Durant anys, les onades de calor s'han considerat episodis excepcionals propis dels mesos d'estiu. No obstant això, l'evidència científica apunta que esta realitat ha canviat per complet. La calor extrema ha deixat de ser una emergència puntual per a convertir-se en un problema estructural de salut pública que ja està condicionant la planificació sanitària a Espanya i, especialment, en territoris com la Comunitat Valenciana.
Esta és una de les principals conclusions de l'informe Calor extrem, salut en risc, elaborat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i presentat en el marc de l'Observatori DKV de Salut i Medi Ambient. L'estudi advertix que l'augment sostingut de les temperatures no sols incrementa el risc de malalties i defuncions, sinó que també posa davall una pressió creixent a hospitals, servicis d'emergències i administracions públiques.
En el cas valencià, els investigadors identifiquen un element que agreuja encara més la situació: l'elevada humitat pròpia del Mediterrani, un factor que dificulta que l'organisme puga refrigerar-se correctament fins i tot quan el termòmetre marca temperatures similars a les d'altres zones del país.
La humitat convertix la calor en un enemic encara més perillós
Un dels aspectes que més preocupa als especialistes és que la sensació tèrmica a la Comunitat Valenciana sol ser molt superior a la temperatura real. L'explicació està en la humitat ambiental, que reduïx la capacitat del cos per a refredar-se mitjançant la sudoració.
Quan l'aire conté una gran quantitat de vapor d'aigua, la suor s'evapora amb molta més dificultat. Com a conseqüència, l'organisme elimina pitjor la calor acumulada, augmenta l'estrés tèrmic i s'incrementa el risc de patir colps de calor, deshidratació o complicacions cardiovasculars i respiratòries.
L'informe assenyala a més que esta situació resulta especialment problemàtica durant la nit. Les conegudes com a nits tropicals —quan la temperatura no baixa dels 20 graus— són cada vegada més freqüents en el litoral mediterrani. Això impedix que el cos puga recuperar-se de la calor acumulada durant el dia i provoca un desgast fisiològic continu.
Les persones majors, els qui patixen malalties cròniques, els xiquets menuts i els qui treballen a l'aire lliure són alguns dels col·lectius més exposats, encara que els experts recorden que els efectes de la calor extrema poden afectar qualsevol persona si l'exposició és prolongada.
Cada grau de més augmenta de manera important el risc per a la salut
El document elaborat per ISGlobal recull una xifra especialment reveladora: cada grau addicional de temperatura incrementa un 35 % la mortalitat relacionada amb la calor.
A més de l'augment de defuncions, les altes temperatures disparen la demanda assistencial. Segons recull l'estudi, durant els episodis de calor extrema les urgències hospitalàries poden augmentar fins a un 42,8 %, una situació que obliga a reorganitzar recursos sanitaris i complica l'atenció en els centres hospitalaris.
Els investigadors subratllen que l'estrés tèrmic ja constituïx el principal risc climàtic per a la salut a Espanya. No es tracta únicament d'un fenomen meteorològic, sinó d'un factor que repercutix directament en el funcionament del sistema sanitari.
Les previsions tampoc conviden a l'optimisme. Els models climàtics contemplen que Espanya puga registrar fins a huit onades de calor a l'any en 2050, acompanyades d'un increment continuat de les nits càlides que dificulten el descans i eleven la incidència de malalties relacionades amb les altes temperatures.
El barri que vius també influïx en el risc
Més enllà de l'edat o de l'estat de salut, l'informe posa el focus en una realitat que cada vegada preocupa més als investigadors: la desigualtat davant la calor. El lloc de residència i el nivell econòmic condicionen de manera important la capacitat de les persones per a protegir-se durant una onada de calor. Els barris amb menys zones verdes, major densitat d'edificis i abundància de superfícies asfaltades acumulen molta més calor durant el dia i a penes aconseguixen refrescar-se a la nit.
En estes àrees, on a més moltes vivendes presenten pitjors condicions d'aïllament o no tenen sistemes de climatització, l'impacte sanitari resulta considerablement major.
Els autors de l'estudi destaquen que les persones majors que viuen soles, les dones d'edat avançada i els qui residixen en barris vulnerables concentren bona part del risc associat a la calor extrema.
Esta realitat obliga a plantejar polítiques públiques que vagen més enllà de les recomanacions individuals i que incorporen criteris urbanístics, socials i sanitaris per a reduir l'exposició de la població més vulnerable.
València impulsa mesures per a adaptar-se a un clima cada volta més extrem
Davant d'este escenari, la Comunitat Valenciana ja ha començat a desenvolupar diferents estratègies d'adaptació.
L'informe destaca la implantació de protocols laborals específics davant de les altes temperatures, una mesura destinada a protegir especialment a aquells que desenvolupen la seua activitat a l'aire lliure o en entorns especialment exposats a la calor.
Així mateix, València participa en el projecte europeu WELLBASED, una iniciativa que busca combatre simultàniament la pobresa energètica i els efectes de la calor extrema sobre la salut de la població.
L'objectiu passa per identificar les persones amb major risc i desenvolupar solucions que milloren tant el confort tèrmic de les vivendes com la capacitat de resposta dels servicis socials i sanitaris.
Els investigadors consideren que este tipus d'actuacions seran cada volta més necessàries a mesura que augmente la freqüència dels episodis de calor intensa.
Els experts demanen actuar abans que les onades de calor siguen encara més freqüents
Durant la presentació de l'informe, el conseller delegat de DKV, Fernando Campos, va assegurar que els episodis de calor extrema "han deixat de ser excepcionals" i ja condicionen tant la planificació sanitària com la gestió de recursos assistencials.
Per la seua banda, la investigadora d'ISGlobal Elizabeth Diago va recordar que la comunitat científica disposa ja de suficient evidència per a conéixer quins col·lectius són els més vulnerables i quines són les estratègies més eficaces per a reduir els riscos. Al seu parer, el repte ja no consistix a continuar investigant, sinó a aplicar de forma integral les mesures disponibles.
En el debat posterior també participaren especialistes sanitaris i responsables d'emergències que coincidiren en la necessitat d'avançar cap a una cultura de prevenció. El cap del Departament de Cardiologia de Quirónsalud, Martín Reyes, explicà que cada vegada resulta més habitual haver d'ajustar la medicació de pacients majors durant les onades de calor a causa de les alteracions que provoquen les altes temperatures. Des de Creu Roja Espanyola, Víctor Segura defensà a més la importància de reforçar l'ajuda comunitària i els plans d'emergència veïnals per a protegir les persones més vulnerables.
Tot apunta que la calor extrema deixarà de ser una notícia puntual de cada estiu per a convertir-se en un dels grans desafiaments sanitaris de les pròximes dècades. En una comunitat especialment exposada per la combinació d'altes temperatures, humitat i creixent urbanització, anticipar-se serà clau per a reduir un impacte que ja comença a sentir-se tant als carrers com als hospitals.