Hi ha museus que custodien grans obres d'art o peces arqueològiques de fama mundial. I després estan els museus que guarden la memòria dels pobles: la forma que es cultivava el margalló a Aldaia, com sonaven les campanes a Albaida o quines ferramentes usava un terrisser a Potries. L'ETNO, el Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, ha convertit la protecció d'eixe patrimoni invisible en una missió col·lectiva que hui vertebra 38 municipis de la província.
Una xarxa que va nàixer per a trencar l'aïllament
El punt de partida és senzill d'entendre: un xicotet museu etnològic en un poble d'interior no té els mateixos mitjans que un gran centre cultural metropolità. Durant dècades, molts d'estos espais funcionaren de forma aïllada, sense interlocutors, sense recursos per a exposar fora de les seues parets ni per a formar-se en gestió museística. Amb la creació de la Xarxa de Museus Etnològics Locals s'intentà consolidar un espai de comunicació entre els museus etnològics locals i el museu coordinador, tractant de trencar amb l'aïllament dels professionals del sector.
L'Etnoxarxa —Xarxa de Museus Etnològics Locals— és eixe conjunt de museus vinculats a la cultura tradicional i popular situats en municipis de la província de València, constituïda oficialment el 24 de gener de 2017 amb l'aprovació de la Junta de Govern de la Diputació. Hui agrupa 38 centres i funciona amb un model horitzontal i descentralitzat, on L'ETNO exercix de node coordinador sense imposar jerarquies. Es tracta d'una estructura cultural establida per a la col·laboració entre museus etnològics en tres línies: cooperació, assessorament i formació.
"Hi ha poques xarxes de museus tan consolidades a Espanya com l'Etnoxarxa" , ha subratllat Joan Seguí, director de L'ETNO, una afirmació que no és fútil si es té en compte que la iniciativa partí de zero fa a penes huit anys.
Més enllà de les parets: exposicions que viatgen als pobles
Una de les apostes més visibles d'este model de cooperació són les exposicions itinerants, pensades per a arribar a ajuntaments, centres escolars i entitats sense ànim de lucre. Algunes nasqueren com a mostres temporals i foren posteriorment adaptades per a viatjar; altres es conceberen directament per a circular, com Sostenibilitat: Museus km 0, comissariada de forma col·lectiva per tots els museus de l'Etnoxarxa. Les més recents, Terra de campanes i El Rovellet i el seu temps, acaben d'incorporar-se al catàleg itinerant.
Només en 2025 es realitzaren 28 itineràncies amb un total de 18.900 visitants. Per a l'any en curs ja s'han acordat 26. Són xifres que, en el context de la cultura de proximitat, resulten significatives: cada visita és una oportunitat perquè una comunitat reconega el seu propi patrimoni reflectit en una exposició.
Etnopobles: quan els museus ixen a la plaça
Una vegada consolidada la xarxa, la següent pregunta lògica era com donar-li visibilitat davant del gran públic. La resposta fou Etnopobles, la Fira de Museus Etnològics Locals. La Diputació de València, a través de L'ETNO, realitzà la primera edició de la fira en 2012. Després d'un llarg parèntesi, la segona edició se celebrà en 2025 en el Centre Cultural La Beneficència de València, amb la participació de 22 museus de la província i centres convidats. La fira, dirigida a públic familiar i amb accés lliure, estigué composta per un total de 22 estands que donaren a conéixer l'oferta d'estos centres culturals i serví per a atraure nous visitants, a més de mostrar les manifestacions culturals tradicionals i festives de cada municipi participant.
El responsable de Cultura de la corporació provincial considera que els municipis valencians "estimen, cuiden i protegixen l'artesania pròpia perquè esta es convertisca en un senyal d'identitat, i la Diputació de València vol mostrar a través d'esta fira el gran potencial dels nostres pobles".
Formació, subvencions i salut: el múscul invisible de la xarxa
Darrere de qualsevol museu que funciona bé hi ha algú que sap gestionar-lo. Les Jornades Formatives de Museus Locals, que acumulen ja tretze edicions, oferixen continguts pràctics orientats a millorar tant la gestió com la difusió d'estos centres. A això se suma una convocatòria de subvencions destinada a millorar equipaments, col·leccions i programació cultural en els museus locals, que permet que iniciatives en municipis xicotets no moren per falta de finançament.
Però potser el programa més inesperat —i revelador de l'abast real del projecte— és Caixa dels records, un programa de sessions de salut i benestar dirigit a persones amb demència en el seu estat inicial. L'ETNO desenvolupa estes sessions juntament amb l'àrea de Benestar Social de la Diputació en centres de dia i associacions d'Alzheimer federades en FEVAFA (Federació de Famílies de Malalts d'Alzheimer) de la província. La memòria col·lectiva, en este cas, es convertix literalment en una ferramenta terapèutica.
"El Museu Valencià d'Etnologia és molt més que un espai expositiu, és un motor de dinamització cultural i una ferramenta molt útil també en l'àmbit educatiu i en el de salut i benestar" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
En un moment que la despoblació rural i l'homogeneïtzació cultural amenacen d'esborrar les particularitats de cada territori, estos museus defenen la particularitat de cada localitat en relació amb la seua cultura, fomentant el desenvolupament sostenible i la participació ciutadana, amb un denominador comú: la defensa de la diversitat cultural del territori valencià i dels valors i identitat propis. Que una xarxa així existisca, cresca i arribe inclús a les sales d'un centre de dia és, com a mínim, una bona notícia per a aquells que creuen que la cultura també es fa des dels pobles.