El Consorci de Museus presenta DAR, el projecte que impulsa les creadores d’entorns rurals

En aquesta segona edició, el programa treballa amb dones artistes visuals de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, a la província d’Alacant

Guardar

José Luis Pérez Pont al costat de les participants de la segona edició del projecte DAR
José Luis Pérez Pont al costat de les participants de la segona edició del projecte DAR

El director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat en el CCCC la segona edició del projecte DAR (Dones Artistes Rurals), que enguany s’ha desenvolupat a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. Es tracta d’una iniciativa que treballa amb dones artistes rurals impulsant el seu desenvolupament personal i professional, per mitjà d’un programa amb formació, promoció de la seua producció artística i generació de projectes col·laboratius que fomenten la creació de col·lectius artístics.

Juntament amb el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la directora del projecte, Clara Albacete, i la seua col·laboradora, Neus Lozano-Sanfèlix, van estar presents set de les nou creadores participants en aquesta edició, Miriam Barea, Macu Jordá, Virginia Jordá, Lirios Matarredona, Sari Miró, Macu Seguí i Isabel Sosa, que van presentar els seus avantprojectes col·lectius creats en el marc del programa DAR. 

“Des del Consorci de Museus contribuïm a la vertebració territorial per mitjà de la creació artística generant projectes que atenen diferents necessitats culturals, al mateix temps que ens esforcem per continuar avançant en matèria d’igualtat de gènere i enfortiment de les àrees perifèriques. Amb el programa DAR oferim suport i visibilitat a les creadores que resideixen en entorns rurals, generem xarxes per mitjà de propostes col·laboratives i duem a terme una tasca d’acompanyament essencial que comença a mostrar bons resultats”, assenyala José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus i del CCCC.

Suport a les dones artistes de l’Espanya buidada

El desconeixement del funcionament del mercat de l’art i de la tasca empresarial que comporta la gestió d’una carrera artística són alguns dels motius pels quals el col·lectiu de dones artistes rurals a penes pot visibilitzar-se, ni viure de la seua producció artística. D’altra banda, algunes d’aquestes artistes es desplacen a zones urbanes en busca d’oportunitats, la qual cosa contribueix encara més al despoblament i a l’escassetat de circuits artístics que poden nodrir de manera efectiva els nuclis rurals.

El projecte DAR naix amb l’objectiu de proposar solucions a aquesta problemàtica, treballant amb dones artistes rurals per a impulsar el seu desenvolupament personal i professional. Perquè, tal com assenyala la directora del projecte, Clara Albacete, “ser dona, artista i residir en un medi rural suposa una triple dificultat per a desenvolupar-se professionalment”. 

La primera edició del projecte DAR del Consorci de Museus va treballar amb una quinzena de creadores de la Mancomunidad de la Serranía, a la província de València. Enguany es llancen dues noves edicions incorporant dues mancomunitats de les províncies d’Alacant i Castelló, ja que un dels objectius de la iniciativa és anar creixent i ampliant el seu territori d’acció.

El programa comença detectant les necessitats de les creadores, oferint-los formació i planificant trobades que incentiven el seu desenvolupament artístic i professional. Entre l’oferta formativa, cal destacar l’oportunitat d’assistir al curs d’orientació professional per a artistes visuals impartit per Jaime López, de l’associació Arte Sostenible. 

A més, el programa ofereix a les participants la possibilitat de visibilitzar el seu treball per mitjà de la seua plataforma digital i en diferents mitjans de comunicació. 

Un altre dels objectius del projecte DAR és el foment i la generació de xarxes de col·laboració, per la qual cosa, a més de comptar amb un servei de consultoria personalitzada, s’impulsa la creació de projectes comunitaris entre les participants. 

Miriam Barea, Macu Seguí i Isabel Sosa han presentat en el CCCC ‘Arrels tèxtils’, on investiguen la història tèxtil de l’Alcoià i el Comtat, produeixen obra a partir d’aquestes tècniques i fomenten la participació del públic en una obra col·lectiva. 

Virginia Jordá, Sari Miró i Didi Vent plantegen en el seu avantprojecte la creació de DAMAC, el col·lectiu de dones artistes de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i, a més, proposen la celebració de l’exposició col·lectiva ‘Nou crits a una veu’. Macu Jordá i Lirios Matarredona presenten ‘Soledats compartides’, un projecte amb què afavoreixen el vincle entre les dones artistes de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat per mitjà d’una residència artística en la Font Roja.

Nou artistes, diferents disciplines 

Les nou artistes seleccionades en aquesta convocatòria treballen tècniques molt diverses que van del tèxtil a la pintura, passant per fotografia, ‘performance’, vídeo i il·lustració. Sis d’aquestes —Miriam Barea, Virginia Jordá, Lirio Matarredona, Sari Miró, Macu Seguí i Didi Vent— resideixen a Alcoi, mentre que Ana Ferrándiz és de Muro de Alcoy, Macu Jordá, de Cocentaina, i Isabel Sosa, de Banyeres de Mariola. 
 
Miriam Barea planteja un discurs artístic que gira al voltant de la dona i els diferents rols de gènere mitjançant l’ús de materials i tècniques com ara escultura, gravat, disseny gràfic i l’ús de materials tèxtils. L’obra de Virginia Jordá, en la qual conviuen ‘performance’, escultura i dibuix, està marcada per les seues experiències personals com a persona adoptada. En aquesta explora temes com la cerca d’identitat, els vincles afectius i la violència sexual, i presenta conceptes com la fragilitat, el buit i les cicatrius en la matèria. 

Lirios Matarredona reflexiona sobre la vida, la mort i el pas del temps, per mitjà de la seua obra gràfica, que té un marcat caràcter experimental i intimista; mentre que Sari Miró experimenta amb la figuració, les veladures, el cromatisme, la descomposició i l’abstracció, amb una obra pictòrica de traços decidits, en els quals incorpora figures geomètriques i arquitectòniques i reutilitza elements com dibuixos d’arquitectura. 

Macu Seguí va entrar a treballar en la indústria tèxtil amb només quinze anys i, a partir de la seua experiència i la seua creativitat, ha desenvolupat una obra en què utilitza bobines, fils i altres materials per a convertir-los en obres d’art. El treball d’il·lustració de Didi Vent, caracteritzat per tocs naïf, orgànics i colorits, està inspirat en els sentiments, els records i la vida quotidiana que l’envolta, i transmet la seua passió per les seues arrels, la seua cultura i l’entorn natural en què ha crescut.

Per la seua banda, Ana Ferrándiz, de Muro de Alcoy, aborda fotogràficament qualsevol tema relacionat amb el gènere, la identitat i el territori, i connecta amb les poètiques contemporànies de representació fotogràfica amb la seua manera d’entendre i reflectir la condició humana.

Les propostes pictòriques i escultòriques de Macu Jordá, de Cocentaina, es mouen al voltant de la presència de dones, oferint una mirada sensible i compromesa i creant actituds i presències intemporals amb un punt de tensió, misteri i tendresa, que constitueixen el segell personal de la seua signatura.

Isabel Sosa, originària de Banyeres de Mariola, treballa amb tècniques d’estampat, ‘collage’, il·lustració, ceràmica i escultura, i recrea combinacions de formes simples i colors alegres inspirades sobretot en la naturalesa, l’art abstracte de mitjan segle XX i l’escola Bauhaus. 

Destacats