Eugeni Alemany és un humorista, presentador i guionista valencià que compagina la televisió amb els espectacles teatrals i una intensa activitat en xarxes socials. El passat dimecres 10 de setembre, el showman va estrenar al Teatre Olympia de València el nou espectacle “La persona no descansa”. En una entrevista amb València Extra, l’artista desvela alguns detalls d’este últim treball i repassa la seua trajectòria als mitjans de comunicació.
Com és el procés creatiu d’una nova obra?
Jo partisc sempre de què tinc una cosa que m'obsessione. Pense molt en imatges i, a partir d’ací comence a treballar. N’hi ha objectes que porten alegria, al drama i, fins i tot, a la mort, com és el cas de “La persona no descansa”.
Què té de diferent “La persona no descansa” de diferent respecte als teus anteriors treballs?
És un espectacle de comèdia però molt treballat. Si bé és, formalment, un monòleg, perquè soc una sola persona a l’escenari, però hi ha una història que relaciona tot. A més, està l’element de la mort i l’espiritisme, un element que hem afegit on crec que la gent descobrirà una faceta meua que desconeix.
Quan estrenes una nova obra busques sorprendre el públic que ja tens consolidat o atraure espectadors nous?
El primer públic que ve a un nou espectacle sempre és aquell que et seguix perquè ja ha vist un show teu i repetix. Però evidentment la il·lusió de qualsevol artista sempre és ampliar més espectadors i que vinga gent nova. En principi, tu ets fidel al que fas normalment i a la gent li agrada, i si n’hi ha altres que et descobrixen en el procés, benvinguts siguen. Jo convide a tot el món a vindre al teatre sempre.
Vas començar a Canal 9, després has passat per televisions estatals i ara estàs a À Punt. Què has aprés en este recorregut?
Crec que he aprés a sobreviure. La professió de l’audiovisual depén de les decisions de terceres persones, aleshores ens hem esforçat a ser autònoms independents. Jo treballe en la tele però el teatre i les meues xarxes socials són una cosa que depenen exclusivament de mi. Si jo m’ho curre jo tinc eixe negoci principal i l’altre són altres clients que apareixen, col·laboracions o projectes puntuals.
Un artista ha de ser totalment autònom, independent i lliure
La campanya del #paellaemoji ja és història de les xarxes. Com va començar tot?
D’una forma molt casual, com quasi tot el que faig. Em van buscar per a presentar uns premis que es donaven relacionats amb una marca d’arròs i jo els vaig sugerir per a fer bombo gravar-me fent un vídeo demanant la inclusió de la paella com a emoji. Era una broma, però els va agradar la idea i van proposar-se fer-ho investigar com aconseguir-ho de veritat. Més enllà que s’aconseguira o no, va ser molt divertit perquè la gent es va animar molt a participar. Sens dubte, no s’hauria pogut fer si els valencians no hagueren ajudat. Van convertir-ho en trendic topic mundial dos vegades.
El Diari de la Quarentena també es va convertir en un fenomen viral.
Jo sempre he estat en xarxes socials, però a mesura que han anat evolucionant els mitjans, jo també ho he fet amb ells. Al principi tenia Facebook, però ahí no es feien vídeos, i també escrivia un blog, que és el que s’estilava a principis dels 2000. Però un fenomen tan bèstia com és una pandèmia, i tindre a la gent confinada mentre jo feia vídeos amb el meu mòbil sobre això va viralitzar moltíssim.
Com va ser posar-te davant d’un concurs tan dinàmic com ‘A la saca’?
‘A la saca’ és un format que es feia a la BBC, a Gran Bretanya, però allí és setmanal. Quan va sorgir l’oportunitat de fer-ho ací diàriament, teníem clar que havíem d’apostar per l’humor. En la versió britànica donen un milió de lliures per setmana, i òbviament nosaltres no teníem tants diners, però sí que ens vam adonar que tenim un element que els anglesos no, i és que els valencians som molt més divertits que ells. Crec que l’audiència ha connectat molt, encara que és una franja molt competitiva perquè està ‘El Hormiguero’, el Broncano, el First Dates… i encara així aconseguim que siga l’espai d’À Punt més vist tots els dies.
Creus que encara falta espai en els mitjans de comunicació per fer humor en valencià?
Trobe que encara falta una assignatura pendent que és traure un programa d’humor en valencià. Però crec també que hui dia hi ha mitjans tecnològics que permeten fer vídeos de qualitat en casa. Ara pots fer amb el teu mòbil un programa de tele, amb una aplicació d’edició de vídeos i un micròfon. No n’hi ha excusa per començar a fer vídeos d'humor, falta talent i idees, però això és gratis.