Hi ha infraestructures que només es recorden quan fallen. Els embornals —eixes reixetes metàl·liques encastades en l'asfalt que el ciutadà trepitja sense pensar— fa mesos que són el centre d'una operació de manteniment a gran escala a València. L'Ajuntament tancarà setembre amb aproximadament 77.900 actuacions de neteja i revisió d'embornals i punts d'evacuació màxima d'aigües pluvials (PEMAPS) repartides per tots els barris i pedanies de la ciutat, en el marc de la campanya estival del Servei del Cicle Integral de l'Aigua.
El context no és menor. Els embornals es van convertir en protagonistes involuntaris de la tragèdia del 29 d'octubre de 2024, quan una DANA històrica va deixar València i la seua àrea metropolitana baix l'aigua, amb almenys 223 víctimes mortals i més de 300 ferits. La tragèdia va deixar una lliçó dolorosa i urgent: el manteniment practeiu de les infraestructures de drenatge no és una despesa secundària, sinó una línia de defensa real. Quasi dos anys després, la ciutat no està disposada que la història es repetixca per descuit.
Quatre mesos de faena barri a barri
La campanya va arrancar al juny i es prolongarà fins a finals de setembre, amb equips de la contracta municipal treballant de forma sistemàtica per tota la ciutat. El volum d'actuacions supera amb escreix els més de 72.000 embornals existents a València, cosa que evidència que molts d'ells han sigut revisats i netejats més d'una vegada. I és que un embornal no es neteja una sola vegada a l'any i es dona la faena per acabada: fulles, terra, sediments i residus de la via pública poden tornar a obstruir-lo en qüestió de setmanes, especialment en zones arbrades o amb alta circulació per als vianants.
El desglossament mensual dona una idea de la magnitud del dispositiu. Al juny es van realitzar 18.191 actuacions en zones com Torrefiel, Russafa, Benimàmet, Vara de Quart, Patraix, Nou Moles, el Grau, el Carme o les pedanies del Palmar i el Perellonet, entre altres. Al juliol es van sumar altres 18.007 intervencions en barris com la Creu del Grau, Ciutat Jardí, Sant Francesc, Malilla, Campanar, Aiora o Penya-roja. A l'agost, el torn va ser per a 16.105 actuacions en Castellar-l'Oliveral, Benimaclet, Benicalap, Gran Via, la Seu o Carpesa, entre altres punts de la ciutat.
Setembre tancarà el cicle amb les intervencions finals, que permetran tornar a actuar de manera practeiva sobre zones que ja foren ateses a l'inici de l'estiu —un retorn necessari, no un solapament—. Els registres històrics de grans inundacions a València mostren que aproximadament el 50-60% es produïxen a l'octubre, i de l'orde del 25-30% al setembre, la qual cosa convertix estos dos mesos en el període crític de l'any per a la xarxa de drenatge urbà.
Atenció especial als punts més vulnerables
No tots els barris presenten el mateix risc. La Malva-rosa, El Cabanyal-El Canyamelar i La Torre seran objecte d'una intervenció especialment intensa durant setembre, en tractar-se de zones amb punts particularment sensibles davant les precipitacions. La preparació arriba igualment a les pedanies del sud de València que patiren les inundacions del 29 d'octubre, a Forn d'Alcedo, La Torre i Castellar-l'Oliveral.
"L'Ajuntament de València seguix apostant per la prevenció com la millor ferramenta per a minimitzar les incidències quan s'acosta la temporada de pluges. Gràcies a estos treballs en tots els barris i pedanies, podem avançar-nos i planificar la neteja d'embornals per a mantindre la xarxa de drenatge en les millors condicions possibles" - Carlos Mundina, regidor del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València.
Un treball continu, no estacional
Convé no confondre la campanya d'estiu amb l'únic esforç de l'any. L'actuació municipal no es limita als embornals: el Servici del Cicle Integral de l'Aigua disposa també d'equips específics per a la revisió dels punts d'evacuació màxima d'aigües pluvials, els passos inferiors, les instal·lacions de bombament i els grans col·lectors de la ciutat. La temporada estival representa simplement una fase de màxima intensitat dins d'un procés de manteniment ordinari que no es deté en cap moment de l'any.
Una vegada conclosa la campanya, els equips municipals continuaran amb la inspecció i neteja habitual de la xarxa, adaptant els ritmes d'intervenció a les necessitats de cada sector. El manteniment preventiu de les infraestructures de drenatge no és una despesa secundària, sinó una línia de defensa real, i la ciutat pareix haver-ho assumit com a principi de gestió. Perquè en una regió on les pluges torrencials poden transformar un carrer en un torrent en qüestió de minuts, tindre els embornals nets no és un detall menor: és, literalment, la primera barrera enfront de la catàstrofe.