El Corredor Mediterrani puja a l'últim tren

El Govern es compromet a posar en marxa aquesta infraestructura en 2026 davant 1.300 empresaris i representants de la societat civil de tota Espanya

Guardar

Un tren circula per una de les infraestructures integrades en el Corredor Mediterrani
Un tren circula per una de les infraestructures integrades en el Corredor Mediterrani

El Corredor Mediterrani, la infraestructura ferroviària que unirà les ciutats mediterrànies espanyoles amb Europa des de la frontera francesa fins a Algesires, fa un pas quasi definitiu després d'anys de reivindicacions. Aquesta infraestructura, urbana i mercantil, travessa més de 10 ciutats de més de 100.000 habitants i les autonomies per les quals passa representen més del 40% del PIB nacional. Per això, serà un eix fonamental, no sols del Mediterrani, sinó de tota Espanya atés que s'estima que per cada euro invertit es tinga un retorn de 3,5 en el PIB. I, cosa que és més important, serà la connexió terrestre més eficient i mediambiental amb la resta d'Europa.

El Govern estatal es comprometia ahir en què, almenys en el seu tram des d'Almeria fins a la frontera francesa, estiga operatiu, com a tard, a partir de 2026, contribuint a impulsar l'economia, el turisme i l'ús dels territoris pels quals discorre, així com de la resta d'Espanya.

Aquesta va ser la principal conclusió que s'extreia ahir en el 5é Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani, organitzat per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), que aquest dimecres va reunir en el Palau Municipal d'Ifema de Madrid al voltant de 1.300 empresaris i representants de la societat civil de tota Espanya, i en el qual també participava la ministra Raquel Sánchez.

El president de Boluda Corporación Marítima, Vicente Boluda; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el president de Mercadona, Juan Roig
El president de Boluda Corporación Marítima, Vicente Boluda; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el president de Mercadona, Juan Roig

540 milions per a la Comunitat Valenciana

La ministra qualificava aquesta infraestructura com una prioritat per al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), al mateix temps que afegia que hi ha pocs projectes que hagen rebut en 2021 i 2022 tant de suport econòmic del Govern central.

Concretament, en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2022 en els quals Mitma disposa de 16.286 milions d'euros d'inversió total, destinarà més del 10%, 1.709 milions d'euros, al Corredor Mediterrani: Catalunya té consignats més de 540 milions d'euros, la Comunitat Valenciana, més de 377 milions d'euros, la Regió de Múrcia, més de 233 milions d'euros i Andalusia, més de 558 milions d'euros.

Des de juny de 2018, el Ministeri ha licitat contractes per un import acumulat de 3.000 milions d'euros, a un ritme d'una licitació setmanal. Així, s'ha augmentat la longitud del Corredor Mediterrani en 233 quilòmetres, havent posat en servei l'AVE a Granada, el tram Alcúdia-Moixent, la variant de Vandellós i l'AVE a Elx i Orihuela, on, a més de millorar radicalment les connexions alacantines, s'ha revaloritzat la primera part del traçat de l'AVE a Múrcia.

L'eix passant de València, infraestructura clau

En els Pressupostos del 2021 el Ministeri va consignar 1.982 milions d'euros al Corredor que units als 1.710 milions de 2022 quadrupliquen les inversions dels pressupostos de 2018 de manera que, amb aquestes inversions, el Ministeri ha reduït el termini marcat en dos anys.

La ministra ha fet una perspectiva positiva del seu desenvolupament a curt termini, atés que es preveu que, per a 2023, entre altres fites aconseguides, els ciutadans de Múrcia podran viatjar més ràpida i còmodament a Madrid, Albacete, Conca i tot el nord d'Espanya; s'aconseguirà connectar el port de Tarragona i tot el clúster industrial del Camp directament amb la resta d'Europa; la fi de les obres d'implantació d'ample mixt entre Castellbisbal-Vilaseca; i que els serveis d'alta velocitat entre València i Castelló deixen d'interferir en els serveis de rodalia.

En aquest sentit Sánchez va visitar a la fi d'octubre València per a presentar els estudis informatius del nou eix passant nord-sud, túnel passant, de la xarxa arterial ferroviària de València i el corresponent a la línia d'Alta Velocitat València-Castelló de la Plana.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va destacar aquest fet com una "fita fonamental" després d'un "llarg viacrucis". "És un pas decisiu, ja que el que hui es presenten són dos informes importants per a la connectivitat del transport metropolità i per al desenvolupament del Corredor Mediterrani", incidia el president qui recordava que "en el 2003 es va començar a parlar d'aquesta qüestió i ja no hi ha temps d'esperar, es tracta d'accelerar".

El president de la Generalitat, Ximo Puig, en el acto #QuieroCorredor
El president de la Generalitat, Ximo Puig, en l'acte #QuieroCorredor

"Ministra nova, problema vell"

El president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Vicente Boluda, va reclamar ahir a Sánchez que "aprofite l'oportunitat que tots els seus predecessors van deixar escapar, l'oportunitat d'evitar que Espanya perda el tren del progrés, el tren d'Europa, el Corredor Mediterrani". "Tenim una ministra nova, però un problema vell", assenyalava l'empresari.

Durant la seua intervenció, Boluda valorava l'assistència "massiva" d'empresaris de les 17 comunitats autònomes a l'acte, la qual cosa al seu judici "demostra que el que és bo per al Mediterrani espanyol, és bo per al conjunt d'Espanya" i que "els empresaris sabem unir-nos i anar tots a l'una en assumptes que transcendeixen a les nostres empreses i que sabem que són positius per al conjunt de la societat".

El Moviment Quiero Corredor, que AVE va posar en marxa en 2016, reivindica el Corredor Mediterrani ferroviari i la seua culminació en 2025, però "abans de res defensa que es complete l'actual estructura radial de les infraestructures a Espanya amb un model circular".

Destacats