Un quadre que portava segles en parador desconegut, guardat en una col·lecció particular de Badajoz, ha tornat a València. L'Ajuntament de la ciutat ha adquirit en subhasta l'obra Sagrada Família amb Sant Joanet i àngels músics, un oli sobre llenç del pintor valencià José Vergara (1726-1799), per un preu de remat de 26.000 euros —més comissions i impostos—, en el marc de les commemoracions del tercer centenari del seu naixement. La compra es va formalitzar el passat 30 de juny en la casa madrilenya Segre Subastas, després que el Ministeri de Cultura exercira el dret de tanteig en nom de l'Administració municipal.
Un mestre del segle XVIII entre dos mons
Per a entendre el valor d'esta adquisició, convé saber qui va ser José Vergara. Nascut en 1726 en el si d'una família d'artistes, va desenvolupar la seua obra en un moment de transició artística, quan el barroc tardà evolucionava cap a formes més acadèmiques i classicistes. No va ser només un pintor prolífic: va exercir un paper decisiu en el desenvolupament i en la consolidació de l'ensenyament artístic a València, on va ser un dels impulsors de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, institució de la qual va ser el primer director, i des d'on va exercir una notable influència en la formació de noves generacions d'artistes. En altres paraules, Vergara no només va pintar la València del Set-cents, sinó que també va modelar la forma que els valencians aprendrien a pintar durant generacions.
La seua producció, centrada principalment en la pintura religiosa i decorativa, va transitar des del tardobarroc cap a un classicisme equilibrat, en sintonia amb els gustos canviants de l'època, en la qual va destacar per l'elegància del dibuix, la serenitat de les seues composicions i per una notable sensibilitat cromàtica. Vergara va morir en 1799, a l'edat de 72 anys, deixant a la seua esquena una ingent i valuosa producció artística repartida per un bon nombre de museus, temples religiosos i col·leccions privades de tot Espanya. I, no obstant això, entre el segle XVII barroc i l'esplendorós XIX dels Sorolla, Pinazo o Benlliure, queda ahí, com a aplanat entre eixes dos grans parets, el segle XVIII, un període al qual, segons els especialistes, no sempre se li ha fet la justícia que mereix.
El quadre: dolçor, silenci i una prefiguració de la mort
L'obra recentment adquirida, firmada i datada en 1788, és un oli sobre llenç de 175 x 120 cm. Representa la Mare de Déu entronitzada a la manera d'una matrona romana, amb el Jesuset adormit en la seua falda, envoltada de Sant Josep, Sant Joanet i dos àngels músics —un amb una xirimia i un altre amb una vihuela—, en una atmosfera de serena intimitat devocional. Sant Josep pareix contindre la melodia per a no despertar el Jesuset. Als seus peus, Sant Joanet porta el dit als llavis i, amb eixe gest, involucra l'espectador en el recolliment de l'escena.
La lectura de la imatge, no obstant això, va més enllà de la seua evident tendresa. Segons David Gimilio, director del MuVIM i comissari de l'exposició commemorativa sobre Vergara en el Museu de la Ciutat, el motiu del Jesuset adormit no és un simple recurs de dolçor: pot interpretar-se com una prefiguració de la Passió, en la qual el somni assossegat anticipa simbòlicament la mort futura. L'escena construïx així un delicat equilibri entre allò diví i allò quotidià: els àngels músics evoquen la glòria celestial, mentre l'actitud domèstica del grup central acosta el misteri a l'àmbit de la contemplació privada.
Pertanyent al període final de la carrera de Vergara, la peça reflectix el punt de maduresa plena de l'artista. Com assenyala Gimilio, "la composició s'organitza amb una delicadesa característica de la seua etapa més madura, en la qual conjumina gràcia i elegància en cada un dels gestos dels personatges, i en la qual es bolca a transmetre eixe concepte neoclàssic del 'bell ideal'".
Una troballa doble: la versió de Badajoz i la seua bessona de Saragossa
La peça era completament desconeguda fins que va aparéixer en el mercat de l'art. La seua identificació va ser possible, en part, gràcies a una altra obra de Vergara datada un any després, en 1789, propietat d'un col·leccionista privat de Saragossa. Ambdues compartixen dimensions pràcticament idèntiques, la disposició piramidal de les figures, la presència dels àngels músics i el tractament de les formes i les veladures. En l'actualitat, eixa obra saragossana —Sagrada Familia con ángeles músicos— pot contemplar-se en l'exposició commemorativa del Museu de la Ciutat com un exemple extraordinari de la producció artística de Vergara, tant per la pintura com pel seu exuberant marc.
Les diferències entre una i altra són mínimes, però perceptibles. Segons Gimilio, tècnicament la versió de Saragossa resulta més perfilada i dibuixística, mentres que la recentment adquirida presenta una pinzellada més fluida i, per tant, més suggeridora. Es tracta, en definitiva, de dos versions o rèpliques autògrafes, ambdós firmades per Vergara a València, sent la de Badajoz la versió inicial.
De tornada a la ciutat que la va vore nàixer
La pintura passarà a integrar-se en les col·leccions artístiques municipals del Museu de la Ciutat, institució que ja acull l'exposició "José Vergara Gimeno (1726-1799). Pintura, fama i fortuna", oberta al públic des del 24 d'abril fins al 6 de setembre de 2026. La mostra reunix 85 obres del pintor, incloent-hi llenços, esbossos i dibuixos.
"Amb esta adquisició, enriquim els nostres fons amb una peça d'excepcional qualitat i clarament representativa de la producció artística de Vergara, portant-la de tornada a la ciutat en el marc de la citada efemèride" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Han passat 21 anys des de l'última gran antològica dedicada al pintor. La compra del quadre no és, doncs, un gest aïllat, sinó la peça que tanca un any de reivindicació col·lectiva. Que una obra firmada per Vergara a València en 1788 haja hagut de recórrer el camí de tornada des de Badajoz, tres segles després, diu alguna cosa sobre com el temps dispersa el patrimoni i sobre l'esforç que suposa reunir-lo de nou. El retorn d'esta Sagrada Família al Museu de la Ciutat és, en certa forma, una manera de tornar a València una part de si mateixa.