El Govern confirma la posada en marxa del Corredor Mediterrani des d'Almeria en 2026

Els PGE de 2022 inclouen una partida de més de 1.700 milions d'euros per al desenvolupament d'aquesta infraestructura

Guardar

El president de Boluda Corporación Marítima, Vicente Boluda; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el president de Mercadona, Juan Roig
El president de Boluda Corporación Marítima, Vicente Boluda; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el president de Mercadona, Juan Roig

El Govern ha confirmat que el Corredor Mediterrani, almenys en el seu tram des d'Almeria fins a la frontera francesa, entrarà en operació a partir de 2025 o, com a més tard, a partir de 2026.

Així ho ha anunciat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, durant la seua participació en un acte que ha congregat a Madrid a més de 1.300 empresaris de tot el país per a denunciar els continus retards en aquesta infraestructura.

"Estic estrenyent en tots els departaments del Ministeri, ja que no ens podem permetre més retards. Per descomptat, estem davant un moment històric, amb l'oportunitat d'abordar una vertadera transformació en aquest país, encara amb molts reptes al davant", ha assenyalat la ministra.

"Estem en disposició d'afirmar que en 2025 o 2026 estarà executada la connexió entre Almeria i la frontera francesa", ha avançat. En qualsevol cas, ha afegit que no sap si serà la ministra que acabe a la fi amb les obres del Corredor, però ha defensat que sí que pertany a un Govern que està posant "tota l'obstinació" en què això siga així.

En aquest sentit, ha traslladat que és necessari recordar quan es va posar el focus en aquesta infraestructura, que no va ser fins fa deu anys, quan l'exministre José Blanco la va incloure en la Xarxa Transeuropea de Transport, una fita que va definir el traçat i les principals característiques del corredor.

INVERSIÓ PREVISTA

Segons Sánchez, l'esforç més gran s'ha realitzat en els últims tres anys, quan el Ministeri el pilotava José Luis Ábalos, durant els quals es va quadruplicar el nivell inversor destinat a aquesta infraestructura respecte a l'anterior Govern. En concret, s'han licitat 3.000 milions d'euros, adjudicat 2.000 milions i executat 1.000 milions en aquests últims tres anys.

Així mateix, de cara al futur, dels 16.000 milions d'euros que el seu Ministeri concentrarà l'any que ve, segons els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2022, més de 1.700 milions estaran destinats al Corredor Mediterrani.

"El ferrocarril ha de convertir-se en la gran manera de transport, ja que millora les condicions de vida dels ciutadans, la competitivitat, la descarbonització de l'economia, al mateix temps que s'avança amb els compromisos amb Europa. Cal fer un esforç molt important perquè les mercaderies utilitzen el ferrocarril com mig preferent de transport", ha conclòs.

REPRESENTACIÓ EMPRESARIAL

L'acte al qual ha acudit la ministra respon a la iniciativa '#QuieroCorredor', impulsada per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), que aglutina a 160 empresaris de la regió, entre els quals es troben el president de Mercadona, Juan Roig, o el president de Boluda Corporación Marítima, Vicente Boluda.

El president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet, també present en l'acte, ha indicat que es tracta d'una "necessitat absoluta" que es complisquen els terminis del Corredor Mediterrani, perquè està "més que demostrat" el que suposen les infraestructures per a vertebrar territoris i per a millorar l'ocupació i el creixement dels ciutadans. "El que està ocorrent amb el Corredor no es comprén, perquè més de la meitat de la potència econòmica d'Espanya està als voltants del Corredor i, per tant, cal tirar la resta", va reiterar.

Per part seua, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha destacat que el Corredor Mediterrani és una infraestructura "fonamental" tant per a les empreses com per als ciutadans, perquè aporta "cohesió" al país, en estendre's des de Girona a Cadis i, per això, va afirmar que "claríssimament" ha de ser present en els objectius espanyols, especialment ara amb els fons europeus, per a millorar la competitivitat d'Espanya.

Garamendi va defensar també la resta d'infraestructures pendents del país, com els corredors atlàntic i cantàbric, o el tren a Extremadura, que són "clau" per a "capil·laritzar" Espanya amb unes infraestructures "potents". "Cada vegada que una infraestructura no es realitza, Espanya perd competitivitat", va indicar el cap de la patronal, que va lamentar que Catalunya rebutjara la inversió en l'aeroport del Prat.

Entre els assistents del món empresarial estaven Eduardo Baamonde, president de Cajamar; Carlos Barrasa, president de BP España; Héctor Colonques, president de Porcelanosa; José García Carrión, president de J. García Carrión; Agustín Gregori, CEO de Grefusa; Julia López, vicepresidenta d'American Express; Pedro López, president de Xocolates Valor; Íñigo Sagardoy, president de Sagardoy Advocats; José Tarradellas, president de Casa Tarradellas; i Adolfo Utor, president de Baleària, entre molts altres.