per als valencians i valencianes està en risc per diferents qüestions, perquè un dels seus futurs més immediats pot estar en la salinització del llac. La incidència del Port de València, així com els efectes del canvi climàtic (augment dels temporals i nivell de la mar), representen les majors amenaces per a la seua supervivència tal com es coneix hui dia.

Divendres passat 28 de gener va tindre lloc la jornada 'El desafiament del canvi climàtic a l'Albufera' en la Universitat Politècnica de València (UPV). En ella, experts en la matèria van llançar una sèrie de conclusions entre les quals destaca que a causa de l'erosió de la restinga -la franja de dunes i arena que separa el llac de la mar- la salinització del llac pot veure's accelerada, alguna cosa que hui dia ja s'ha detectat.

Organitzada per la comissió científica Junta Rectora del Parc Natural dependent de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, la reunió va comptar amb la participació de 50 experts d'universitats públiques i privades i d'altres institucions. Durant la trobada es van identificar els processos de canvi que afectaran l'ecosistema i a l'activitat productiva i servirà per a determinar necessitats tècniques de monitarització, així com per a elaborar propostes de gestió per a avançar-se als problemes del futur.

En l'actualitat i des de fa centenars d'anys, l'aigua del llac és dolç per les aportacions d'aigua als cultius a través de la Séquia Real del Xúquer, fonamentalment a partir del segle XVIII. Després, en ser ja d'aigua dolça, es va poder aprofitar per a regar els tancats, que també van proliferar molt a partir d'aqueix segle (aprofitant que l'aigua del llac ja era dolç). No obstant això, aquesta aigua dolça podria convertir-se en aigua salada en qüestió de dècades.

Segons experts, la salinització del llac vindria provocada en major mesura per l'increment del nivell de la mar i la falta d'aportació d'aigua des de la conca del Xúquer. Alhora, l'augment de la temperatura cada vegada major i durant més temps, provocaria una més ràpida evaporació d'aigua. Una major evaporació i unes menors aportacions d'aigua dolça podrien facilitar la intrusió marina en forma de tascó des de les goles cap al llac. Això és independent, però paral·lel al fet que el nivell de la mar augmente.

Miguel Ángel Pérez, del grup d'Enginyeria de Recursos Hídrics, va advertir que les "zones més afectades" per la pujada del nivell de la mar seran els aiguamolls costaners i entre ells, "destaca l'Albufera de València". Concretament, i sobre la base dels diferents escenaris plantejats en l'últim informe de l'IPCC, s'estima que quedaran unes 3.200 hectàrees per davall del nivell de la mar per a finals del present segle.

L'escenari RCP 8.5, extrem, però possible, contempla una pujada en aquesta zona de 0,80 metres per a 2070-2100, la qual cosa vol dir que podria passar del ritme actual de 4 centímetres per dècada (o 4 mil·límetres per any) a 11 centímetres per dècada.

 

Parque Natural de l'Albufera visto desde arriba
Parc Natural de l'Albufera vist des de dalt

Conseqüències d'una possible salinització del llac

Aquest augment del nivell de la mar i la respectiva salinització del llac significaria un desastre per als arrossers que treballen en la zona, encara que no implicaria necessàriament un "desastre mediambiental". Així com queda clar que les conseqüències del canvi climàtic sobre les activitats agronòmiques i turístiques seran negatives, l'afecció sobre la biodiversitat és més impredictible.

Si ens fixem en les plagues que assoten els cultius, siguen fongs, insectes o plantes invasores, caldrà observar si l'augment de temperatura (i possiblement també d'humitat) incrementa els seus efectes negatius. En aqueix cas, caldria avaluar la necessitat d'incrementar l'aplicació de pesticides i altres productes fitosanitaris, amb el consegüent increment de costos per a l'agricultor i el cost mediambiental,

Un altre exemple estaria relacionat amb el desenvolupament i adaptació d'espècies exòtiques, un altre dels greus problemes ambientals del parc natural, que haurà de ser objecte de seguiment i estudi. Algunes espècies invasores podrien adaptar-se pitjor als increments de temperatura i salinitat, però és possible que unes altres s'adapten millor. En general, aquests canvis s'observaran en totes les espècies i és difícil intuir cap a on evolucionarà l'ecosistema i si aquest serà més ric o no.

La influència del Port de València

Diversos experts van assenyalar que la infraestructura del Port de València és un dels factors que afavoreix l'erosió de la restinga la costa, a més de la falta d'aportacions de sediments del riu Túria i de la construcció d'urbanitzacions i del passeig marítim del Saler en els anys 70.


La catedràtica de Geografia Física, Eulalia Sanjaume, va afirmar que tota la infraestructura portuària des del seu origen suposa una barrera física per al transport de sediments, però que el dic nord construït entre els anys 2008 i 2012 ha accelerat el procés d'erosió de la restinga per l'alteració dels paràmetres de les ones i del corrent de la deriva litoral.

D'altra banda, segons el catedràtic d'Enginyeria Cartogràfica, Josep Pardo, la zona de la platja del Saler de la Casa Negra ha perdut 41,10 metres d'amplària, la de l'Arbre del Gos 28,4 metres i la del càmping del Saler 22 metres. A més, en un estudi que va presentar, constata que entre 2009 i 2020 es generalitzen les pèrdues d'arena i que des de 1984 s'ha perdut una mitjana anual de 6,9 metres d'amplària atenuada en diferents moments per l'aportació artificial d'arena.

Tal com conclou Pardo, "la principal causa d'erosió és la falta d'aportacions sedimentàries causades principalment per la interrupció del transport sedimentari longitudinal que el Port de València provoca. Aquest factor afecta la zona des de molt abans del període estudiat. També és important la falta d'aportacions dels sistemes fluvials", per la qual cosa proposa extraure'ls artificialment dels embassaments.

Imatge de la platja del Saler
Imatge de la platja del Saler