La proliferació del model conegut com flexiliving a la ciutat de València està generant una creixent preocupació, sobretot en el context immobiliari actual, marcat especialment per la pujada constant dels preus del lloguer. Este sistema, basat en el lloguer temporal de vivendes moblades per períodes d'entre un i onze mesos, s'ha multiplicat en els últims anys, atraient a grans inversors i fons immobiliaris que veuen en ell una oportunitat de negoci altament rendible.
Segons dades recopilades per Compromís, actualment existixen a València 21 edificis ja operatius sota el model de flexiliving, amb més de 1.100 places actives, i altres 12 projectes en fase de desenvolupament que sumaran 882 noves unitats. En total, s'estima una inversió pròxima als 130 milions d'euros, concentrada especialment en zones d'expansió urbana com La Saïdia, Campanar, Poblats Marítims i Quatre Carreres.
Què és el flexiliving i per què preocupa
El flexiliving consistix a oferir pisos completament moblats per a estades mitjanes orientats a perfils com a nòmades digitals, treballadors temporals, estudiants internacionals i turistes de llarga estada. A diferència del coliving , que s'enfoca a crear comunitat i sol situar-se en el centre de les ciutats, el flexiliving es desenvolupa principalment en grans complexos de més de 150 llits en barris perifèrics i sobre sòl terciari, funcionant en la pràctica com apartahotels encoberts.
Encara que en aparença es presenta com una alternativa flexible als lloguers tradicionals o els hotels, el seu auge està generant un efecte col·lateral que ja es nota en el mercat residencial. I aix
Un dels principals efectes del flexiliving, segons ha denunciat Compromís, és l'increment desmesurat dels preus del lloguer. En barris com La Saïdia, el preu mitjà del flexiliving aconseguix els 110,2 €/m², set vegades més que el valor mitjà del lloguer residencial (14,3 €/m²). En Poblats Marítims, esta diferència es multiplica per cinc.
A més, la coalició denuncia la proliferació de "infravivendes" de tot just 19 m², que serien il·legals en altres ciutats com Madrid, i que el govern local no sols permet, sinó que promociona com una opció vàlida per a viure a València.
Un model sense regulació concreta
Segons documents del propi consistori, l'Ajuntament està treballant en una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per a incorporar legalment el flexiliving, identificant-ho com a "lloguer no vinculat a usos turístics" en edificis de vivenda o allotjament. No obstant això, la inclusió de serveis comuns com a neteja o restauració ho faria encaixar com a ús terciari, és a dir, similar a l'hoteler.
Compromís critica que esta mesura, lluny de frenar el fenomen, el legitima. "Volen vestir de legalitat un model que en realitat està expulsant als veïns. Això és un frau habitacional", ha denunciat Papi Robles.
El que el PP està impulsant a València no és ni coliving ni flexiliving, és directament no living
Les propostes de Compromís contra la turistificación
Davant esta situació, Compromís ha plantejat un paquet de mesures legislatives per a protegir el dret a l'habitatge a València:
-
Equiparar legalment el flexiliving i el coliving a l'ús hoteler, aplicant les mateixes restriccions urbanístiques.
-
Prohibir la construcció d'habitatges de nova planta amb menys de 50 m², per a evitar infravivendes.
-
Regular els allotjaments de mitja estada (a partir d'11 dies) dins d'una categoria pròpia, evitant aix
í fraus normatius. -
Establir taxes urbanístiques i fiscals específiques per a esta mena d'allotjaments, en proporció al seu impacte social i urbà.
Estes mesures, segons Robles, busquen "recuperar el control sobre el mercat residencial" i garantir que València continue sent "una ciutat per a viure, no un aparador per a inversors".
"València no és un parc temàtic immobiliari"
La portaveu de Compromís ha sigut taxativa en la seua conclusió: "Si sembla un hotel, funciona com un hotel i cobra com un hotel, ha de ser tractat com a tal". La coalició exigix que els edificis de flexiliving computen com a places hoteleres i tributen en conseqüència.
El regidor Ferran Puchades ha qualificat esta tendència com "una nova bambolla especulativa" amb efectes devastadors per a l'economia local. "S'està desvirtuant el mercat de la vivenda. El que abans era accessible per a una família ara es convertix en un zulo per a turistes d'alt poder adquisitiu", ha declarat.
"El que volen és que ens anem dels nostres barris, que deixem les nostres cases perquè vinguen uns altres a viure experiències, que siguem un parc temàtic per a turistes. No podem permetre que ens arraconen en zulos. València és una ciutat per a viure, no per a especular", ha afirmat Robles.