El mes de setembre no només assenyala la fi de les vacances d'estiu. Per a moltes llars, també suposa enfrontar-se a una nova realitat econòmica: la tornada a l'escola. Les famílies de la Comunitat Valenciana gastaran una mitjana de 2.190 euros per alumne durant este nou curs escolar. En esta factura s'inclouen des dels llibres i el material escolar fins al menjador, el transport, les activitats extraescolars o les quotes escolars.
Encara que el desemborsament de les famílies valencianes es troba per davall de la mitjana espanyola, situada aproximadament en els 2.480 euros, continua representant un important esforç per a milers de llars. Segons una enquesta anual elaborada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa escolar ha augmentat aproximadament un 4 % respecte al curs anterior i s'ha disparat durant els últims cinc anys.
Amb l'arribada de setembre es concentra bona part d'este desemborsament, ja que preparar un estudiant per a l'inici de les classes suposa una despesa mitjana de 548 euros, sense tindre en compte els pagaments mensuals que s'aniran acumulant durant la resta del curs.
La factura es dispara amb el material escolar i la roba
Els llibres de text representen una de les principals despeses, amb una mitjana de 192 euros per estudiant. A esta quantitat se sumen aproximadament 90 euros en material escolar, com motxilles o quaderns, i altres 224 euros destinats a roba, calçat, uniforme o xandall.
A més, les famílies preveuen destinar aproximadament 43 euros a les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA), als quals s'afig la compra de material informàtic, com tauletes o ordinadors, que eleva encara més el cost inicial.
Esta factura, després de les vacances d'estiu i coincidint amb altres despeses habituals, obliga nombroses llars a escalonar les compres, reutilitzar material de cursos passats o buscar productes de segona mà.
La despesa varia segons el tipus de centre
El tipus d'ensenyament determina quant acabaran pagant les famílies. Estudiar en un centre públic suposa una despesa anual aproximadament de 1.300 euros, enfront de l'educació concertada, que supera els 3.400 euros. Per damunt d'ambdues opcions se situen els col·legis privats, on el cost mitjà pot superar els 8.700 euros per alumne.
Per tant, elegir un centre públic suposa un estalvi important per a moltes llars: fins a 2.000 euros enfront d'un centre concertat i prop de 7.500 euros respecte a un de privat. Les principals diferències es troben en les matrícules i les quotes mensuals, a més de servicis com el menjador escolar, les rutes de transport, l'esmorzar o les activitats extraescolars.
L'OCU reclama ampliar les ajudes
Des de l'OCU advertixen que la pujada de les despeses escolars agreujarà la situació de moltes llars, ja que una part important de les famílies té dificultats per a fer front a altres despeses bàsiques, com l'alimentació, la vivenda o els subministraments. Per això, l'organització reclama ampliar les ajudes destinades a les famílies vulnerables i estendre les deduccions fiscals relacionades amb l'educació.
L'organització aconsella comparar preus, evitar comprar tot el material d'una sola vegada, reutilitzar els productes que es troben en bon estat i aprofitar els programes autonòmics gratuïts de préstec de llibres.