A la matinada del dissabte 4 al diumenge 5 d'abril, València es prepara per a un d'eixos moments que no s'obliden fàcilment. La Setmana Santa Marinera 2026 encara el seu tram final amb un esclafit de tradició, foc i simbolisme que té nom propi: la Trencà de Perols. Molt més que un espectacle pirotècnic, este ritu convertix els barris del Cabanyal, Canyamelar i Grau en un escenari viu on l'emoció col·lectiva marca el pas cap a la Resurrecció.
La nit en què tot canvia
A la mitjanit del dissabte 4 al diumenge 5 d'abril, la façana marítima de València deixarà arrere la sobrietat dels dies previs per a donar pas a una celebració carregada de llum i soroll. La Trencà de Perols representa eixe instant simbòlic en què la tristesa es trenca i s'obri pas l'alegria. I ho fa amb un llenguatge propi: el de la pólvora, l'estrèpit i la participació veïnal.
El primer gran moment arribarà a les 00:00 hores en la plaça del Rellotge. Allí, la pirotècnia Tamarit dispararà un castell de focs artificials amb predomini de tons blancs i violetes, seguit d'un potent bombardeig que es perllongarà durant més de tres minuts. No és només un espectacle visual: és l'anunci de la Resurrecció, un senyal que marca el canvi de cicle en la celebració.
Al mateix temps, les decoracions que fins a eixe moment havien acompanyat el recolliment canvien per altres més lluminoses i festives. La ciutat, literalment, es transforma en qüestió de minuts.
Un final amb pólvora i emoció
Lluny d'acabar ací, la Trencà de Perols guarda un últim gran moment. Aproximadament a les 01:00 hores, quan la imatge del Crist Ressuscitat arriba al carrer Martí Grajales, al costat del Mercat del Cabanyal, la pirotècnia Tamarit torna a prendre el protagonisme amb un segon castell de focs artificials. Este tancament pirotècnic, en el que es cremaran un total de 44 quilos de pólvora, posa el fermall final a una nit carregada d'intensitat.
És el colofó perfecte per a una celebració que mescla fe, tradició i participació ciutadana com poques en Espanya. La Trencà de Perols no és només un acte que s'observa; és una experiència que es viu des de dins, en comunitat.
El pas previ a la desfilada més singular
Després d'esta explosió de goig, la Setmana Santa Marinera encara el seu acte més singular: la Desfilada de Resurrecció, que se celebrarà el diumenge 5 d'abril. Esta celebració destaca per trencar amb els esquemes habituals de la Setmana Santa.
Ací no hi ha passos ni imatges processionals. En el seu lloc, els personatges bíblics desfilen a peu, acompanyats de música alegre i aplaudiments del públic. Les flors substituïxen els elements tradicionals i es convertixen en protagonistes, llançant-se als assistents en un ambient completament festiu.
El recorregut travessarà el Mercat del Cabanyal, carrer Mediterrani, Escalante, Pintor Ferrandis, plaça de l'església dels Àngels, carrer Pedro Maza, de la Reina, plaça de la Setmana Santa Marinera de València, carrer Doctor J.J. Dómine, avinguda del Port, carrer Crist del Grau, Ernesto Anastasio, Francisco Cubells, del Rosari i plaça de l'església del Rosari.
La Setmana Santa Marinera enfonsa les seues arrels en la relació històrica entre València i la mar. Sorgida en els barris marítims, esta celebració ha sigut durant segles una forma d'expressar la fe i de demanar protecció davant la incertesa de la Mediterrània.
Hui, amb 31 confraries i desenes de processons, continua sent una de les manifestacions culturals més representatives de la ciutat. I en eixe context, la Trencà de Perols s'erigix com un dels seus moments més autèntics: una mescla de ritu, festa i tradició que només s'entén plenament quan es viu en primera persona.