A les 13:03 del 3 de juliol de 2006, dos unitats del metro de València van descarrilar en una corba pròxima a l'estació de Jesús. Van morir 43 persones i van ferir-ne 47 més en el que es convertiria en un dels accidents ferroviaris més devastadors de la història recent d'Espanya. Dos dècades després, l'Ajuntament de València ha rehabilitat el memorial que guarda la seua memòria, just a temps per al vintè aniversari de la tragèdia.
Una visita simbòlica a peu d'obra
L'alcaldessa María José Catalá va visitar este dijous els últims retocs de la restauració integral del monument dedicat a les víctimes de l'accident. No va ser una visita protocol·lària més. El memorial, ubicat en l'encreuament del carrer de Sant Vicent Màrtir amb Mestre Sosa i Roís de Corella —exactament sobre la corba on va ocórrer el sinistre— portava anys acumulant danys visibles: rellotges girats, peces oxidades, condensació interior. El temps i les vibracions del mateix metro que circula baix els seus peus havien fet estralls en una obra que, paradoxalment, va nàixer per a no deixar oblidar.
"Restituir el monument al seu estat original, revertir els danys que presentava i mantindre viva la memòria de les 43 persones que desgraciadament van perdre la vida aquell dia" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá va subratllar que el Consistori "ha complit amb la seua paraula" i que tota l'actuació s'ha dut a terme "amb el màxim respecte, empatia i sensibilitat cap a les víctimes i les seues famílies". No és un detall menor: la rehabilitació ha sigut dissenyada i planificada de forma consensuada amb l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J) i amb la mateixa autora del memorial, l'artista alemanya establida a València Anja Krakowski. Poques intervencions sobre un espai de memòria poden presumir d'eixe nivell d'acord.
'Prime Time': 43 rellotges detinguts en el temps
El monument es diu Prime Time i el seu concepte és tan senzill com poderós. Quatre envans de vidre laminat, muntats en dos angles de 90 graus sobre murets de formigó, sostenen 43 rellotges blancs —un per cada víctima— i 7 rellotges negres, tots detinguts a les 13:03, l'hora exacta que es van truncar aquelles vides. L'obra va sorgir d'un concurs artístic convocat en 2014 per l'AVM3J, al qual es van presentar propostes de tota mena. La guanyadora va ser Krakowski, després d'obtindre el suport majoritari del jurat i de les més de 1.100 persones que van participar telemàticament en la votació ciutadana. No la va finançar cap institució pública: es va sufragar íntegrament mitjançant una campanya de micromecenatge i subscripció popular. En 2016, ja alçada, va ser donada a l'Ajuntament.
Amb el pas dels anys, l'obra s'havia anat deteriorant de forma silenciosa. Les vibracions del metro subterrani —una ironia difícil d'ignorar— havien desplaçat 21 de les 43 esferes blanques de la seua posició original, de manera que ja no marcaven correctament l'hora de l'accident. Altres peces presentaven condensació de vapor d'aigua, oxidació i corrosió superficial. Els set rellotges negres, fabricats en vinil, havien quedat molt danyats per l'exposició prolongada a la radiació ultraviolada.
Una restauració quirúrgica per 8.000 euros
L'empresa Cerrajerías Calvo SL, especialitzada en restauració i reparació de serralleria i fusteria metàl·lica, ha sigut l'encarregada d'executar els treballs per un import de 8.002,34 euros. La intervenció ha sigut minuciosa: s'han substituït la totalitat de les esferes blanques per rèpliques idèntiques a les originals, recol·locades en la seua posició exacta i fixades a la carcassa per a evitar nous desplaçaments. S'han assegurat les manetes, netejat i assecat l'interior de les peces, eliminat i pintat les zones oxidades, i segellat les carcasses amb polímers per a impedir l'entrada d'aigua.
Les set esferes negres, les més danyades, s'han renovat amb una solució més duradora: serigrafia tèrmica en lloc del vinil original. A petició expressa de l'associació i de l'artista, les noves esferes mantenen la relació estètica amb les blanques, però en negatiu —fons negre i grafismes en blanc— i sense incorporar manetes, un matís simbòlic que no és en absolut casual.
Una novetat: el codi QR de la memòria
La rehabilitació incorpora també una novetat que no existia quan el monument va ser instal·lat: un faristol metàl·lic en un dels laterals del conjunt des del qual, per mitjà d'un codi QR, es podrà accedir a informació, testimonis i documentació relativa a l'accident. La petició va partir de la pròpia AVM3J, conscient que la memòria, per a perdurar, necessita també adaptar-se als temps. En un món que el mòbil és la primera ferramenta amb què qualsevol visitant s'acosta a un lloc desconegut, convertir el memorial en una porta digital a la història del sinistre és una decisió que amplia el seu abast més enllà de l'espai físic.
El 3 de juliol de 2026 es compliran vint anys d'eixa vesprada. En la xicoteta zona enjardinada de l'encreuament de Sant Vicent Màrtir, els 43 rellotges tornaran a marcar amb exactitud les 13:03. No com un capritx estètic, sinó com un acte de justícia simbòlica cap a les persones que no van poder continuar vivint més enllà d'eixe instant.