¿Què ocorre quan una emergència sorprén milers de turistes que no coneixen els carrers, no entenen les alertes en valencià o castellà i busquen desesperadament a algú de confiança a qui preguntar? La resposta, quasi sempre, és la mateixa: acudixen al recepcionista de l'hotel, al cambrer del restaurant o al guia de torn. L'Ajuntament de València ha decidit convertir eixe reflex espontani en un sistema organitzat, i ho ha fet llançant el pla «València + Segura», un programa de formació en gestió d'emergències dirigit específicament al sector turístic i hostaler de la ciutat.
La primera jornada del pla se celebrà este dimecres 2 de juliol i reuní una àmplia representació de l'ecosistema turístic valencià. La sessió va ser inaugurada per la regidora de Turisme, Innovació i Inversions i presidenta de la Fundació Visit València, Paula Llobet, i pel regidor de Prevenció i Extinció d'Incendis i Protecció Civil, Juan Carlos Caballero. El protagonisme formatiu, no obstant això, va ser per als efectius del Cos Municipal de Bombers de València, que impartiren simulacions teòriques i casos pràctics sobre com optimitzar els temps de resposta i com interactuar amb els servicis de rescat en situacions crítiques.
Un manual per a no improvisar quan el temps apressa
L'eix central de la jornada va ser la presentació del Manual de Coordinació i Comunicació enfront a Emergències per al sector turístic, una guia pràctica impulsada per la Fundació Visit València en col·laboració amb la Universitat de València a través de la Càtedra MESVAL. El document establix protocols clars d'actuació, definix els canals de comunicació adequats i estandarditza els missatges per a evitar la desinformació durant possibles crisis. També distingix entre els distints tipus d'avisos —preemergència o emergència— i detalla quines accions d'autoprotecció ha de prendre cada tipus d'establiment en cada escenari, ja siga davant de fenòmens meteorològics adversos o davant de qualsevol altra situació de risc.
El context que envolta esta iniciativa no és arbitrari. La DANA del 29 d'octubre de 2024 va deixar una empremta profunda en la imatge turística de València: l'impacte del desastre va afectar notablement la imatge de la marca València, va repercutir en les taxes d'activitat del sector i va caure la demanda. La taxa de creixement prevista per als tres mesos posteriors va passar d'un 1% a una caiguda del 18%, i el nombre de creueristes va baixar de 23.000 el 21 d'octubre a a penes 850 el 10 de novembre. Malgrat tot, la ciutat va tancar 2024 amb 6,08 milions de pernoctacions, un increment del 10,3% respecte a 2023. La fortalesa del sector va ser evident, però també va quedar clar que la preparació davant d'emergències no pot deixar-se a l'atzar.
Hotels, restaurants, museus i congressos: tots a classe
La convocatòria va tindre una resposta àmplia. Van assistir representants d'allotjaments turístics i places hoteleres, establiments hostalers i de restauració, la xarxa d'oficines d'informació turística, empreses gestores d'activitats i experiències, museus i espais culturals de la ciutat, i seus del sector MICE —reunions, congressos i esdeveniments—. La varietat de perfils no és casual: en una ciutat que va registrar una ocupació hotelera anual del 78% en 2024, superant a Madrid (74,4%), Sevilla (75,5%) i Bilbao (72,7%), el volum de visitants que en qualsevol moment pot necessitar orientació d'emergència és enorme.
Implementar plans d'emergència específics per al sector turístic permet que hotels i atraccions gestionen millor episodis crítics, incloent-hi la capacitació del personal, l'establiment de zones segures per als visitants i sistemes d'alerta primerenca per a reduir riscos. És exactament eixa filosofia la que inspira «València + Segura».
La seguretat com a argument de venda
La regidora Paula Llobet va plantejar la qüestió amb una claredat que va més enllà de l'institucional: la percepció de seguretat no és només una qüestió humanitària, sinó també un factor competitiu que influïx directament en l'elecció d'una destinació.
"Quan una persona està lluny de casa, desconeix l'entorn, les vies d'evacuació o inclús no entén l'idioma local, oferir una resposta ràpida, empàtica, coordinada i basada en informació fiable pot marcar una gran diferència" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Inversions i presidenta de la Fundació Visit València
Per la seua part, el regidor Juan Carlos Caballero subratllà el valor de l'anticipació com a ferramenta col·lectiva.
"La prevenció i la formació contínua són les nostres ferramentes més eficaces per a millorar la capacitat de resiliència de la ciutadania davant qualsevol situació d'emergència" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció i Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
Caballero també fon explícit sobre l'ambició del projecte: que València siga reconeguda internacionalment no només pel seu atractiu turístic, sinó per ser un destí resilient que transmeta confiança davant qualsevol adversitat.
Només el principi d'un pla més ampli
L'Ajuntament ha deixat clar que esta primera sessió és només el punt de partida. El pla «València + Segura» continuarà desplegant noves jornades formatives i actualitzacions periòdiques del manual per a adaptar-se als reptes canviants en matèria de prevenció i autoprotecció. Este tipus d'iniciatives convida a reflexionar sobre com el turisme ha d'integrar-se en els plans d'emergència i en la planificació d'infraestructures adaptades per a respondre davant desastres naturals, no només per a protegir les comunitats locals, sinó també per a assegurar la sostenibilitat i viabilitat dels destins. En una ciutat que aspira a liderar el turisme mediterrani, saber reaccionar davant l'imprevist pot ser tan determinant com tindre bon oratge o una gastronomia de primer nivell.