Va sobreviure a penes 87 hores en el Barri Gòtic de Barcelona. El mural que l'artista tenerifenc Alberto León va pintar en honor al seleccionador Luis de la Fuente —representant-lo alçant la Copa del Món mentre els seus jugadors el mantejaven— va ser vandalitzat amb pintades de simbologia independentista abans que poguera ser contemplat per la majoria. El que pareixia el final d'una obra s'ha convertit, gràcies a l'Ajuntament de València, en el començament d'una segona vida. El mural ha renascut en el barri de Montolivet, més gran, millor protegit i davant d'un públic que l'ha rebut amb orgull.
Del carrer Obradors de Barcelona a la plaça Vicente Alcober Coloma de València
León va començar a treballar en la peça original durant la matinada del dilluns, a penes cinc hores després que la selecció espanyola es proclamara campiona del món. El projecte va ser sabotejat amb signes d'índole independentista: en les pintades realitzades per a danyar l'obra es vislumbrava l'estelada i un missatge que es llegia "No oblidem". La reacció en xarxes socials va ser immediata, i amb ella van arribar els missatges de suport des de distints punts d'Espanya. Alberto León assegura haver rebut nombrosos missatges procedents de distints llocs d'Espanya perquè tornara a pintar la mateixa escena en una altra ciutat. València, Castelló o Madrid figuraven entre els llocs des dels quals li van proposar reproduir l'homenatge.
Va ser la Junta Municipal de Russafa qui va fer el primer pas formal: va contactar amb l'artista per a recuperar l'obra vandalitzada i recrear-la en una superfície major. L'obra tornaria a cobrar vida en la capital valenciana amb una versió millorada, ocupant una superfície molt major i amb noves tècniques destinades a garantir la seua conservació. El mural mostra el seleccionador nacional alçant la Copa del Món mentre és mantejat pels jugadors.
"Esta obra recull el testimoni de la primera obra i transforma la seua desaparició en una nova oportunitat per a romandre" - Alberto León, artista urbà
Montolivet, el barri que l'art urbà ha convertit en epicentre cultural
No és casualitat que l'obra haja trobat el seu llar definitiu en Montolivet. L'alcaldessa de València, María José Catalá, va visitar el barri durant les últimes hores de treball de l'artista i el va definir com "l'epicentre de l'art urbà" de la ciutat. En un lloc on els murals formen part del paisatge quotidià tant com l'arquitectura, l'arribada d'esta peça no és un fet aïllat, sinó la continuació d'una política municipal decidida a convertir les façanes en llenços vius.
"El nou mural de Montolivet és un reconeixement a l'esforç, al talent i a la il·lusió que ha despertat la selecció espanyola" - María José Catalá, alcaldessa de València
El nou mural s'ubica en la façana del Centre Municipal d'Activitats per a Persones Majors de Montolivet, situat en la plaça Vicente Alcober Coloma. Que siga precisament un centre per a persones majors el suport triat té la seua pròpia lògica simbòlica: generacions senceres d'aficionats que han vist créixer a esta selecció ara conviuen, façana mitjançant, amb la imatge del seu major triomf.
Art antivandalisme: la lliçó apresa de Barcelona
La nova versió del mural no és una còpia exacta de l'original. Compta amb una superfície de majors dimensions i millores tècniques orientades a garantir una major conservació. Una resposta directa al que va ocórrer a Barcelona, on l'absència d'eixes proteccions va deixar l'obra a mercé dels qui van decidir esborrar-la. Esta vegada, l'objectiu és que l'obra romanga en Montolivet durant molt de temps i que veïns i visitants puguen gaudir-ne com a part del paisatge urbà del barri.
La regidora de Turisme i Innovació i presidenta de la junta, Paula Llobet, va destacar que a València l'artista disposarà de "un espai molt major", podrà "millorar la seua tècnica" i, especialment, comptarà amb mesures que permeten que l'obra romanga durant més temps per a gaudi de veïns i visitants.
L'art urbà porta dècades llibrant una batalla silenciosa contra la intempèrie, el temps i la mà humana. Que una obra destruïda en una ciutat ressurja en una altra amb millors condicions de conservació és, en certa manera, una metàfora de l'esport mateix que retrata: la capacitat d'alçar-se, refer-se i tornar més fort. Alberto León, la trajectòria del qual inclou peces reconegudes en distints punts de Catalunya, ha trobat a València no sols un mur, sinó un suport institucional que poques vegades acompanya l'art de carrer. I Montolivet, per la seua part, suma un nou capítol a la seua història com a barri que entén les parets no com a límits, sinó com a oportunitats.