Pot ser que les estadístiques i els balanços macroeconòmics mostren números positius, però també pot percebre's la fortalesa de l'economia real a peu de carrer. Un exemple són els hotels plens, el fet d'anar i vindre de camions sense descans i el tràfic fluid de taxis en direcció als pavellons. I és que Fira València supera el concepte d'aparador comercial" per a convertir-se en una palanca de rendiment econòmic de la Comunitat Valenciana, tant en xifres com en la vida real.
Així ho confirma la comparativa entre diversos estudis d'impacte elaborats per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Estes dades situen la capacitat tractora del recinte en una posició destacada dins del mapa autonòmic. Per cada euro destinat al seu funcionament o invertit per les empreses expositores, l'economia regional obté un retorn directe i indirecte de fins a 23,6 euros en termes de PIB.
Fort rendiment davant els dos gegants autonòmics
La magnitud de l'indicador firal cobra especial rellevància en comparar-lo amb altres grans motors econòmics del territori analitzats pel mateix IVIE. La Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA), un dels principals referents de la projecció turística i cultural de València, oferix un efecte multiplicador de 2,2 euros per cada euro de despesa, amb un impacte de 128,4 milions d'euros i prop de 4.000 llocs de treball.
Per la seua part, el Port de València, una de les infraestructures neuràlgiques per al comerç exterior, aporta més de 3.200 milions d'euros en valor afegit brut i registra una taxa de retorn de 3,3 euros per cada euro invertit.
Malgrat que la naturalesa d'estes infraestructures respon a models operatius diferents, els informes tècnics indiquen que Fira València genera un elevat retorn per cada euro públic o privat mobilitzat. L'aportació del seu recinte arriba als 880,9 milions d'euros anuals, la qual cosa representa el 0,64 % del PIB de la Comunitat Valenciana i garantix el sustente de més de 15.000 ocupacions equivalents a temps complet.
Un salvavides per a l'hostaleria i els servicis
L'impacte econòmic de cada convocatòria firal es trasllada de manera immediata al teixit urbà. Les estimacions de la patronal turística Conhostur demostren que, durant la celebració dels grans certàmens, la facturació hotelera i de restauració a la ciutat experimenta increments d'entre el 25 % i el 50 %. El perfil del visitant de fires i congressos garantix tarifes hoteleres de major rendibilitat i un consum més intensiu en el sector servicis local.
Per la seua banda, la institució exercix d'amortidor econòmic durant els mesos de tardor i hivern, quan el turisme vacacional disminuïx i el turisme de negocis sosté l'activitat en la planta hotelera de València, mitigant l'estacionalitat i estabilitzant l'ocupació en el sector terciari.
Lideratge en l'àmbit estatal
A escala estatal, el balanç de l'IVIE situa la institució valenciana en una posició destacada. Amb un impacte econòmic de 880,9 milions d'euros, el recinte de Benimàmet supera àmpliament les xifres de la Fira de Saragossa, l'impacte econòmic del qual arriba als 422,3 milions, i pràcticament quadruplica el registre del Bilbao Exhibition Centre, amb 227 milions d'euros i 4.348 ocupacions.
És cert que els grans centres de Madrid i Barcelona arriben a obtindre volums globals superiors a causa de l'escala demogràfica i financera dels seus mercats. No obstant això, Fira València súpera Fira Barcelona en retorn multiplicador i se situa a la part de la ràtio d'IFEMA.
Des de Fira València fan insistència que estos indicadors demostren un aprofitament dels seus recursos públics al servici del teixit productiu autòcton. A això se suma la mateixa resiliència de les companyies participants: l'informe de l'IVIE constata que les empreses que acudixen a estos certàmens presenten una major dimensió, una major taxa d'internacionalització i resistixen millor els períodes d'incertesa macroeconòmica.