Dos dels racons més carregats d'història de València acaben de fer un pas decisiu cap a la seua protecció definitiva. El Ple de l'Ajuntament de València ha aprovat provisionalment la declaració del Teatre Olympia i de la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer com a Béns de Rellevància Local (BRL), una categoria de protecció patrimonial que situa ambdós edificis davall el paraigua legal del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella. La votació va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern i del Grup Municipal Socialista, i l'abstenció del Grup Municipal de Compromís.
Un tràmit que encara té recorregut
L'aprovació del ple és provisional, no definitiva. L'Ajuntament remetrà ara la documentació a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, que tindrà l'última paraula. És, en definitiva, l'inici formal d'un procés de protecció que molts veïns i aficionats a la cultura valenciana feien anys que reclamaven. La modificació puntual del PEP de Ciutat Vella que inclou ambdós immobles com a elements patrimonials suposa reconéixer oficialment el que la memòria col·lectiva de la ciutat ja sabia: que estos dos llocs són part de la seua identitat.
L'Olympia, més d'un segle en peus i en escena
Pocs edificis a València poden presumir d'una trajectòria tan longeva i tan activa. El Teatre Olympia s'inaugurà el 10 de novembre de 1915, alçat sobre el solar de l'antic Convent de Sant Gregori per l'arquitecte Vicente Rodríguez Martín. La seua estrena no pogué ser més ambiciosa: una representació de El barbero de Sevilla, amb les millors companyies del moment trepitjant les seues taules. Des d'aleshores, l'Olympia no ha parat.
Durant la seua llarga història, el teatre ha passat per diferents etapes i usos, sempre relacionats amb la cultura. Estigué més de cinquanta anys usat com a cinema, des de 1924, fins que en 1984 recuperà el seu ús teatral. Un recorregut que l'ha convertit en testimoni privilegiat de la vida cultural valenciana del segle XX: de l'òpera al cel·luloide, i de tornada a les taules.
La sala, emmarcada per dos potents columnes jòniques i davall un triple orde de miradors, disposa de la marquesina metàl·lica que indica l'accés al teatre, amb escenari de caixa "a la italiana". Entre 1999 i 2005, els arquitectes Horacio Castelló Taliani i Carlos Montesinos Cornejo dugueren a terme la seua rehabilitació integral per fases, amb l'objectiu de no interrompre l'activitat teatral, recuperant bona part de la decoració original. Hui, amb les seues motlures daurades i el seu vellut roig, l'Olympia continua sent un dels escenaris més recognoscibles i volguts del país. La seua declaració com a BRL es produïx en la categoria de lloc històric, per la seua vinculació a la vida cultural de la ciutat.
El Pouet de Sant Vicent, on va nàixer un sant i viu la memòria popular
A pocs metres de l'Olympia, al carrer de la Mar, al barri de la Xerea, es troba un lloc que els valencians coneixen des de menuts. La Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, popularment anomenada el Pouet de Sant Vicent, és la casa pairal on va nàixer, en 1350, un dels personatges més venerats de la història valenciana. Adquirida per la ciutat en 1573, va ser reedificada en diverses ocasions al llarg dels segles. D'aquelles intervencions, sobreviu amb especial gràcia la decoració ceràmica que adorna el pou, que data del segle XVIII, i que dona nom al lloc en l'imaginari popular.
La declaració patrimonial d'este enclavament es produïx en la categoria de lloc històric, reconeixent no sols el valor arquitectònic de l'edifici, sinó el seu significat profund com a espai vinculat a la vida del sant i a la memòria col·lectiva de la ciutat. Hi ha llocs que no necessiten grans explicacions per a entendre per què mereixen protecció. El Pouet és un d'ells.
Patrimoni com a compromís
València suma així dos nous elements patrimonials al seu catàleg de béns protegits, en una ciutat que ha vist com en els últims anys el debat sobre la conservació de la seua herència arquitectònica i cultural ha guanyat intensitat. Protegir el Teatre Olympia i la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer no és sols un gest administratiu: és una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València. Una que cuida el que té, que reconeix en els seus edificis més antics no sols pedra i fusta, sinó capes de temps, d'històries i d'identitat compartida. Ara, la decisió final queda en mans de la Conselleria.