Hi ha projectes científics que no naixen d'un gran finançament ni d'un decret institucional, sinó de la tossuderia silenciosa d'un investigador amb un arxiu de fotografies i unes ganes infinites d'ordenar el caos. Això és, en essència, el que hi ha darrere de Moneda Ibérica, l'obra que acaba de publicar el Museu de Prehistòria de València: el resultat de més de quaranta anys de treball continuat sobre les monedes antigues de la península ibèrica, condensat ara en tres volums impresos que constituïxen la referència més completa mai editada sobre este camp.
La publicació, impulsada conjuntament pel mateix museu —dependent de la Diputació de València— i el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, analitza les emissions monetàries de 224 ciutats i àmbits emissors, amb més de 4.500 tipus i variants identificats. L'arc temporal que abraça és tan ampli com apassionant: des del segle VI a.C., quan les primeres monedes començaren a circular en les colònies gregues de la península, fins a l'any 44 a.C., el de la mort de Juli Cèsar. Un període que convisqueren i se succeïren grecs, púnics, cartaginesos, ibers, celtibers, vascons, lusitans i romans, cada un amb les seues pròpies peces, els seus propis símbols i les seues pròpies economies.
D'un arxiu de fotografies a una de les bases de dades més grans d'Europa
La història del projecte comença en els anys huitanta, quan el professor Pere Pau Ripollès — catedràtic d'Arqueologia en el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València — inicià la recopilació sistemàtica d'informació sobre monedes antigues de manera quasi artesanal: fotografies, empremtes, fitxes en paper. El que aleshores era un arxiu analògic va anar incorporant successives capes tecnològiques amb el pas de les dècades. Eixe fitxer tradicional, mantingut durant aproximadament 25 anys, reunia en el moment del seu tancament aproximadament 20.000 monedes procedents de subhastes i col·leccions; el canvi de marc tecnològic va portar en 2006 a crear en paral·lel un arxiu d'imatges digitals i una base de dades per a registrar les seues dades.
El salt definitiu a l'àmbit internacional va arribar en 2014, quan Pere Pau Ripollès es va incorporar a la comunitat internacional d'investigadors que treballaven en el catàleg Online Greek Corpus (OGC) de les emissions gregues antigues, on s'incloïen les monedes de la Península Ibèrica. La col·laboració amb institucions com la Universitat d'Oxford i la Biblioteca Nacional de França acabaria per convertir el projecte en el que és hui: una de les bases de dades numismàtiques més importants d'Europa, construïda seguint els estàndards més avançats de les humanitats digitals.
No és una valoració pròpia. L'American Numismatic Society va atorgar el Premi Collier 2024 en Numismàtica Antiga a Moneda Ibèrica, desenvolupada i editada per Manuel Gozalbes Fernández de Palència, del Museu de Prehistòria de València, i Pere Pau Ripollès Alegre, de la Universitat de València. El Premi Collier es concedix al millor llibre, catàleg o obra digital en línia relacionada amb la numismàtica antiga, entre els anys 650 a.C. i 300 d.C. Una distinció que, abans que es publicaren si més no estos volums impresos, ja havia situat el projecte valencià en l'Olimp de la disciplina a escala mundial.
Tres volums que dialoguen amb la pantalla
L'edició impresa no pretén substituir l'entorn digital, sinó complementar-lo. La plataforma monedaiberica.org és una base de coneixement per a l'estudi, conservació, catalogació, arxiu i difusió del patrimoni numismàtic antic de la Península Ibèrica i del sud de França, que inclou produccions monetàries de seques gregues, púniques i de molts altres pobles. Actualment, el portal oferix accés a més de 55.000 monedes documentades procedents de museus, col·leccions i subhastes, a més d'informació sobre troballes arqueològiques, tresors monetaris i una extensa bibliografia científica.
Els tres volums impresos funcionen, de fet, com una porta d'entrada al món digital: cada entrada incorpora codis QR que connecten directament amb la versió actualitzada disponible en la web. És la lògica pròpia de les humanitats digitals aplicada a l'objecte més analògic que existix: el llibre en paper. Una picada d'ull que resumix bé la filosofia del projecte, sempre a cavall entre la tradició acadèmica i la innovació tecnològica.
L'estiu arriba també a la biblioteca del museu
Juntament amb la publicació de Moneda Ibérica, el Museu de Prehistòria de València arranca al juliol una nova edició de Menuda Biblioteca d'Estiu, la seua proposta educativa per al públic infantil i juvenil. Este any, l'activitat porta per títol Animalari del Temps: Animals de la Prehistòria valenciana i del món, i convida els participants a descobrir les espècies que habitaren les terres valencianes fa milers d'anys i a conéixer la diversitat animal dels diferents continents.
El programa, posat en marxa en 2022, ha acollit des d'aleshores més de 2.400 participants d'entre 4 i 15 anys. Les sessions, amb un màxim de 25 participants per grup, estan adaptades als diferents intervals d'edat. Com a colofó de totes les activitats, els participants elaboraran un gran Animalari col·lectiu: una obra il·lustrada que reunirà animals del passat i del present com a record de l'experiència compartida. La participació requerix reserva prèvia a través de la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València.
El que unix ambdós iniciatives —la gran obra numismàtica de quatre dècades i les activitats d'estiu per a xiquets— és, en el fons, el mateix impuls: acostar el patrimoni històric a eixos que encara no saben que els interessa. Que una moneda de 2.500 anys puga despertar la mateixa curiositat que un dinosaure de joguet no és una casualitat; és el resultat d'anys de treball pacient d'eixos que entenen que conservar el passat no té sentit si no es transmet també al futur.