La Generalitat Valenciana projecta ampliar el Jardí del Túria més enllà del Parc de Capçalera amb un nou corredor verd de 2,5 quilòmetres i 80 hectàrees de superfície, una extensió equivalent a aproximadament 50 camps de futbol que beneficiarà directament a prop de 300.000 persones de l'àrea metropolitana de València. Una actuació d'envergadura que no sols prepara la ciutat davant de possibles inundacions, sinó que transforma la imatge de la capital del Túria. I és que la seua extensió quadruplicarà la del parc de Capçalera.
El pla contempla la recuperació d'una zona degradada de l'antic llit del riu Túria, utilitzada durant anys com a depòsit d'excedents de terra després de la construcció del nou llit i afectada posteriorment per inundacions. L'objectiu, ara, és reconvertir este espai en un gran bosc metropolità que connecte la ciutat amb municipis com Mislata, Paterna i Quart de Poblet.
Un nou eix verd metropolità
El projecte es dividix en dos grans sectors. El sector 18, de 45 hectàrees, tindrà un caràcter més urbà i es repartirà entre València i diversos municipis de l'entorn, configurant-se com un segon Parc de Capçalera, però amb major extensió. Per la seua part, el sector 17, amb unes 40 hectàrees, es desenvoluparà principalment en el terme municipal de Quart de Poblet i en menor mesura en Paterna.
El disseny inclourà zones de descans, praderies i espais per a activitats a l'aire lliure, a més d'àrees específicament destinades a la recuperació de la biodiversitat. També es crearan làmines d'aigua per a afavorir la presència d'avifauna i es buscarà la integració amb les hortes confrontants.
La iniciativa forma part de l'estratègia de parcs inundables impulsada per la Generalitat i requerirà coordinació amb el Govern central per a adaptar infraestructures com l'enllaç entre la V-30 i la CV-30, amb la finalitat d'integrar-les en este nou corredor verd metropolità.
Recuperació sendes per a crear una nova connexió per a ciclovianants
Com a element vertebrador d'este parc, la Generalitat planteja un gran passeig per a vianants i un tram de carril bici anular que discorrerà entre València i Quart de Poblet, salvant el nou Túria per mitjà d'una passarel·la que permetrà la connexió ciclista entre el sud i el nord de l'àrea metropolitana. Així mateix, també hi haurà connexió, per mitjà de ramals, amb Paterna i altres municipis.
El projecte també contempla la reposició i reutilització dels assuts de Rascanya i Favara, este últim desaparegut a conseqüència de les obres del pla Sud. “Estos assuts, les seues làmines de l'aigua i el sistema de séquies, que es van a recuperaran, mantindran al llarg del futur parc els cabals que antany portava el Túria, consolidant-se així com una senya d'identitat de la història d'este lloc clau de l'espai metropolità”, ha assenyalat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida.
Així mateix, s'habilitaran un conjunt d'itineraris per a vianants “que permetran l'accés des dels nuclis de població pròxims, al mateix temps que es recuperen connexions ancestrals”, tals com l'antic Camí de Campanar de Paterna, el Camí de l'Alter de Quart de Poblet o el Camí del Pou del Quint de Mislata.
L'actuació es coordinarà amb la connexió València-Mislata, que està desenvolupant la Generalitat, i amb la millora de l'accés a l'Hospital de Quart de Poblet des d'eixe nucli urbà.
Sistema de Parcs Metropolitans
Raúl Mérida ha explicat que la majoria dels terrenys afectats per esta actuació són de l'administració de l'Estat, bé per tractar-se de l'antic llit, bé per haver sigut adquirits en el seu dia per als abocaments abans assenyalats.
El comissionat ha informat que ja han començat els contactes entre la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica per a la cessió del seu ús, de cara a poder desenvolupar el projecte. Després de la seua execució, estos espais s'integraran en el Sistema de Parcs Metropolitans de la Generalitat.
I és que cal recordar que s'estan desenvolupant altres grans parcs inundables en l'àrea metropolitana de la ciutat: el del Poio i el del Túria.
En estos moments, la Generalitat està centrada a concretar les característiques tècniques de cada sector, acabar de coordinar les actuacions amb els ajuntaments i definir els perfils d'intervenció, especialment en matèria de retenció i laminació d'avingudes, recuperació del paisatge i dotació d'espais lliures i equipaments.
Una vegada llançat el projecte, es convocaran els concursos per a la redacció dels projectes de construcció i, en paral·lel, el concurs internacional de disseny global del Sistema de Parcs Metropolitans, amb la finalitat de garantir la coherència del conjunt.