On viuen els joves valencians? El malson de l'accés a l'habitatge

Fernando Cos, el director de la càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), ho té clar: "La situació és alarmant"

Guardar

Interior d'un habitatge
Interior d'un habitatge

Independitzar-se? Quasi una missió impossible. El director de la càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), sentència: "La situació és alarmant". 

L'expert el té clar: la falta d'habitatge i els baixos salaris fan que emancipar-se siga una una tasca àrdua per als joves. Buscar pis? Assequible per a les parelles. En cas de buscar l'emancipació per solitari tot es complica. 

Preus cada vegada més elevats


L'informe més recent de la Càtedra, corresponent al quart trimestre de 2024, revela que els preus de l'habitatge d'obra nova a la ciutat de València han augmentat un 80% en els últims cinc anys, mentre que l'oferta s'ha reduït en un 83%.

En el cas del lloguer, els preus han escalat un 78% en el mateix període, amb un increment del 8,17%  només en l'últim trimestre, passant de 15,94 €/m² a 17,25 €/m². “L'escassetat extrema d'oferta està accelerant la pujada de preus, especialment en el lloguer”, explica Cos-Gayón, qui subratlla que aquesta dinàmica exclou als joves del mercat.

A la Comunitat Valenciana, la situació s'agreuja per la pressió demogràfica. En 2023, València va sumar 22.000 nous habitants, molts d'ells joves i immigrants que competixen per un parc d'habitatges insuficient.

Això ha fet, com explica l'expert, que a la ciutat de València cada vegada es veja més barraquisme. De fet, l'alcaldessa María José Catalá, està posant en marxa el desallotjament dels indigents que es trobaven assentats en el vell llit del riu Túria. 

La Càtedra porta advertint des de fa temps que, sense mesures urgents, podrien proliferar assentaments informals a causa de la “inexistència de solucions residencials” per a col·lectius de baix poder adquisitiu.

 

Habitatge protegit: tireta per a les ferides


El nou Decret d'Habitatge Protegit de la Generalitat Valenciana, presentat al setembre de 2024, introduïx mesures com una reserva mínima del 40%  dels habitatges protegits per a menors de 35 anys i famílies monoparentals. A més, establix un mòdul dinàmic de preus basat en els informes de la Càtedra, que ajusta el cost màxim (fixat en 2.400 €/m²) segons el preu de l'habitatge lliure i els costos de construcció. “És un sistema pioner que busca adaptar els preus a les zones tensionades, com València”, destaca Cos-Gayón.

No obstant això, l'expert matisa que l'habitatge protegit no és una solució a curt termini. “Els projectes tarden tres anys a materialitzar-se, així que l'única opció immediata és mobilitzar els habitatges buits”, afirma.

En la Comunitat Valenciana, s'estima que existixen 102.000 habitatges buits, encara que moltes pertanyen a grans propietaris i no estan disponibles en el mercat. La solució? Incentivar als propietaris d'habitatges buits que s'atrevisquen a vendre-les. Encara que la por de l'ocupació il·legal els frena en moltes ocasions segons al·ludix l'expert. 

 

Propostes per a garantir l'accés juvenil


Cos-Gayón aposta per un enfocament integral en el qual es combine la construcció d'habitatge assequible amb incentius per als propietaris d'habitatges buits.

L'expert també suggerix relaxar normatives d'eficiència energètica en habitatges protegits per a reduir costos i revisar l'IVA aplicat a aquestes promocions, que considera “absurd” per a col·lectius vulnerables. A més, destaca la importància de millorar la mobilitat en l'àrea metropolitana per a aprofitar sòls disponibles en zones perifèriques.

L'estalvi és la mesura que posa l'expert sobre la taula. Encara que es crea un paradigma: "Els joves no tenen diners per a comprar i si estan de lloguer ja estan perdent la seua capacitat d'estalvi". 

Un futur desesperançador


Els desorbitats preus de l'habitatge continuaran en augment. La Càtedra Observatori de l'Habitatge projecta que els preus continuaran pujant un 14% anual si no es corregix el desequilibri entre oferta i demanda.

Per als joves valencians, això implica un risc real d'exclusió en matèria d'habitatge.  “Necessitem polítiques públiques que garantisquen condicions de vida dignes”, emfatitza Cos-Gayón, instant un pacte estatal que aborde la crisi residencial.

L'edat mitjana per a independitzar-se és de 35 anys apunta l'expert. Habitatges per a "joves no tan joves". 

L'accés a l'habitatge per als joves a la Comunitat Valenciana està passant per una situació crítica. 

Quant has de cobrar per a poder pagar un lloguer a València?


Segons l'Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), en el segon trimestre de 2024, el lloguer mitjà a València capital superava els 1.600 euros al mes, amb un preu per metre quadrat de 15 euros.

Els experts financers, com el Banc d'Espanya, recomanen que el lloguer no supere el 30-35% dels ingressos nets mensuals per a mantindre una economia domèstica saludable. 

És a dir, cobrar més de 3.000 euros nets al mes. El que tenint en compte els sous dels joves valencians (qualificats i no qualificats) suposa "una quota molt residual".

Destacats