El Palau dels Arts s'ha convertit en els últims anys en un vertader mal de cap per als governs valencians. Per a l'anterior, perquè va haver de fer front a un cas de corrupció més en el seu mandat protagonitzat per la que fou intendent de la institució, Helga Schmidt; i per a l'actual executiu, perquè va viure la setmana passada la dimissió de l'intendent Davide Livermore per traves administratives. Així doncs, la Conselleria de Cultura haurà de trobar una persona substituta pròximament.
La història es remunta 17 anys, fins al 2000, quan el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va convertir a Helga Schmidt (fotografia) en l'encarregada de dirigir l'encara anomenat Palau de les Arts amb l'objectiu de situar-lo en el més alt dels circuits operístics europeus i mundials, donada la seua dilatada carrera i experiència. Cinc anys més tard, l'edifici va ser inaugurat per la reina Sofia, de qui rep el seu nom actual. I en 2006, el Palau va començar a tenir una programació regular.
El pufo de Schmidt
Els problemes van començar a partir de l'any 2013, quan la Conselleria va començar a detectar "irregularitats" en alguns contractes. Irregularitats que va admetre ja haver arreglat. Però a aquestes sospites, se sumaven les contínues crítiques de l'oposició per les elevades despeses de representació, dietes i viatges d'Helga Schmidt i el seu equip. En 2015 aquestes sospites es van convertir en investigació policial després de la denúncia d'un extreballador sobre una presumpta trama il·legal gràcies a la qual Schmidt hauria cobrat comissions irregulars xifrades en més de 500.000 euros.
Després del registre del monumental espai, la intendent va ser apartada pel mateix govern valencià, i posteriorment encausada en el cas Palau, pel qual encara està acusada de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental. La causa encara està en marxa, i el dia 5 d'aquest mateix mes el jutjat va dictar l'obertura de juí oral contra Helga Schmidt, l'ex director financer de la institució i tres empresaris. En el judici, que se celebrarà ja en 2018, es demanen per a ella més de 7 anys de presó, a més d'una indemnització conjunta de 370.000 euros per responsabilitat civil.
David Livermore dimiteix
El seu substitut triat va ser Davide Livermore (fotografia), que ha mantingut el càrrec des de 2015 fins a aquest mateix mes, i que ara deixa per qüestions molt distintes a les de la seua predecessora. Considera, després de dos anys, que el seu contracte és "incompatible" amb el desenvolupament de la seua pròpia carrera professional artística. I a més, assegura que s'està vulnerant la legislació, perquè tots els empleats de l'òpera han de passar per un concurs públic.El problema de la incompatibilitat existeix des del principi, no obstant això, segons les seues declaracions, ni l'anterior executiu ni l'actual han aconseguit posar-li solució, "malgrat el seu interès a mantenir-me en el càrrec", aclareix. A més, Livermore, recolzat pel famós tenor Plácido Domingo, apunta que en cap òpera es demana tal exclusivitat.
I respecte a l'obligatorietat del concurs públic, manté que aquest impedeix la contractació d'"artistes rellevants". "Jo no puc fer un concurs públic per cada cantant que vaig a posar en una òpera", ironitza el ja ex intendent de Les Arts. En aqueix sentit, per a ell, l'òpera és "una cosa no ordinària", per la qual cosa hauria de gaudir d'un reglament extraordinari. Així que el que va ser un pufo i es va creure haver solucionat, ara és un nou problema per al qual la Conselleria de Cultura, encapçalada per Vicent Marzà, haurà de trobar solució.
Fotografies: @AlbertVilella1 / @Elasombrario