Queden pocs mesos perquè acabe 2026 i molts treballadors encara tenen dies de vacances pendents. Amb el calendari acostant-se a desembre, sorgix una pregunta que es repetix cada any: cal gastar totes les vacances abans que acabe l'any o és possible conservar-les per a 2027?
La resposta depén de les circumstàncies. La legislació laboral establix com a principi general que les vacances han de disfrutar-se durant l'any natural que es generen, però existixen determinades situacions que permeten utilitzar-les posteriorment. També hi ha convenis col·lectius que establixen els seus propis marges i acords entre empreses i treballadors que poden modificar el moment de gaudi. Per això, abans d'assumir que uns dies pendents estan perduts, cal comprovar quines condicions s'apliquen en cada relació laboral.
Alguns convenis permeten disfrutar determinats dies durant els primers mesos de l'any següent. També pot existir un acord entre l'empresa i el treballador per a traslladar les jornades pendents. Quan el contracte no cobrix tot l'any, el nombre de dies es calcula proporcionalment al temps treballat.
Qui decidix quan es disfruten?
Les vacances tampoc poden fixar-se de forma unilateral. Les dates han d'acordar-se entre empresa i treballador, tenint en compte el que establix el conveni i la planificació de la companyia. El treballador ha de conéixer quan disfrutarà de les seues vacances amb una antelació mínima de dos mesos respecte a l'inici del descans. Si les parts no arriben a un acord, existix un procediment específic davant la jurisdicció social perquè siga un jutge qui determine les dates.
A més, la normativa i la jurisprudència europea establixen obligacions per a l'empresa a l'hora de garantir que els seus empleats puguen exercir efectivament el seu dret a vacances. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha assenyalat que un treballador no pot perdre automàticament els seus dies simplement perquè no els haja sol·licitat quan l'empresa no ha demostrat que li va oferir una possibilitat real de disfrutar-los i li va informar adequadament de les conseqüències de no fer-ho.
Una baixa mèdica permet ajornar el descans
Si la baixa està relacionada amb l'embaràs, el part, la lactància natural o determinades situacions de suspensió del contracte per naixement, adopció o cura, els dies poden disfrutar-se posteriorment encara que haja acabat l'any al qual corresponien.
Per a altres incapacitats temporals també existix la possibilitat de recuperar les vacances que no pogueren disfrutar-se. En estos casos, l'Estatut establix un termini màxim de 18 mesos des del final de l'any que es generaren. Per exemple, si una baixa mèdica impedix utilitzar dies corresponents a 2026, estos podran disfrutar-se després de l'alta dins d'eixe període legal.
El descans anual té caràcter retribuït i, com a regla general, no pot substituir-se per una quantitat econòmica. Això significa que una empresa no pot simplement pagar els dies pendents per a evitar que el treballador els disfrute mentre la relació laboral continua. L'excepció apareix quan el contracte acaba i existixen dies generats que ja no poden disfrutar-se.
En eixe moment, les vacances pendents han de compensar-se econòmicament en la liquidació. A més, eixos dies tenen una conseqüència a l'hora de sol·licitar l'atur: el període de vacances pagades i no disfrutades ha de transcórrer abans que comence la situació legal de desocupació. Abans que acabe 2026, el recomanable és comprovar el saldo de vacances i consultar el conveni col·lectiu que corresponga. També convé revisar el contracte i el calendari fixat per l'empresa.