Coincidint amb el Dia Sense Cotxe, València ha estrenat hui dos nous ciclocarrers que eleven la xarxa de la ciutat a més de 54 quilòmetres de vies amb prioritat per a la bicicleta. Les actuacions, executades pel Servei de Mobilitat de l'Ajuntament, s'han materialitzat al carrer Serpis, al barri de la Carrasca (districte d'Algirós), i al vial de la plaça Jardí de Wangari Maathai, al barri de Camí Reial (districte de Jesús). Ambdós tenen alguna cosa en comú: naixen de la voluntat directa dels veïns, ja que els dos projectes procedeixen dels Pressupostos Participatius 2025-2026.
Una aposta ciutadana per la mobilitat activa
No és habitual que la infraestructura viària nasca des de baix cap a dalt. Però això és exactament el que ha ocorregut en estos dos barris valencians: foren els mateixos residents els qui, a través dels mecanismes de participació municipal, impulsaren la transformació d'estos carrers. Els projectes han sigut executats pel Servei de Mobilitat durant la Setmana Europea de la Mobilitat, que va començar el 16 de setembre i conclou este dimarts, dia 22, coincidint amb el Dia Sense Cotxe. Una data simbòlica que el consistori ha aprofitat per a donar visibilitat a la seua aposta pel transport sostenible.
El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, ha explicat el sentit d'estes actuacions amb claredat:
"L'objectiu de l'habilitació dels ciclocarrers és pacificar el trànsit i reduir la velocitat de vehicles motoritzats, creant un entorn més segur per a totes les persones usuàries. Així mateix, es busca donar prioritat a la mobilitat activa, millorar les condicions per als vianants i ciclistes, i fomentar un model de transport saludable i respectuós amb el medi ambient" - Jesús Carbonell, regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de València
El context no és menor. València ha aconseguit situar-se com la segona ciutat espanyola segons l'índex Copenhagenize gràcies, entre altres factors, als seus 225,7 km de carrils bici, els seus ciclocarrers i els seus milers de places d'aparcabicis. Cada nova incorporació a eixa xarxa consolida un model urbà que mira cada vegada més cap al nord d'Europa.
Carrer Serpis: 2.365 metres al costat d'instituts i universitats
En el cas del carrer Serpis, l'actuació comprén 2.365 metres de ciclocarrer entre Ramón Llull i el carrer José María Haro, millorant la connectivitat ciclista en un entorn pròxim a centres educatius com els IES Cabanyal i IES Serpis, i els campus de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València (Tarongers). És a dir, una zona on cada matí conviuen patinets, bicicletes i motos en una amalgama de trànsit que, fins ara, no tenia una regulació clara que prioritzara els modes més vulnerables.
Este nou ciclocarrer no arriba sol. Ja a l'abril, el Servei de Mobilitat havia intervingut en l'entorn de l'IES Cabanyal, senyalitzant el límit de 20 km/h al carrer del Professor Ernest Lluch —amb estrenyiment de carrils en ambdós sentits— i reforçant el límit de 30 km/h al carrer de Jesús Martínez Guerricabeitia. Eixes mesures arribaren després que el mateix centre educatiu alertara l'Ajuntament de les situacions de perill que vivien els seus alumnes diàriament. La senyalització de hui en Serpis és la continuació lògica d'eixe procés de pacificació del trànsit.
Plaça Jardí de Wangari Maathai: connectar el barri amb el metro
El segon ciclocarrer s'ha habilitat en el vial de la plaça Jardí de Wangari Maathai, en el barri del Camí Reial. Els seus 1.097 metres connecten el bulevard sud amb l'estació de metro i Rodalia de Sant Isidre, enllaçant amb el carril bici de Tres Creus i amb el futur carril bici de Campos Crespo. Una connexió que, sobre el paper, pareix tècnica, però que en la pràctica significa que els qui viuen en eixe barri podran arribar en bicicleta a la xarxa de transport públic sense abandonar una via segura.
Esta classe de connexions són les que marquen la diferència entre una xarxa ciclista ornamental i una que la gent realment usa. Unir el carril del bulevard amb una estació intermodal no és un detall menor: és precisament el tipus d'infraestructura que convertix la bicicleta en una opció real per a desplaçaments quotidians, i no només per a l'oci dominical.
Els ciclocarrers: una figura amb regles pròpies
En estes vies, les bicicletes tenen prioritat i la velocitat màxima de circulació és de 30 km/h. Així ho arreplega l'article 33 de l'Ordenança de Mobilitat de València, que regula esta figura específica. La ciclocarrer no és un carril bici a l'ús —no segrega físicament el ciclista del cotxe—, sinó que establix una convivència reglada que el vehicle motoritzat és el que ha d'adaptar-se, i no al revés. Un canvi de paradigma que, metre a metre, està reconfigurant la forma que la ciutat entén els seus carrers.
Amb estes dos noves incorporacions, València seguix construint una xarxa de mobilitat que, a diferència del que ocorre en altres ciutats espanyoles, no s'ha quedat estancada. La ciutat continua expandint les seues vies ciclistes i millorant la senyalització, afegint noves connexions entre barris i ampliant les zones protegides prop de col·legis i centres d'activitat quotidiana. En un dia pensat per a recordar que el cotxe no té per què ser el protagonista de la ciutat, dos barris valencians acaben de demostrar-ho amb asfalt i pintura.