Més recursos per a totes les comunitats autònomes amb un repartiment que seguisca el criteri de població ajustada i la creació un fons transitori de compensació fins a l'entrada en vigor del nou sistema de finançament. Aquests van ser els principals acords que s'extrauen de la declaració institucional que en el matí d'ahir signaven el president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV-PSOE), i el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno (PP).
Tots dos líders autonòmics van mantenir una trobada en el Palau de San Telmo, a Sevilla, on es van aliar en defensa d'un nou model de finançament autonòmic. Aquest document reclama un equilibri horitzontal dels recursos que acabe amb les diferències actuals perquè tots els ciutadans puguen accedir en igualtat de condicions als serveis públics fonamentals amb independència del seu lloc de residència. El text era signat entre tots dos presidents autonòmics i els seus equips i serà traslladat al Govern d'Espanya.
Un acord amb el qual Ximo Puig suma un nou aliat a la seua lluita contra l'infrafinançament després de la cimera celebrada a principis d'estiu amb el Govern de les Illes Balears i la pròxima trobada que es realitzarà amb el president de Múrcia, Fernando López Miras. Precisament Andalusia i la Comunitat Valenciana són, al costat de la Regió de Múrcia, les tres comunitats pitjor finançades del país.
FONS TRANSITORI COMPENSATORI
El document signat ahir pels representants autonòmics posa de manifest la "insuficiència global de l'actual sistema" i proposa la creació d'un fons transitori compensatori d'anivellament prorrogable automàticament fins a l'entrada en vigor d'un nou sistema que equipare a les comunitats infrafinançades amb la mitjana nacional.
Moreno Bonilla es referia a l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia, assegurant que cada andalús rep l'any 110 euros menys que la mitjana nacional, xifra que arriba als 200 euros en la Comunitat Valenciana, per la qual cosa defensava la necessitat de "convergir amb les comunitats més pròsperes i amb major grau de benestar".
Per això, advocava per la creació d'un fons transitori de compensació per a les comunitats autònomes infrafinançades mentre es resol el model de finançament i reclamava un "tracte just i sensat" perquè segons ha assenyalat el dèficit que acumulen aquestes regions impedeix que es tinguen les mateixes possibilitats per a "poder créixer i competir".
D'altra banda, la declaració institucional també advoca per millorar la capacitat tributària de les comunitats autònomes, augmentant la seua corresponsabilitat fiscal, i assenyala la necessitat de modernitzar l'estructura fiscal especialment en matèria d'imposició mediambiental. Així mateix, l'acord aconseguit considera essencial que les Comunitats Autònomes tinguen un paper major en la governança del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, tant en el destí dels recursos com en el disseny dels mecanismes de control i seguiment, a fi que els fons europeus constituïsquen l'instrument bàsic que permeta recuperar els nivells de prosperitat previs a la pandèmia.
MAJOR PES EN "L'ESPANYA REAL"
En la seua intervenció, Puig recordava que amb aquesta aliança no volen iniciar "guerres estèrils", sinó que totes les comunitats tinguen major pes a "l'Espanya real" i reben el finançament que li correspon per a sufragar la sanitat, l'educació i els serveis socials "amb la dignitat que mereixen". "Tenim molt de camí que recórrer junts", afirmava, mostrant-se disposat a iniciar acords similars amb altres autonomies perquè mantenir l'infrafinançament "no és sostenible".
Per a això, segons Puig "l'única via" perquè el nou sistema de finançament tire avant és "generar més incentius a les comunitats autònomes i als grups parlamentaris perquè hi haja acord". Tant ell com Moreno ressaltaven que Andalusia i la Comunitat Valenciana representen el 30% de la població espanyola i són "dues veus potents" que han de ser escoltades a Madrid.
UN MODEL CONTRA LA DESPOBLACIÓ
Per part seua, el proper mes d'octubre tindrà lloc una reunió entre les comunitats d'Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Extremadura i Astúries per a concretar una postura comuna sobre el model de finançament autonòmic. Una postura oposada a la qual defensen els representants de les regions infrafinançades, ja que, en aquest cas, es defensa un model de finançament que lluite contra la despoblació.
"El model de finançament que jo defense té més a veure amb el model que defensa Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Extremadura o Astúries. Amb aquestes comunitats ja vam constituïr un fòrum de treball i el setembre de 2018 vam promoure l'anomenada declaració de Saragossa, on vam fixar una posició molt concreta sobre el model de finançament al qual aspirem que té molt a veure amb la lluita de la despoblació", recordava ahir el president del Govern d'Aragó, Javier Lambán, referent a la reunió entre Moreno i Puig.