València reobri el debat del Bulevard García Lorca: corredor verd o eix amb trànsit?

El futur corredor García Lorca enfronta l'Ajuntament i l'oposició: un gran parc lineal o un eix viari que reordene la mobilitat del sud

Guardar

Figuració Bulevar García Lorca
Figuració Bulevar García Lorca
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

El debat sobre el futur del bulevard García Lorca, en l'àmbit alliberat després del soterrament ferroviari de l'entorn de Parc Central Alta Velocitat 2003, ha reactivat una de les grans discussions urbanes de València: què fer amb un gran buit urbà en el sud de la ciutat.

La proposta arriba en un context de transformació metropolitana, on el model de mobilitat, l'espai públic i la renaturalització del sòl urbà s'han convertit en eixos centrals del debat polític.

Dos models de ciutat en conflicte

El Grup Municipal Socialista ha presentat una moció en la qual defensa convertir l'espai alliberat en un gran corredor verd continu sense trànsit de pas, inspirat en la lògica de parc lineal.

El seu plantejament busca consolidar un eix verd metropolità que connecte barris del sud, reduïsca la pressió del vehicle privat i funcione com a infraestructura climàtica i social, en la línia de grans transformacions urbanes com la del Jardí del Túria.

Enfront d'això, el model alternatiu, impulsat pel govern municipal, defensa mantindre el corredor com un eix mixt, on el trànsit es reorganitze però continue formant part del disseny viari. Esta visió prioritza la capacitat de connexió de la ciutat, la gestió de fluxos i la integració del transport públic dins d'una secció viària més convencional.

Sant Vicent i el trànsit en el sud de la ciutat: el principal punt de xoc entre ambdós models

El regidor de Mobilitat Jesús Carbonell ha defensat que el futur bulevard García Lorca ha de resoldre's des d'una lògica de mobilitat global i no com un espai exclusivament per a vianants o verd sense trànsit. El seu plantejament es recolza en simulacions de trànsit i en la necessitat de garantir la connectivitat del sud de la ciutat amb el centre, especialment a través d'eixos com el carrer Sant Vicent, en un entorn condicionat pel creixement urbanístic de l'àrea de l'àmbit alliberat després del soterrament ferroviari de l'entorn de Parc Central Alta Velocitat 2003.

Enfront d'esta visió, el Grup Municipal Socialista defén un model radicalment distint: la conversió de l'espai en un gran corredor verd continu sense trànsit de pas, concebut com un parc lineal d'escala metropolitana. La seua proposta s'inspira en grans transformacions urbanes com la del Jardí del Túria, i planteja que el nou eix funcione com a infraestructura climàtica, social i de connexió entre barris del sud, reduint la pressió del vehicle privat i prioritzant l'ús per als vianants i ciclista.

El punt de fricció entre ambdós posicions es concentra en com absorbir el trànsit que actualment circula per l'entorn de Sant Vicent i la seua connexió amb el sud de la ciutat. El PSOE sosté que la creació d'un gran parc lineal permetria reordenar la mobilitat apostant pel transport públic i la reducció del trànsit de pas, evitant convertir el corredor en una nova via de circulació. A més, defén que esta reconfiguració no hauria de derivar en col·lapses si s'acompanya d'una transformació més àmplia del model de mobilitat urbana.

Simulació del projecte anterior del corredor verd García Lorca
Projecte del govern anterior del corredor García Lorca

Per la seua banda, l'Ajuntament argumenta que l'escenari plantejat per l'oposició traslladaria part d'eixos fluxos cap a carrers residencials i vies alternatives de l'entorn, amb especial incidència en barris com Malilla i en la pressió sobre la xarxa viària que connecta amb Sant Vicent. En este sentit, defén un model de bulevard mixt en el qual convisquen espai verd, transport públic i circulació rodada, mantenint la funcionalitat viària d'este eix com a peça estructurant de la mobilitat del sud de València.

El projecte actual del Bulevard García Lorca: 80.000 m² de corredor verd

Com ja va informar l'Ajuntament de València, durant la presentació del futur passeig García Lorca que s'iniciarà una vegada finalitzades les obres de soterrament, este espai comptarà amb dos carrils per al trànsit privat i un altre per al transport públic. Tots ells aniran en direcció sud, és a dir, cap a l'eixida de València. Això, ha assenyalat Carbonell, afectarà també la circulació del carrer Sant Vicent que passarà a ser d'un sol sentit: cap al centre de la ciutat. D'esta manera, els vehicles entraran a la ciutat pel carrer Sant Vicent i eixiran pel bulevard García Lorca. Així mateix, es reserva zona per als vianants i per a ciclistes amb un carril bici bidireccional al llarg de tot este corredor.

Quant a la distribució, els carrils de circulació se situaran en el centre del bulevard, mentre que es deixarà en els laterals tota la zona verda prevista. A més, “només hi haurà tres encreuaments de transversalitat perquè el parc siga el més continu possible”, ha destacat el responsable de Mobilitat. Estos s'ubicaran a través dels carrers Joaquín Navarro, Almudaina i Pianista Empar Iturbi.

Figuració García Lorca
Figuració actual García Lorca

Una altra de les actuacions de mobilitat destacades és la demolició del pont existent en el Bulevard Sud, que actualment salva les vies ferroviàries, per a evitar l'efecte barrera entre els barris i aconseguir una millor integració urbana.

Respecte a l'aparcament previst, s'ha descartat la creació de places d'aparcament, ja que això generaria un major flux de vehicles. D'esta manera, s'ha optat per aparcaments en altures, de 495 places, que es desenvoluparan dins dels PAI previstos per a la zona.

El portaveu socialista en l'Ajuntament de València, Borja Sanjuan, ha assenyalat que “és l'error de disseny de ciutat més greu que s'ha comés. És una salvatjada a l'altura de voler passar tres carrils per a cotxes pel Jardí del Túria". A més, ha recordat que l'eliminació del trànsit per este futur bulevard és la reivindicació majoritària de les associacions veïnals agrupades en la Plataforma Corredor Verd.