Comprar una vivenda a la província de València és cada volta més complicat. El mercat comença a perdre activitat, però això no està fent que els preus baixen. De fet, la vivenda continua encarint-se i les famílies necessiten dedicar una part cada volta major dels seus ingressos per a poder accedir-hi. Estes són algunes de les conclusions de l'Informe del Mercat Immobiliari de València corresponent al segon trimestre de 2026, presentat el divendres passat per la Càtedra Mercat Immobiliari juntament amb el COAPIV i APIVA.
La quota hipotecària mitjana se situa ja en 690 euros al mes, un 13,6% més que fa un any. Amb este increment, l'esforç necessari per a pagar una vivenda assolix el 32,2% del cost salarial, pràcticament un de cada tres euros que ingressa un treballador. La situació reflectix una de les principals contradiccions del mercat immobiliari valencià: cada volta es compren menys vivendes, però comprar una casa continua sent més car.
I és que no es tracta d'un descens puntual. Les compravendes acumulen ja tres trimestres consecutius a la baixa, la qual cosa confirma que el mercat ha deixat arrere part del fort ritme de creixement dels últims anys. No obstant això, el menor nombre d'operacions encara no s'ha traduït en una baixada de preus.
La vivenda assolix actualment els 1.788 euros per metre quadrat de mitjana a la província, un 15,1% més que fa un any i el preu més alt registrat fins ara. A la ciutat de València, el cost és encara major i arriba a 2.868 euros per metre quadrat. L'explicació està, en bona part, que continua havent-hi moltes persones buscant vivenda i no existix prou oferta per a cobrir eixa demanda.
València capital espenta els preus cap a fora
La pressió és especialment forta a València ciutat. Trobar una vivenda que encaixe amb el pressupost d'una família resulta cada volta més complicat, per la qual cosa alguns compradors estan ampliant la seua cerca a altres municipis. Este desplaçament de la demanda està contribuint a elevar també els preus fora de la capital.
Municipis de l'entorn de València es convertixen en alternatives per a aquells que no poden assumir els preus de la ciutat, però eixa major demanda també acaba exercint pressió sobre el seu mercat. Per això, el descens de les compravendes no està sent suficient per a provocar una correcció dels preus.
La província, a més, continua creixent. En només un any ha incorporat quasi 50.000 habitants i s'han creat més de 16.500 noves llars. És a dir, cada vegada hi ha més persones que necessiten trobar una vivenda. I a això se suma la bona evolució de l'ocupació. El nombre d'ocupats i d'afiliats a la Seguretat Social continua creixent, la qual cosa permet que existisca capacitat per a mantindre la demanda malgrat l'encariment de les vivendes.
La hipoteca i el lloguer exigixen un esforç cada vegada major
L'encariment de la vivenda també es nota a l'hora de demanar finançament. La quota mitjana d'una hipoteca ja arriba als 690 euros mensuals, i l'esforç sobre els ingressos ha augmentat durant l'últim any. El 32,2% del cost salarial que suposa actualment la quota deixa moltes llars en una situació més ajustada.
Així i tot, el finançament hipotecari continua creixent. Els bancs van concedir en el segon trimestre més hipoteques que un any abans i els diners destinats a finançar la compra de vivendes també van augmentar. El termini mitjà de les hipoteques s'acosta als 25 anys. Això significa que els qui compren estan recorrent a préstecs a més llarg termini per a poder assumir el preu de les vivendes.
Per als qui no poden comprar, el lloguer tampoc s'ha convertit en una alternativa senzilla. La renda de les vivendes oferides a la província ha arribat als 14,3 euros per metre quadrat al mes, el seu nivell més alt fins ara. A València ciutat arriba als 16,7 euros.
L'oferta de pisos de lloguer ha augmentat lleugerament, però encara no prou per a contindre els preus. La conseqüència és que moltes famílies es troben davant una disjuntiva cada vegada més complicada: pagar un lloguer elevat o assumir una hipoteca que també requerix un esforç important.
De fet, l'encariment de les rendes està influint fins i tot en les decisions de compra. Algunes llars que inicialment optaven per llogar estan començant a plantejar-se adquirir una vivenda davant el temor que el preu del lloguer torne a pujar quan hagen de renovar el seu contracte. A la capital, el lloguer mitjà oferit ronda ja els 1.774 euros mensuals.
El gran problema: falta vivenda
En conclusió, es pot dir que el mercat immobiliari valencià es troba així atrapat entre dos forces. D'una banda, l'accés a l'habitatge s'ha encarit considerablement. D'altra banda, la demanda continua sent forta perquè la província continua guanyant població, creant llars i generant ocupació. El resultat és que la caiguda de les compravendes no està provocant, per ara, una baixada generalitzada dels preus.
Per als professionals del sector, la solució passa principalment per augmentar l'oferta, especialment mitjançant la construcció d'habitatge nou. L'oferta residencial està començant a reaccionar, però encara no ho fa al ritme necessari per a equilibrar el mercat.
Mentrestant, el panorama per a aquells que busquen casa continua sent complicat: comprar costa més, la hipoteca exigix una major part del sou i llogar tampoc resulta barat. I encara que el mercat comença a vendre menys habitatges, encara no hi ha senyals clars que els preus vagen a fer marxa arrere.