Fa quasi dos dècades, els dics de la Marina de València bullien amb els pals i les veles dels equips més punters de la vela mundial. La Copa Amèrica de 2007 i 2010 va deixar en herència unes infraestructures de primer nivell que, durant anys, van romandre tancades o infrautilitzades. Hui, l'última d'eixes bases —la que va albergar l'equip Victory Challenge— està a punt de convertir-se en un nou centre d'innovació i tecnologia, tancant així un cicle de transformació que ha anat completant, base a base, el perfil innovador de la ciutat.
El Port adjudica l'última peça del puzle
El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de València ha seleccionat l'oferta guanyadora per a la concessió administrativa de l'antiga base del Victory Challenge, l'equip suec de vela que va competir en l'edició de 2007. Es tracta del pas previ a l'adjudicació definitiva del que serà un centre empresarial dedicat a la tecnologia, l'emprenedoria, les oficines, la formació i l'organització d'esdeveniments. Un espai que, en teoria, hauria d'haver trobat destí molt abans, però que fins ara havia resistit els intents de reconversió.
"Amb la posada en ús d'esta última base del Victory Challenge, hem aconseguit posar en marxa, durant este mandat, totes les bases de la Copa Amèrica, que estaven tancades o inoperatives" - María José Catalá, alcaldessa de València
La regidora va repassar l'itinerari de transformació que ha viscut el recinte portuari en els últims anys: la base de l'Alinghi —l'equip suís que va guanyar la Copa en aquella edició— va ser el primer espai a trobar nou ús amb l'ampliació de Marina de Empresas; després van arribar l'expansió de Sesame en l'antiga base d'Iberdrola i, més recentment, l'obertura de The Terminal Hub. El primer projecte a aterrar en una infraestructura de la competició de vela va ser Marina de Empresas, ubicat en les bases BMW-Oracle, +39 Challenge i Team Shosholoza, en la Marina Nord. Amb la base del Victory Challenge, el mapa queda complet.
Un districte d'innovació a la vora de la mar
L'objectiu que perseguix l'Ajuntament de València no és menor: convertir la Marina en el gran pol innovador del sud d'Europa. Una ambició que podria sonar grandiloqüent, però que té darrere una lògica clara: concentrar en un mateix espai portuari startups, empreses tecnològiques, centres de formació i esdeveniments de referència genera un ecosistema difícil de replicar en qualsevol altre enclavament urbà. Poques ciutats compten amb la combinació de patrimoni arquitectònic singular, proximitat a la mar i massa crítica de talent que té València.
Entre els objectius estratègics del nou espai destaquen l'atracció de talent internacional i empreses tecnològiques, l'especialització en sectors de futur com la sostenibilitat, la mobilitat intel·ligent, la intel·ligència artificial, l'economia blava i les energies netes, així com ser un punt de trobada entre universitat, empresa i inversors.
Catalá va ser taxativa en la seua valoració: la Marina estava "totalment abandonada" abans que començara este procés de reconversió, i la selecció d'esta última oferta representa el compliment d'un compromís adquirit amb els valencians. No és una afirmació sense fonament: l'espai que va albergar l'equip suec de vela en 2007 aspirava des de feia temps a convertir-se en un nou enclavament que completara l'ecosistema emprenedor de València.
Esports nàutics, inclusió i federacions autonòmiques
La sessió del Consell d'Administració va deparar una segona decisió rellevant. També es va aprovar un conveni per a la creació d'un Centre de Formació i Tecnificació d'Esports Nàutics, impulsat conjuntament per l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària. L'acord regula l'ús d'una parcel·la de domini públic portuari en règim d'ús exclusiu i privatiu per a este fi.
El nou centre comptarà amb la participació coordinada de cinc federacions esportives autonòmiques:
- Federació de Vela de la Comunitat Valenciana
- Federació d'Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana
- Federació de Piragüisme de la Comunitat Valenciana
- Federació de Rem de la Comunitat Valenciana
- Federació d'Activitats Subaquàtiques de la Comunitat Valenciana
Més enllà de la formació esportiva d'alt rendiment, l'espai es planteja com un centre de referència en matèria d'esport adaptat per a persones amb diversitat funcional, amb programes específics d'inclusió i sostenibilitat. Una aposta que combina competitivitat esportiva amb compromís social en un mateix port.
La nota amarga: el tràfic de creuers cau quasi un 24%
No tot foren bones notícies en la reunió. La pròpia alcaldessa va lliscar una dada que contrasta amb l'optimisme general de la jornada: el tràfic de passatgers procedents de creuers ha caigut un 23,88% en el primer semestre de l'any. Un descens significatiu que no va rebre major explicació pública, però que apunta a un repte pendent per a la ciutat en la seua estratègia de posicionament com a destí turístic de primer nivell.
El contrast entre l'impuls innovador de la Marina i la caiguda en el tràfic de creuers resumix bé la complexitat del moment que travessa València: una ciutat que avança amb decisió en la seua transformació com a pol tecnològic i del coneixement, però que encara té assignatures pendents en altres fronts. La pregunta que queda en l'aire és si l'aposta per la innovació i el talent acabarà sent el motor que també reactive la resta de l'activitat econòmica portuària.