L'accés a l'habitatge a la Comunitat Valenciana s'ha convertit en un dels principals focus de preocupació per a la seua ciutadania. Siga en règim de propietat o de lloguer, les condicions actuals del mercat dificulten seriosament que les famílies puguen aspirar a una llar digna sense realitzar grans sacrificis econòmics. La situació no només afecta els col·lectius més vulnerables, com els joves o les famílies amb ingressos baixos, sinó que s'ha generalitzat com un problema estructural de difícil solució a curt termini.
Segons un informe del portal immobiliari pisos.com, els valencians necessiten estalviar durant una mitjana de 10,78 anys el 20% del seu salari brut anual per a poder fer front al pagament de l'entrada i les despeses inicials de la compra d'un habitatge. Esta xifra, que ja és elevada, se situa només lleugerament per sota de la mitjana nacional, que ascendix a 12,06 anys.
El càlcul partix del supòsit que una persona pot destinar el 20% del seu salari mensual a este objectiu, la qual cosa equival a uns 460 euros al mes, tenint en compte que el salari mitjà en la Comunitat Valenciana ronda els 24.619 euros bruts anuals. No obstant això, este esforç d'estalvi no contempla altres despeses com el cost de vida o la inflació, la qual cosa el convertix en un objectiu quasi inassolible per a moltes llars.
En termes absoluts, el preu mitjà d'un habitatge tipus de 90 metres quadrats a la Comunitat Valenciana se situa en 176.893 euros. Per a accedir a una hipoteca, es requerix disposar del 20% d'entrada (uns 35.379 euros) més un 10% addicional per a cobrir les despeses de compra, com notaria, impostos i gestions administratives, la qual cosa eleva la inversió inicial a aproximadament 53.068 euros.
"L'accés al finançament hipotecari s'ha tornat molt exigent. Les condicions d'entrada exclouen automàticament a una gran part de la població", alerta Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com.
La Comunitat Valenciana no és la regió més afectada, però tampoc està entre les més assequibles. A Balears, per exemple, el preu mitjà d'un habitatge de 90 m² supera els 450.000 euros, la qual cosa obliga a estalviar durant 25 anys. A Madrid es requerixen 18 anys; a Canàries i País Basc 14 anys; i a Catalunya 13. Per contra, comunitats com Extremadura o Castella-la Manxa presenten preus més accessibles, amb períodes d'estalvi d'uns 5 anys.
El lloguer tampoc dona treva: superar els 1.000 euros és la nova normalitat
Per als qui no poden optar a la compra, el lloguer tampoc oferix solucions viables. De fet, els preus del lloguer no deixen de pujar. Segons les dades de Fotocasa corresponents al mes d'abril de 2025, el preu mitjà del lloguer a la Comunitat Valenciana se situa en 13,40 euros per metre quadrat, la qual cosa suposa que un pis estàndard de 80 m² costa ja més de 1.000 euros mensuals.
Este encariment representa un increment interanual del 10,3%, una tendència que s'ha mantingut estable en els últims anys i que afecta a totes les províncies: Castelló (+12,7%), València (+9,7%) i Alacant (+8,2%). Les ciutats més afectades per esta escalada són Oriola, amb una alça del 23,2%, i Sagunt amb un 20,5%.
València capital encapçala el rànquing de preus amb 15,82 euros/m², seguida de localitats com Benidorm, Finestrat i Alboraia, que superen fins i tot els 17 euros/m², situant-se a nivells comparables amb ciutats com Madrid o Barcelona.
A nivell nacional, només quatre comunitats superen els 15 euros/m²: Madrid (21,10), Catalunya (19,01), Balears (17,99) i País Basc (16,63). La Comunitat Valenciana se situa en sisena posició, només per darrere de Canàries.
L'accés a un habitatge, principal preocupació dels valencians
Esta realitat ha calat profundament en la percepció de la ciutadania. El 67% dels valencians veu amb inquietud la seua capacitat d'accedir a un habitatge en el futur, segons el II Baròmetre de l'Habitatge elaborat pel Grup Mutua Propietarios. Un 41% es declara bastant preocupat i un 26%, molt preocupat. Entre els més alarmats estan els joves de 18 a 24 anys, amb un 77%, i les famílies nombroses, amb un 75%.
A esta preocupació se suma una profunda desconfiança en les polítiques públiques. Només un 13% considera que les mesures actuals per a millorar l'accés a l'habitatge són eficaces. En canvi, un 33% creu que no tenen cap efecte i un 32% les qualifica de contraproduents. El 66% dels enquestats creu que els preus continuaran pujant al llarg de 2025; un 41% estima que ho faran entre un 5% i un 10%, i un 25%, per damunt del 10%.
Per a fer front a esta situació, molts ciutadans es veuen obligats a realitzar ajustos importants en la seua vida diària. Un 31% preveu reduir la seua vida social i la seua despesa en oci, un 29% anticipa una disminució de la seua capacitat d'estalvi, i un 28% considera un canvi de residència com una possible solució.
Entre les causes més assenyalades pels valencians com a responsables de l'augment dels preus, destaquen l'especulació immobiliària i la inversió amb finalitats lucratives (42%), així com l'escassetat d'oferta d'habitatges (34%) i la falta de polítiques efectives de control de preus (27%).
En el cas concret del lloguer, molts apunten a la dificultat d'accedir a un habitatge en propietat (35%) com un detonant de l'augment de la demanda, la qual cosa al seu torn eleva els preus. També preocupen l'auge dels lloguers turístics (30%) i la falta de protecció jurídica per a propietaris i inquilins (18%).
"La limitada oferta d'immobles i la falta de confiança en el mercat estan dificultant que els propietaris traguen els seus habitatges al lloguer convencional", explica Laura López Demarbre, subdirectora general d'Estratègia de Grup Mutua Propietarios.
La situació del mercat de l'habitatge a la Comunitat Valenciana reflectix un problema estructural que combina factors econòmics, socials i polítics. Amb preus de compra i lloguer que superen la capacitat d'estalvi de la majoria, una creixent desconfiança en les polítiques públiques i conseqüències directes sobre la qualitat de vida, l'accés a l'habitatge s'ha consolidat com un dels desafiaments més urgents en l'agenda social valenciana.
Mentre no s'implementen mesures estructurals que equilibren l'oferta i la demanda, l'horitzó per a milers de valencians continuarà marcat per la incertesa, l'esforç econòmic desproporcionat i la renúncia a un habitatge digne com a dret bàsic.