El Cementeri General de València s'ha quedat, en la pràctica, sense marge per a créixer. Per a resoldre-ho, la Junta de Govern Local aprovà este dijous una iniciativa que posa potes enlaire la classificació urbanística de diversos terrenys municipals: la dàrsena d'aparcament del Bulevard Sud, al costat de la secció 19 del cementeri, serà reclassificada per a convertir-se en la futura àrea d'expansió del recinte funerari. Un aparcament que hui ocupa cotxes passarà, si el procés seguix el seu curs, a albergar nínxols.
Un PGOU que necessita posar-se al dia
La proposta, impulsada de forma conjunta per les delegacions de Cementeris, Urbanisme i Mobilitat, planteja una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat. El canvi clau és tècnic però de gran abast: la qualificació de l'espai passaria d'ús dotacional públic de Xarxa Primària Viària a Sistema General de Servicis Urbans, amb la denominació GSR-2, quedant adscrit a la Delegació de Cementeris i Servicis Funeraris. En paral·lel, s'adaptarà l'ús urbanístic dels terrenys previstos per al depòsit d'autobusos de Safranar, de l'Empresa Municipal de Transports (EMT).
No és una decisió aïllada ni improvisada. La normativa autonòmica obliga els municipis a planificar reserves de sòl per a sepultures amb dècades d'antelació: vint anys a partir de la construcció d'un cementeri per a la previsió de sepultures, i terreny suficient per a altres vint-i-cinc anys addicionals. Dit d'una altra manera, una ciutat com València no pot permetre's improvisar on soterrarà els seus veïns.
El nus del depòsit de Safranar
El projecte cobra la seua verdadera dimensió quan s'entén l'encaix de peces que planteja. El nou depòsit d'autobusos de Safranar, la construcció del qual va ser aprovada per resolució d'Alcaldia l'agost de 2026, té com a objectiu ampliar les cotxeres del barri de Sant Isidre i preparar la flota de l'EMT per a l'electrificació. Esta instal·lació, que en un principi podria haver alliberat terreny per al cementeri, es preveu que es mantinga com a infraestructura permanent. Això obliga a buscar una alternativa.
La solució dissenyada busca que cap servici perda: el cementeri guanya espai en el Bulevard Sud mentres l'EMT consolida el seu depòsit en Safranar. La documentació aprovada aclarix que la nova configuració permetria compensar quantitativament els terrenys destinats a la subestació elèctrica vinculada al trasllat de Patraix, d'aproximadament 4.500 metres quadrats, i els previstos per al depòsit d'autobusos de l'EMT, que sumen 15.103 metres quadrats.
L'impacte en la superfície: l'aparcament subterrani entra en escena
Reorganitzar el sòl té conseqüències visibles per als ciutadans. Si la dàrsena d'aparcament desapareix de la superfície, desapareixen també places que hui utilitzen els visitants del cementeri i els veïns de la zona. La modificació del PGOU haurà de contemplar expressament les necessitats que assenyale el Servici de Mobilitat en matèria d'aparcament subterrani per a compensar la pèrdua de places en superfície. La forma que es gestionarà eixe aparcament, públic o concessional, quedarà per a una fase posterior del procés.
Una ampliació que arriba després de la DANA
Este nou pas arriba en un context d'acceleració de les obres funeràries en la ciutat. L'Ajuntament de València va finalitzar recentment les obres d'ampliació de la secció 21 del Cementeri General, una actuació que ha permés urbanitzar un nou àmbit del recinte i construir 2.596 noves unitats d'enterrament, distribuïdes en 1.540 nínxols senzills i 1.056 columbaris. De fet, les obres de la segona fase d'eixa mateixa secció 21 van ser rebudes el passat mes de juliol i van incloure 1.380 nínxols senzills a dos cares, 160 nínxols adossats a mur i 1.056 nínxols columbaris, a més de la urbanització adjacent, com a resposta urgent després de la DANA d'octubre de 2024.
L'Ajuntament ha incrementat en 4.903 els nínxols disponibles en els cementeris municipals des de desembre de 2024, dels quals 1.847 corresponen al Cementeri General, ja recepcionats juntament amb les obres d'ampliació en els cementeris del Cabanyal, Campanar i Benimàmet. La secció 21 presenta un elevat grau d'ocupació de les seues unitats d'enterrament, la qual cosa explica la urgència de planificar la següent etapa de creixement abans que la demanda supere l'oferta disponible.
La modificació del PGOU que acaba d'aprovar-se en fase inicial obri ara un procés de tramitació urbanística que requerirà informes tècnics, consultes a administracions implicades i, previsiblement, un període d'exposició pública. El resultat final determinarà si València pot garantir, amb dècades d'antelació i amb l'eficiència que exigix la normativa, que disposarà de sòl suficient per a un dels servicis més essencials —i menys glamurosos— que presta qualsevol ciutat als seus habitants.