L'Associació de Veïns de la Punta La Unificadora, Per l'Horta i la Comissió Ciutat-Port han celebrat l'anul·lació per part del TSJCV del Pla Especial de la ZAL del port de València després de "28 anys de lluita incansable" i de "deixar-se la vida", però han demanat "responsabilitats polítiques", una "reparació" cap als afectats, "decidir sobre el seu futur" i que aquest espai siga objecte d'una regeneració verda.
Activistes d'aquestes organitzacions han oferit aquest dissabte una roda de premsa per a valorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que estima el recurs presentat per la Unificadora i anul·la el Pla Especial de la ZAL en La Punta.
En l'acte ha participat Mireia Vidal, membre de la Unificadora i "afectada directa", que ha demanat no "deshumanitzar" La Punta, un "poble arrasat", i ha insistit que "no són uns terrenys, són encara més, és un poble on vivien persones" i, per això, fa falta "molt més que revertir" el seu estat. "Les persones afectades volem decidir sobre el que es fa amb el nostre poble", ha subratllat, i ha exigit una "reparació" per als veïns i "parlar públicament que no s'ha fet una lluita tan llarga i continuada en tot l'estat espanyol".
L'activista, visiblement emocionada, ha llegit els noms dels veïns que ja no estan i "no podran celebrar" la sentència. "Fa prop de 28 anys que estem fora de les nostres cases i el nostre poble ha sigut arrasat per aquest pla que no tenia cap sentit des del principi i no el tindrà mai. Ens hem deixat la vida", ha subratllat.
Per part de Per L'Horta i de la Comissió Ciutat-Port, Antonio Montiel ha reclamat que la Generalitat i l'Ajuntament "facen complir immediatament el mandat del tribunal", al mateix temps que ha assenyalat que el pla ara anul·lat era l'"enèsima versió" del qual es va declarar nul en 2009.
"EFECTE IMMEDIAT"
Montiel ha afirmat que l'"efecte immediat" de la sentència és que eixe sòl no es considera urbanitzable --"que l'hagen omplit de ciment és una aberració i una il·legalitat", ha postil·lat-- i ha sostingut que, si pretenien invertir 3,3 milions en el seu condicionament, "costa el mateix desurbanitzar el construït il·legalment que urbanitzar el que no es pot ocupar". "El port, que diu que ha d'anar creixent, l'ha fet contínuament més de 20 anys sense ZAL", ha remarcat.
En eixe sentit, ha criticat que el Botànic i l'Ajuntament de València seguiren la "lògica errònia d'intentar donar aparença de legalitat a un pla que va nàixer viciat i va ser una autèntica destrossa".
També ha incidit en què l'inici de les obres de condicionament per a la recepció municipal de la ZAL, que van arrancar al juliol, va ser una "política de fets consumats" i en què les organitzacions van advertir al consistori que no donara la llicència a l'espera de conéixer el resultat tant d'aquest recurs com d'un altre impost per Per L'Horta i que, després d'aquesta decisió judicial, confien que tinga el mateix desenllaç. Montiel ha conclòs que "en qualsevol país civilitzat" els responsables d'aquesta actuació "haurien d'haver dimitit fa temps".
"OPORTUNITAT ÚNICA"
El portaveu de Per L'Horta, Josep Gavaldà, espera que després de la sentència tant l'Ajuntament com el Consell "s'adonen que és absolutament insensat, quan tenen un parc natural a uns quilòmetres de la ciutat, situar un polígon industrial dins", i ha demanat que desistisquen d'una ZAL que "no és progrés, només desastre territorial, social i paisatgístic"
En lloc d'aquesta ZAL, reclama que és "absolutament prioritari connectar en verd les dues grans conquestes que la ciutat va aconseguir en els 70" i que s'obri una "oportunitat única" d'unir el Túria i El Saler.
"Sé que restituir parcel·la per parcel·la, alqueria per alqueria per a reparar als hereus de la gent és el més just, però sent realista és complicat. El que es pot fer és un projecte d'intervenció territorial i paisatgística" ha defensat Gavaldà, que assenyala que van demanar un dictamen d'un gabinet de Madrid sobre com podria a realitzar-se i que van traslladar que a partir de 4 milions d'euros podien dur-se a terme actuacions significatives en aquesta línia.
"DEPURAR RESPONSABILITATS"
Des de la Comissió Ciutat-Port, Pau Monasterio ha assenyalat que "una forma de no repetir una altra vegada aquest cicle de polítiques de fets consumats seria depurar responsabilitats". "No podem permetre que es normalitze encadenar un i un altre projecte amb el mateix modus operandi". "Fins que no es depuren responsabilitat i no siguen coherents amb les coses que diuen, això no acabarà mai", ha lamentat.
Monasterio ha qualificat d'"indignant que haja de ser la ciutadania, els col·lectius socials i la societat civil, sense tot just eines i recursos, els qui vetlen perquè les coses es facen bé, els qui vetlen per les futures generacions, per l'ús raonable dels recursos econòmiques i per la dignitat d'aquelles persones que habiten el territori". "Demostra que l'autoritat no té res a veure amb la responsabilitat, que és el que es demana".
A més, ha posat l'accent en els "paral·lelismes" entre aquest procés i el projecte d'ampliació del port de València, "derivats de megainfraestructures", amb una ciutadania "profundament afectada" i destinant "diners de tots en inversions que estan parant contínuament els tribunals" en una línia d'actuació "totalment descontextualitzada amb els temps d'ara i el canvi climàtic".