Un acord entre dos institucions germanes, segellat davant les fotografies d'homes que domaven la tonyina roja en l'Atlàntic. Les diputacions de València i Alacant han fet el primer pas cap a una aliança cultural estable que aspira a convertir en rutina allò que fins ara ha sigut excepció: compartir patrimoni, museus i exposicions entre dos províncies que miren al mateix mar però que, durant massa temps, han treballat d'esquena l'una a l'altra. L'escenari triat per a l'anunci no va poder ser més simbòlic: la inauguració de 'La mar èpica', una exposició en la Beneficència de València dedicada als capitans d'almadrava de Benidorm, eixos homes que durant segles van ser coneguts en el sud d'Espanya, el nord d'Àfrica i Itàlia simplement com "els valencians".
Una exposició com a punt de partida
La llegenda del capità Saragossa, a qui se li atribuïx la captura de 100.000 tones de tonyina roja salvatge en aigües gaditanes, és l'exemple de la transcendència dels pescadors de Benidorm en l'almadrava; capitans com Jacinto Vaello, l'entusiasme del qual per immortalitzar l'ofici constituïx el germen de la mostra de L'ETNO, el Museu d'Etnologia de la Diputació de València. Este antic art de pesca de la tonyina roja fa confluir una tradició atlàntica i mediterrània de quasi tres mil anys d'antiguitat que, en els últims 700, va tindre com a indiscutible figura d'autoritat als valencians i, en concret, als capitans d'almadrava de Benidorm.
Fins al 13 de setembre, la sala d'exposicions temporals de L'ETNO acull una espectacular mostra amb 135 imatges del valencià Jesús Navarro, de professió submarinista i aficionat a la fotografia. A través del seu extraordinari arxiu fotogràfic, realitzat entre 1959 i 1969, l'exposició recupera un món ja desaparegut ple de monstres marins: es tracta d'algunes de les primeres fotografies submarines de la història en tot l'Estat. No és, per tant, un simple homenatge nostàlgic. És un document històric de primer orde.
Ambdós dirigents han celebrat l'obertura d'"una nova etapa de treball conjunt", així com l'enteniment entre les àrees de Cultura de la Diputació de València, que impulsa i estrena la mostra, i de la Diputació d'Alacant, que també l'acollirà i s'encarregarà de publicar el catàleg. 'La mar èpica' podrà visitar-se en la Beneficència fins al 13 de setembre, abans d'iniciar la itinerància amb escala en l'Ajuntament de Benidorm i destí en la Diputació d'Alacant.
Mompó i Toni Pérez: la Mediterrània com a argument polític
Els presidents d'ambdós diputacions, Vicent Mompó i Toni Pérez, compartiren estrad i discurs en la Beneficència. El president valencià aprofità el protagonisme de la mar en la mostra per a anar més enllà de lo cultural.
"Hui reivindiquem la memòria col·lectiva de la nostra manera de ser, després de molt de temps parlant de lo que nos separa en lloc de parlar de lo que nos unix" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Mompó i Pérez han coincidit en la riquesa de la col·laboració institucional en matèria cultural, en especial amb exposicions com la de L'ETNO, en la que és possible "compartir i mostrar les arrels de dos províncies germanes, fruit de la lleialtat i el respecte entre dos institucions amb valors i objectius comuns". El president alacantí, al seu torn, fon contundent al reconéixer el deute pendent: una col·laboració que hauria d'haver existit molt abans i que els almadravers de Benidorm han servit, quasi sense voler-ho, per a despertar.
"Els almadravers de Benidorm eren coneguts en el sud d'Espanya, el nord d'Àfrica i Itàlia com els valencians, ambaixadors de la nostra terra i de tot lo que representa" - Toni Pérez, president de la Diputació d'Alacant
Un patrimoni compartit que estava esperant ser descobert
Més enllà del gest polític, l'aliança té una base sòlida: un patrimoni museístic d'enorme valor en ambdós províncies que, fins ara, a penes havia creuat fronteres administratives. Els diputats de Cultura de les dos corporacions, Paco Teruel per València i Juan de Dios Navarro per Alacant, posaren sobre la taula els recursos amb els que compten per a construir eixa col·laboració.
Per part valenciana, el MuVIM —definit com "una icona de la modernitat"—, L'ETNO —elegit millor museu d'Europa en 2023— i el Museu de Prehistòria, amb peces arqueològiques de referència com el Guerrer de Moixent. Per part alacantina, el MUBAG, amb grans mestres del segle XIX; el MARQ, amb col·leccions arqueològiques de diferents cultures; les jornades culturals del Juan Gil-Albert; i l'orquestra simfònica de l'ADDA, l'auditori provincial. Un catàleg, en suma, que convertix la pregunta en inevitable: per què no s'havia fet abans?
Teruel i Navarro també van coincidir en un element transversal que unix a ambdós províncies de forma especialment profunda: la música. La tradició musical popular valenciana és Bé d'Interés Cultural immaterial i es difon a través de les societats musicals de la Comunitat, i ambdós responsables culturals veuen en ella una oportunitat de col·laboració tan rica com l'expositiva.
El pes dels pensionats: Sorolla, Benlliure i Ruperto Chapí
Hi ha, a més, un punt de connexió històrica que poques institucions poden presumir de compartir: el programa de beques per a joves artistes que ambdós diputacions van posar en marxa en la segona mitat del segle XIX i les primeres dècades del XX. La Diputació de València va sufragar la formació a Roma i París d'artistes com Joaquín Sorolla i Mariano Benlliure, a canvi d'obres que hui formen part del seu ric patrimoni provincial. La Diputació d'Alacant, per la seua part, va becar des de 1860 figures com el pintor Francisco Bushell, el compositor Ruperto Chapí, el pintor alcoià Lorenzo Casanova —referent de l'escola alacantina— i altres artistes la petjada dels quals seguix present en les col·leccions provincials.
Este llegat compartit de mecenatge il·lustrat és, precisament, un dels arguments més poderosos per a formalitzar la col·laboració. Dos institucions que van apostar pels mateixos valors en el mateix moment històric tenen, un segle i mig després, l'oportunitat de tornar a fer-ho. La fórmula concreta —si un conveni marc o acords puntuals per projecte— està encara per definir, però els responsables culturals d'ambdós diputacions ho tenen clar: el model importa menys que la voluntat. I esta vegada, la voluntat pareix estar ací.