PP, Vox i Junts han tombat, este dimarts, el decret llei que prorrogava els contractes de lloguer que vencien en 2026 i 2027, impulsat pel Govern de coalició i abanderat per Sumar. Després de conéixer-se la votació, fonts del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana liderat per la socialista Isabel Rodríguez ha etzibat la "irresponsabilitat de la dreta i l'extrema dreta" en la votació, al mateix temps que ha dit que intensificarà els contactes per a tirar avant la regulació dels lloguers de temporada i acabar així amb el frau en els contractes de menys d'un any.
Així mateix, el departament d'Habitatge ha dit que pretén treballar amb els grups altres mesures en tramitació per a fomentar la baixada dels lloguers, frenar l'especulació i mobilitzar habitatge buit; al mateix temps que continua amb l'impuls al parc públic d'habitatge.
Per la seua part, el ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy, ha asseverat que tornarà a portar al Congrés "les vegades que faça falta" el decret llei per a prorrogar els contractes de lloguer. No obstant això, ara s'obri un procés d'incertesa entre els inquilins, que es podrien a enfrontar a una pujada en el preu del lloguer.
Decau el topall del lloguer del 2%
El decret contemplava que els propietaris no podien apujar més del 2% el preu del lloguer en el moment de la renovació anual.
No obstant això, després de la derogació del decret, es manté en vigor el marcat en la legislació anterior. És a dir, l'actualització està limitada a l'IPC i, en el cas dels contractes firmats en 2023, el límit és més estricte i es fixa en un 2,5%.
Però, què passa amb les pròrrogues sol·licitades encara que haja decaigut el decret?
Doncs bé, tant el Govern d'Espanya, com les organitzacions de consumidors i alguns juristes defenen que aquells llogaters que hagen sol·licitat la pròrroga del seu lloguer entre el 22 de març i el 28 d'abril, és a dir, el període de termini que el decret va entrar en vigor i abans que haja sigut derogat, tenen garanties d'estar protegits, ja que serien vàlides.
No obstant això, encara hi ha molta incertesa al respecte, ja que altres juristes defensen que molts casos podrien arribar als tribunals, donada l'excepcionalitat d'este marc jurídic.
En este context, el futur immediat del mercat del lloguer queda marcat per la inseguretat jurídica i la disparitat d'interpretacions legals, la qual cosa podria derivar en un augment de litigis entre propietaris i inquilins. Mentre no s'arribe a un nou consens polític que done estabilitat a la normativa, milers d'arrendataris romandran en una situació de vulnerabilitat davant possibles pujades de preu o finalització de contractes, evidenciant la urgència d'una solució estructural que aporte certesa al sistema.