Cada matí de setembre, milers de xiquets i xiquetes creuen els carrers de València per a arribar al col·legi. Que este trajecte siga segur no depén només de la sort o de la vigilància dels pares: depén també de com està dissenyada la ciutat. I en els últims tres anys, l'Ajuntament de València ha decidit intervindre amb una ambició notable. Des de juny de 2023 s'han posat en servici 51 nous camins escolars segurs, la qual cosa eleva el total a més de 140 rutes senyalitzades en tot el terme municipal. A més, s'han recuperat més de 268 m² d'espai per als vianants en els accessos a diferents centres educatius, una superfície equivalent a diverses aules retornades als vianants.
Un nou curs amb dos rutes estrenades
L'inici del curs 2026-2027, este dimecres, no arriba només amb nous llibres i motxilles. El CEIP Mare Nostrum, al barri de Beteró, i el CEIP La Fonteta, a La Punta, estrenaren sengles rutes escolars segures just a l'inici de les classes. Ambdós itineraris se sumen a una xarxa que creix curs a curs amb un objectiu clar: que el camí al col·legi siga un acte quotidià i no una odissea de semàfors i cotxes aparcats en doble fila.
També en este inici escolar, l'Ajuntament ha recuperat l'espai per als vianants davant del centre educatiu Luz Casanova, al barri de Sant Antoni. Jardineres, tanques i bancs delimiten ara una zona on abans els cotxes marcaven el ritme. Pintats en el sòl, jocs per als escolars convertixen eixa franja d'asfalt reconquistat en una cosa més que una vorera: en un lloc on esperar també és disfrutar.
Tres anys de transformació barri a barri
El desplegament ha sigut progressiu i ha arribat a tots els racons de la ciutat. En setembre de 2023, les actuacions arrancaren en els col·legis Concha Espina II, a Jesús, i Sant Pere Pasqual, a Extramurs, juntament amb sis rutes escolars cap al CEIP Carles Salvador a Benimaclet i altres sis cap a l'IES Misericòrdia a l'Olivereta. Un any després, en setembre de 2024, li va tocar el torn al col·legi Hermes a Patraix, al centre Sant Lluís Gonzaga a Quatre Carreres i al col·legi Sant Joan Bosco a Campanar, a més de noves rutes cap al CEIP Ciutat Artista Faller a Benicalap i el Col·legi Públic Municipal Santiago Grisolía a Algirós.
L'activitat no es va detindre en estiu. En maig de 2025 es van posar en marxa cinc rutes cap al CEIP Jesús en Patraix —on a més es van recuperar 23 m² d'espai per als vianants a les seues portes— i quatre cap al CEIP Benimàmet en Pobles de l'Oest. En setembre d'eixe mateix any, actuacions en els col·legis Nostra Senyora dels Desemparats, en Poblats Marítims, i Som Escola, en l'Olivereta, es van complementar amb millores de seguretat viària en l'entorn del CEIP Humanista Mariner, en Patraix, i amb set noves rutes repartides entre el CEIP Nostra Senyora del Carme en Algirós i el CEIP Jaume I en Camins al Grau.
L'últim impuls va arribar en abril de 2026, amb dotze noves rutes distribuïdes entre el CEIP Castellar-l'Oliveral i el CEIP Forn d'Alcedo —ambdós en Pobles del Sud— i el CEIP Manuel González Martí de Benifaraig, en Pobles del Nord.
Com es construïx un camí segur
Dissenyar una ruta escolar no consistix simplement a posar un cartell. El procés implica la col·laboració directa amb els centres educatius i un estudi de l'entorn, estimant un radi d'aproximadament 250-300 metres des de l'escola i incloent-hi les principals vies per on es mou la majoria de les famílies. A partir d'ací, les rutes se senyalitzen amb pals verticals i marques pintades sobre el paviment, s'identifiquen els punts de major perillositat i s'intervé en l'espai urbà per a corregir-los.
Les zones per als vianants enfront dels col·legis es delimiten amb jardineres, tanques i bancs, i en el sòl es pinten jocs per als escolars. No són només mesures estètiques: en alguns dels nous entorns s'han creat nous passos de vianants i s'han adaptat les places d'estacionament contigües per a guanyar visibilitat i seguretat en els encreuaments, substituint places de cotxes per places de motos, una mesura que ja recull el nou Reglament General de Circulació.
El camí escolar es convertix així en un projecte de ciutat basat en la mobilitat activa, la sostenibilitat, l'autonomia i valors com el conviure, respectar i compartir un espai. Més enllà de la seguretat immediata, reduir el nombre de vehicles de motor en estos entorns disminuïx les emissions contaminants i el soroll, al mateix temps que afavorix el desenvolupament d'activitat física quotidiana entre els més joves.
La ciutat que aprén a caminar
Hi ha quelcom simbòlic en tornar el carrer als xiquets. Durant dècades, els accessos a molts col·legis espanyols foren sinònim de caos: cotxes en doble fila, furgonetes de repartiment, pressa i clàxons. Els camins escolars són una xarxa d'itineraris segurs i saludables que faciliten que els xiquets i xiquetes es desplacen a peu o en bicicleta al seu centre educatiu de manera segura. A València, eixa xarxa ja supera els 140 punts de la ciutat i seguix creixent. Més de mig centenar de noves rutes en tres anys és un ritme que poques ciutats espanyoles poden igualar, i l'inici de cada curs escolar s'ha convertit, en certa manera, en la millor data per a mesurar l'avanç. La pregunta ja no és si els xiquets poden anar sols al col·legi, sinó quants carrers queden encara per reconquistar per a ells.