La Comunitat Valenciana i les Illes Balears exigeixen debatre sobre el finançament "sense por i amb més recursos per a totes les autonomies"

Guardar

soler financiacion cumbre valencianobalear
soler financiacion cumbre valencianobalear
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha assenyalat aquest dimarts que és "imprescindible" un pacte d'Estat entre tots els territoris per a dur a terme la reforma del model de finançament autonòmic. Una reforma que, com ha incidit "ha de trencar amb l'statu quo consolidat de 2002 que ha provocat l'infrafinançament sistemàtic d'algunes regions" i que ha de proporcionar recursos suficients perquè totes les comunitats autònomes presten els serveis públics fonamentals que gestionen."Totes les autonomies han de veure's beneficiades del nou sistema de finançament perquè totes han de veure augmentats els fons que reben i ningú ha d'eixir perdent", ha indicat Soler després d'assegurar que el conjunt de l'Administració autonòmica "manca" dels recursos suficients per a posar en marxa totes les competències que tenen transferides per l'article 156 de la Constitució."Anime a totes les autonomies a obrir el debat de la reforma del model, sense prejudicis i sense por de veure's perjudicades perquè la reforma només serà possible si busquem i aconseguim el benefici i la millora dels recursos de tots els territoris", ha apuntat el responsable d'Hisenda.De fet, tal com ha apuntat Soler, "fins i tot les autonomies que pensen que tenen el millor finançament i la major quantitat de recursos, estan infrafinançades", per la qual cosa ha defensat que és necessari "augmentar la suficiència global del sistema", tal com ja va indicar la Comissió d'Experts per a la reforma del model de finançament de l'any 2017 i que en el seu document de conclusions va determinar que l'Estat havia d'augmentar en 16.000 milions d'euros els recursos del sistema."Són recursos de la ciutadania i han de tornar a ella en forma de la millora de la Sanitat, Educació i Serveis Públics que puguem oferir-los", ha assegurat i ha recordat que le Govern ja ha fet el pas d'aportar-los a través dels fons no retornables COVID-19 dels anys 2020 i 2021.En aquest sentit, ha reiterat que els recursos que han rebut les administracions valenciana i balear dels successius sistemes de finançament en els últims 20 anys han estat "clarament per davall de la mitjana nacional, la qual cosa ha ocasionat una falta clara de recursos i, per tant, un esforç extra per a aconseguir una convergència de despesa per càpita similar al de la mitjana espanyola i un increment de l'endeutament vinculat a l'infrafinançament".

Esforç per aconseguir la convergència

En concret, tal com ha recordat el conseller, en 2007 la despesa en serveis públics fonamentals era d'un 9% inferior a la mitjana a Balears i un 6% inferior en la Comunitat Valenciana, mentre que en 2019 totes dues autonomies van aconseguir va convergir en despesa per càpita en serveis fonamentals malgrat continuar amb la manca de recursos, motiu que ha provocat que els recursos destinats a les polítiques de desenvolupament regional com les vinculades al medi ambient, habitatge, turisme, promoció econòmica, etc. s'hagen situat en totes dues comunitats entorn d'un 12-13% per davall de la mitjana nacional."Estem clarament infrafinançades i no podem encarar amb les mateixes oportunitats la recuperació econòmica post pandèmia quan els recursos per habitant per a polítiques de cohesió social i desenvolupament econòmic al marge dels serveis públics fonamentals són tan dispars entre autonomies, amb diferències que aconsegueixen el 30%", ha assenyalat el responsable d'Hisenda.Per això, els representants de tots dos governs autonòmics han compartit la necessitat d'aconseguir una reforma de l'actual model de finançament "des de la premissa que ha de proporcionar recursos suficients al conjunt de les autonomies, garantir l'equitat entre els ciutadans dels diferents territoris i dotar-se de major transparència i predictibilitat"."Hem de perdre la por de parlar de la reforma del model, perquè estic convençut que, des del diàleg, el sentit comú i la solidaritat que caracteritza a un Estat plurinacional com Espanya, aconseguirem arribar a un acord", ha apuntat el responsable d'Hisenda.Vicent Soler ha fet aquestes declaracions durant el transcurs de la taula redona 'Reivindicació de la perifèria' en la qual ha participat, entre altres, al costat de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears, Rosario Sánchez, en el marc de la I cimera entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana i on ha reclamat un nou model de finançament que garantisca la suficiència vertical, l'equitat horitzontal entre territoris i major transparència i claredat en els criteris de repartiment.

Una perspectiva compartida

"Hem de començar a afrontar aquest tema des d'una perspectiva diferent i, per damunt de tot, compartida. Hem de recolzar-nos mútuament en aquesta reivindicació, que no és només d'alguns territoris, sinó de tots", ha assenyalat el conseller abans d'incidir com Balears en què, a més, el nou sistema de finançament, "ha d'afavorir una major corresponsabilitat fiscal de les comunitats, augmentant la seua participació en els principals ingressos tributaris, la seua capacitat normativa i la seua responsabilitat en la gestió tributària, al mateix temps que s'evita una competència deslleial entre territoris".De fet, Soler ha detallat que, gràcies a l'exercici de la seua capacitat normativa en matèria fiscal, tant la Comunitat Valenciana com Balears han sigut capaces de recaptar, cadascuna d'elles, 300 milions més per a polítiques socials dels quals hagueren recaptat amb una política de rebaixes fiscals a les classes altes. "La Comunitat de Madrid, en canvi, es pot permetre gràcies als beneficis que li reporta l'efecte capitalitat, impulsar una política de bonificacions fiscals amb la qual deixa d'ingressar anualment més de 4.400 milions d'euros, un fet que és inadmissible quan la resta d'autonomies tenim una falta evident de recursos", ha assenyalat.A més, tal com han apuntat, el nou sistema ha de tindre com a criteri principal de repartiment territorial de recursos la població ajustada, així com incloure, entre altres, criteris nous com els increments de població i no únicament la despoblació, o el pes de la 'població flotant', composta per aquelles persones que, fins i tot no estant oficialment inscrites en el cens de població d'una autonomia, resideixen temporalment o permanentment en el seu territori."La realitat poblacional ha de ser un criteri clau, ja que més del 80% de les competències que tenen transferides les autonomies són per a les persones", ha apuntat Soler."Sense un sistema d'aquestes característiques no serà possible ni el desenvolupament, ni la cohesió econòmica i social, ni prestar els serveis fonamentals als nostres ciutadans. Hem de defensar la igualtat i la solidaritat en defensa dels serveis públics de la major qualitat", ha assenyalat el conseller d'Hisenda.

Corresponsabilitat fiscal i compensació de deute

Els càrrecs responsables de les conselleries d'Hisenda valenciana i balear també han advocat per una compensació del deute històric per a aquells territoris que, com la Comunitat Valenciana o Illes Balears, han vist créixer el seu dèficit i, per tant, el seu deute per no disposar del finançament necessari per als serveis públics fonamentals que presten.Així mateix, Soler i Sánchez han destacat que el nou sistema de finançament ha d'afavorir una major corresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes, augmentant la seua participació en els principals ingressos tributaris, la seua capacitat normativa i la seua participació en la gestió tributària, evitant la competència fiscal deslleial."Coincidim a la porta per avançar en la millora de l'actual model territorial des d'una visió més federal, cap a majors nivells de cogovernança i descentralització i capacitat en la presa de decisions de les comunitats autònomes en la relació entre les administracions estatals i autonòmiques i cap a una major distribució de recursos per a les comunitats a través del sistema de finançament i de les inversions estatals", han remarcat els responsables d'Hisenda."Tenim característiques, història i objectius compartits malgrat les nostres particularitats i el desig d'aconseguir un futur més pròsper per a la ciutadania dels nostres territoris i entenem que aquesta ha d'anar lligada a una visió més descentralitzada de l'Estat en la qual la perifèria tinga més pes amb la condició de corregir els desequilibris actuals, també en termes d'infraestructures i es puguen reequilibrar les forces des del punt de vista social, econòmic i polític entre altres", ha apuntat referent a això la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors de les Illes Balears, Rosario Sánchez.En la taula redona en la qual ha participat Vicent Soler també han intervingut el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, José María Vicens; l'economista Guillermo Lópe, i el director d'investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez.
Destacats