La ciutat de València ja compta amb un nou epicentre cultural amb la inauguració del Centre d'Art Hortensia Herrero (CAHH). Un recinte expositiu situat en l'emblemàtic Palau de Valeriola (carrer del Mar, 29) que alberga algunes de les peces més destacades de la col·lecció privada d'Hortensia Herrero, mecenes i vicepresidenta de Mercadona.
Així, aquest centre es divideix en dos edificis: el primer d'ells s'assenta en un Palau de Valeriola que ha sigut totalment rehabilitat i salvat de les ruïnes amb una inversió de 40 milions d'euros i alberga el gros de la col·lecció d'art contemporani; mentre que el segon, de nova construcció i unit al palau a través de l'obra d'art "Tránsito mineral" de Cristina Iglesias, alberga la col·lecció d'art multimèdia d'Herrero.
És precisament aquesta àrea del museu la que més destaca als qui ja han visitat el CAHH —més d'un miler de persones en el seu primer cap de setmana d'obertura—, ja que acosta les creacions artístiques a la ciutadania a través de diferents suports (com les pantalles) que criden a la participació de l'espectador; i en les què la interactivitat i la tecnologia són dues de les claus d'aquest tipus de peces.
Cinc peces d'art multimèdia interactiu i immersiu
El CAHH ofereix al visitant la possibilitat de descobrir el millor art contemporani i multimèdia d'artistes locals, nacionals i també internacionals. I, a més, també potencia la seua participació en les mateixes obres d'art que s'exposen en ell com en el cas de creat per Olafur Eliasson. En aquesta obra, "Your accountability of presence" (2021), els espectadors poden veure les seues siluetes en diversos colors projectades en la paret creant un joc òptic i en moviment.
També el moviment és l'element fonamental de "The World of Irreversible Change" una creació del col·lectiu teamLab composta de pantalles on es mostra la vida dels habitants d'una ciutat. Així, aquesta obra requereix de la participació del públic perquè l'estat dels habitants i dels carrers d'aquesta urbs canvie. El modus operandi és molt senzill, encara que els resultats poden ser fatals: els espectadors toquen la pantalla i, com a conseqüència, fan que la ciutadania es moga cada vegada més i augmente el seu empipament i el ritme de la ciutat. No obstant això, si els tocs en la pantalla arriben a límits extraordinaris el creixent malestar de la població farà que es desencadene la guerra.
"The Four Seasons" (2010-2011) és altra de les peces d'art multimèdia que més destaca entre el públic, ja que està pensada perquè els visitants s'endinsen en els canvis d'un mateix camí al llarg del pas de les quatre estacions (primavera, estiu, tardor i hivern). En aquesta instal·lació, 36 pantalles digitals sincronitzades mostren els vídeos gravats per Hockney mitjançant un cotxe amb nou càmeres que van registrar el mateix camí, però en diferents èpoques de l'any. Així, cadascun d'aquests mòduls de nou pantalles es situen en les quatre parets de la sala i envolten a l'espectador que situant-se en el centre i girant podrà descobrir el pas de les estacions en Woldgate Woods (Anglaterra).
Matt Collishaw va quedar cautivat per les Falles de València després d'una visita a la ciutat. I, precisament, aquest va ser el fil conductor que li va portar a crear un túnel on a les parets laterals que envolten a l'espectador es projecten imatges d'un foc cremant. Una projecció on les imatges en moviment es combinen amb el so de les espurnes i fan que el visitant senta, quasi com si fora real, la calor del foc.
Una gran videoinstal·lació sota el títol "Left in dust", i també obra de Mat Collishaw, posa punt i final al recorregut expositiu dels qui visiten el CAHH. Així, aquesta gran pantalla LED de forma circular i amb un pes de quatre tones s'ancora mitjançant cadenes al sostre per a projectar el moviment de diferents cavalls que caminen i troten escenificant com eren en la edat antiga les carreres de cuádrigas en un circ romà.
