La Generalitat suma un nou aliat en la lluita per un finançament just

Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

La Generalitat Valenciana continua treballant per a aconseguir un pacte d'Estat entre tots els territoris que permeta dur a terme la reforma de l'actual model de finançament autonòmic.Després de la fructífera cimera valencianobalear celebrada a principis de juliol, l'executiu valencià ja prepara una nova trobada, aquesta vegada entre presidents, amb la Junta d'Andalusia. I és que la comunitat andalusa és la tercera pitjor finançada de l'Estat, després de la Comunitat Valenciana i Múrcia. En aquest sentit, en el pròxim mes de setembre es preveu una reunió entre Ximo Puig i Juanma Moreno per a acostar postures i traçar un front comú entre els territoris més perjudicats.Sobre aquest tema, divendres passat va tindre lloc una primera presa de contacte entre totes dues institucions amb una reunió entre el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i el conseller d'Hisenda de la Junta d'Andalusia, Juan Bravo. Aquesta cita finalitzava amb "consens" entre totes dues comunitats per a aconseguir un "posicionament comú" referent a la creació d'un nou sistema de finançament que "sense perjudicar a ningú, sí que reconega aquest infrafinançament".

COMPENSACIÓ EN EL FONS EXTRAORDINARI

Juan Bravo i Vicent Soler coincidien en la seua intenció de sol·licitar que una part de la transferència extraordinària del Govern de 13.486 milions d'euros per a les autonomies l'any 2021, i el repartiment de les quals es decidirà en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, es destine a eliminar les diferències de finançament per habitant ajustat de les regions infrafinançades, igualant el seu finançament a la mitjana de les comunitats autònomes. Una vegada assignada aquesta partida, la resta hauria de distribuir-se en proporció a la població ajustada.Sobre aquesta qüestió Vicent Soler valorava el suport donat pel Govern central a les comunitats autònomes, a través del fons de 16.000 milions d'euros no reembossable, "una cosa sense precedents en la nostra història". Un suport que, segons el conseller "ha sigut clau perquè puguem afrontar amb garanties l'emergència sanitària, però ara les diferències de recursos de fins a 30 punts per habitant ajustat impedeix que afrontem la recuperació amb les mateixes oportunitats, ja que les nostres capacitats financeres són molt dispars".Un mecanisme que hauria de ser "transitori" i que no hauria d'ajornar "una reforma que ha de contemplar la suficiència global del sistema, la incorporació de solidaritat de les comunitats Forals i la compensació del deute vinculat amb l'infrafinançament".

RECUPERACIÓ A DIVERSES VELOCITATS

En aquest sentit, Soler assenyalava que "les autonomies pitjor finançades hem de tindre l'oportunitat d'encarar amb els recursos necessaris la recuperació, però si no s'adopten solucions transitòries i s'avança en la reforma del model de finançament la reconstrucció després de la pandèmia es produirà a diverses velocitats i de manera insolidària"."Si els territoris com la Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia o Castella-la Manxa no disposem dels recursos necessaris ni tan sols per a finançar els nostres serveis públics fonamentals, no tindrem opció d'impulsar les polítiques industrials, de foment de l'ocupació, d'impuls de la inversió, tan necessàries en aquests moments", lamentava el conseller.A més, els titulars d'Hisenda explicaven que l'evolució dels ingressos del model de finançament se situa permanentment per davall de la despesa calculada sobre la base de l'evolució de les necessitats dels territoris, la qual cosa implica que s'haja consolidat una insuficiència global del sistema que, el document dels experts de 2017 va xifrar en 16.000 milions d'euros.

SUPORT DE BALEARS

La Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears van unir també les seues forces en aquesta direcció durant la cimera entre els dos territoris celebrada en la primera setmana de juliol. Així, tots dos governs van exigir debatre sobre el finançament "sense por i amb més recursos per a totes les autonomies".Soler reiterava que els recursos que han rebut les administracions valenciana i balear dels successius sistemes de finançament en els últims 20 anys han estat "clarament per davall de la mitjana nacional, la qual cosa ha ocasionat una falta clara de recursos i, per tant, un esforç extra per a aconseguir una convergència de despesa per càpita similar al de la mitjana espanyola i un increment de l'endeutament vinculat a l'infrafinançament".El nou sistema ha de tindre com a criteri principal de repartiment territorial de recursos la població ajustada, així com incloure, entre altres, criteris nous com els increments de població i no únicament la despoblació, o el pes de la 'població flotant', composta per aquelles persones que, fins i tot no estant oficialment inscrites en el cens de població d'una autonomia o resideixen temporalment o permanentment en el seu territori."La realitat poblacional ha de ser un criteri clau, ja que més del 80% de les competències que tenen transferides les autonomies són per a les persones", recordava el conseller d'Hisenda.