Hisenda inclou en la seua proposta de finançament el requisit de la població ajustada

El Govern atén les peticions de les regions infrafinançades amb una de les variables que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials

Guardar

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una sessió plenària en el Congrés dels Diputats
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una sessió plenària en el Congrés dels Diputats

El Govern central ha enviat aquest divendres la seua proposta per a reformar el model de finançament autonòmic. Tres dies després que finalitzara el termini anunciat pel propi Ministeri d'Hisenda, l'àrea que encapçala María Jesús Montero ha remés a les comunitats autònomes una proposta sobre la base del criteri de població ajustada, requisit reclamat per les regions infrafinançades, amb l'objectiu d'iniciar el debat entre totes les autonomies sobre el nou sistema de finançament.

Així, en aquest text, Hisenda proposa un càlcul de població ajustada, una de les variables del model de finançament que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials, tal com estaven demanant la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.

Aquest document rebrà, a partir d'ara, les aportacions i observacions de totes les regions durant tot aquest mes de desembre i el mes de gener.

S'atén la demanda de la Comunitat Valenciana

En aquest context, el Ministeri d'Hisenda defensa que la proposta del Govern considera que la població ajustada és la variable més representativa de les necessitats de despesa, una cosa sobre la qual, segons assenyalen, "existeix un notable consens". No obstant això, sostenen que és necessari millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa.

En qualsevol cas, el Govern també ha analitzat "empíricament" la distribució de la despesa autonòmica per a establir nous percentatges de repartiment per funcions. En concret, s'han analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i serveis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics.

A més, reivindiquen que s'han tingut en compte variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la superfície, la dispersió o la insularitat, i que s'han inclòs elements correctors per despoblació, tenint en compte els costos fixos vinculats a la despesa.

S'incorporen les necessitats en Sanitat i Educació

En el cas de la despesa sanitària, l'indicador actual en la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en set trams d'edat. En la proposta, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennals, de manera que, segons Hisenda, es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d'edat.

Així mateix, la proposta també contempla una actualització dels coeficients aplicables millorant les dades i les fonts d'informació. Per exemple, es té en compte la distribució de la despesa assistencial relativa als serveis hospitalaris i especialitzats, serveis primaris de salut, farmàcia, consum en pròtesi, trasllats i aparells terapèutics.

Amb tots aquests elements, la despesa sanitària passaria de tindre una ponderació del 38% a una entre el 40 i el 45%.

En aquesta proposta, Hisenda també defensa que s'incorporen les necessitats en matèria d'educació per a etapes universitàries o de la Formació Professional. La ponderació d'aquesta variable de despesa en educació també s'incrementaria fins a una forqueta que varia entre el 25-30%, sent l'educació no universitària un 75-80% de la mateixa i la universitària la resta.

Els majors de 80 anys, nou grup en serveis socials

La proposta remesa a les CCAA inclou un nou grup en matèria de serveis socials, que serien els majors de 80 anys. Així mateix, s'inclou una variable que serien els aturats sense prestació per desocupació.

La ponderació de la despesa en serveis socials en el model actual és d'un 8,5% i passaria a ser entre un 6 o un 10%. Dins d'aqueixa variable, el padró de les persones majors de 60 anys pesaria entre un 80 o 90% i el dels aturats entre un 10 o 20%.

Respecte a la despesa en la resta de serveis, Hisenda proposa mantenir l'estructura actual respecte a aquesta variable, de manera que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada, la qual cosa reduiria la seua ponderació a un barem entre el 18 i el 22%.

Variable correctiva lligada als costos fixos o a les economies d'escala

Huit presidents autonòmics de l'Espanya despoblada es van reunir fa unes setmanes a Santiago de Compostel·la per a sumar forces a l'hora de demanar que es tinguera en compte la dispersió de la població en la reforma del nou sistema de finançament.

En aquest context, Hisenda defensa que els factors no poblacions passen d'una ponderació del 3% en el sistema actual, a una forqueta entre el 3 i el 4%. Així, contemplen la superfície, la despoblació, la dispersió de la població, la insularitat.

No obstant això, una de les novetats d'aquest sistema té a veure amb la incorporació a la població ajustada de la variable correctiva lligada als costos fixos o a les economies d'escala.

Soler: "És una victòria de la societat valenciana"

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha qualificat de "victòria col·lectiva de la societat valenciana" que el Govern central haja traslladat "per primera vegada des que es va crear el sistema de finançament en 2002, una proposta de criteri de repartiment sobre la base de la població ajustada, i especialment sobre la base de variables demogràfiques, la qual cosa permetrà posar fi a la discriminació actual que pateixen els valencians i valencianes".

Encara que Soler ha advertit que cal analitzar l'extens document tècnic que el ministeri d'Hisenda ha trasllat a les CCAA amb "prudència" per a poder "analitzar-ho, estudiar-ho amb profunditat i fer les nostres aportacions" sí que ha posat en valor la decisió del Govern, plasmada en la proposta enviada, que "la població ajustada servirà com a indicador principal de les necessitats totals de despesa i com a factor fonamental de repartiment del finançament".

"És un avanç importantíssim respecte al model actual i, sobretot, respecte al model d'Aznar de 2002. Des de la Generalitat hem treballat des del primer dia perquè les persones, -amb els ajustos que siguen necessaris i que estem disposats a debatre i consensuar amb la resta d'autonomies- siguen la base del nou model, perquè considerem que els serveis fonamentals es presten a les persones", ha apuntat el conseller d'Hisenda.

Així ha recordat que "fins al dia de hui, el criteri de repartiment actual de la població ajustada està totalment desvirtuat per la resta de fons, la qual cosa provoca que existisquen diferències difícilment justificables entre autonomies i que es consolide l'statu quo". "El criteri de repartiment plantejat fa una aproximació més real, evita que es desvirtuen les necessitats de despesa que tenim totes les CCA i incrementa el pes de variables com la sanitària, les educatives o les de serveis socials", ha afegit.

Això sí, el responsable d'Hisenda ha insistit que "encara que el criteri de repartiment és una de les claus del sistema, no és la totalitat del model" i ha assenyalat que "malgrat que és un avanç molt significatiu, podrem valorar de manera conjunta l'impacte real per a la Comunitat quan coneguem el disseny final del sistema".

Analitzar els detalls tècnics

En qualsevol cas, Soler ha reiterat que el document traslladat per Hisenda "requereix una profunda anàlisi i estudi tècnic per a poder fer les aportacions necessàries al ministeri abans de finals del mes de gener" donada la seua "complexitat així com les diferents metodologies i aproximacions tècniques que incorpora".

Per a això, Soler ha avançat que comptarà amb els experts "d'elevat perfil tècnic i de reconegut prestigi amb els quals compta la Comunitat Valenciana en matèria de finançament autonòmic" i ha anunciat que en els pròxims dies convocarà oficialment a la comissió Mixta Consell-Corts "per a traslladar-los la proposta, analitzar-la conjuntament i plantejar propostes i alternatives des de la unitat política i comptant amb la Comissió d'Experts".

"El finançament no pot ser un debat partidista, sinó que hem d'estar units en una reivindicació que és de justícia per als cinc milions de valencians i valencianes, per això volem treballar el document tècnicament coneixent l'opinió de totes les forces polítiques", ha apuntat Soler.

Arribar a acords

El conseller d'Hisenda ha valorat igualment com "molt positiu" que el document aportat pel Ministeri "no siga un document tancat, sinó viu i obert al diàleg, al debat i a les aportacions de les diferents autonomies" i ha assegurat que aquest fet reflecteix "la voluntat del ministeri d'arribar a un acord i que, per fi, quasi huit anys després, la reforma del model de finançament siga per fi una realitat".

"Ara és el moment d'analitzar la proposta des de la serietat i rigorositat de les anàlisis tècniques, però no podem deixar de reconéixer la voluntat política de la ministra María Jesús Montero d'aconseguir una reforma que pose fi a la discriminació dels valencians i valencianes", ha asseverat Soler.

"Amb aquesta proposta el ministeri ens ha donat l'oportunitat de tindre un document tècnic de treball sobre el qual continuar parlant amb totes les autonomies, debatre de manera conjunta la millor de les propostes i arribar a un acord que permeta que tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència d'on visquen, es vegen beneficiats", ha conclòs Soler.

Destacats