El carrer que mai dorm està a punt de despertar amb una altra cara. La Junta de Govern Local de València ha adjudicat este divendres la reforma integral del carrer Colón a l'empresa Pavasal Empresa Constructora SAU per un import d'1.998.848,91 euros, amb un termini màxim d'execució de cinc mesos. La intervenció afectarà una superfície total de 21.900 metres quadrats en un dels eixos comercials més emblemàtics i transitats de la ciutat.
El carrer Colón no sempre va ser l'aparador que és hui. El seu origen es remunta a l'última dècada del segle XIX, quan la demolició de la muralla medieval va deixar al descobert els terrenys sobre els quals es construiria l'Eixample de València. Va ser l'arribada dels grans magatzems en els anys huitanta el que va traslladar definitivament el cor comercial de la ciutat cap a Colón, convertint esta via de quasi 800 metres en una referència ineludible per al comerç, el turisme i la vida quotidiana dels valencians. Un estudi recent la va situar com el cinqué carrer més car d'Espanya. Amb eixe pes històric i econòmic a l'esquena, la reforma que ara es posa en marxa no és un capritx urbanístic: és un deute pendent amb un carrer que porta dècades aguantant el pas del temps amb el mateix paviment.
Un asfalt que no només trepitja, sinó que escolta
L'actuació més cridanera del projecte és la renovació de 12.000 metres quadrats de paviment amb asfaltat fonoabsorbent, una tecnologia que promet reduir fins a 10 decibels el nivell de soroll ambiental i retallar fins a un 20% les emissions de CO2. Per a fer-se una idea: 10 decibels menys equivalen, per a l'oïda humana, a percebre el so pràcticament a la mitat. En un carrer pel qual circulen autobusos, motos, bicicletes i milers de vianants cada dia, eixe silenci guanyat té un valor difícil de quantificar. El nou paviment també unificarà l'estètica de Colón amb els carrers adjacents, cosa que el Consell Assessor d'Urbanisme porta temps reclamant com a criteri de coherència visual per al centre urbà.
La renovació del mobiliari urbà completa el canvi d'imatge: 90 papereres i 60 bancs i cadires nous s'instal·laran seguint els criteris estètics unificats definits per eixe mateix Consell Assessor. S'ampliaran a més les voreres, s'afegiran nous passos de vianants, es milloraran els senyals i s'instal·laran semàfors específics per a bicicletes. Els pilons en els accessos laterals acabaran amb un dels problemes més quotidians i molests del carrer: els vehicles mal aparcats que bloquegen el pas dels autobusos de l'EMT.
Les motos cedixen terreny a les bicis i els vianants
La reforma porta amb si una reordenació profunda dels espais de mobilitat. Els 134 estacionaments de motocicletes que actualment ocupen part de la calçada desapareixeran del carrer Colón i es redistribuiran en carrers adjacents, ocupant 45 places de zona blava. En el seu lloc, l'estació de Valenbisi i les forquilles per a bicicletes passaran a ocupar eixos espais, consolidant l'aposta de l'Ajuntament per la mobilitat sostenible en el cor de la ciutat. La intervenció no se circumscriu únicament al carrer Colón: també abastarà la plaça dels Pinazos i el carrer Cerdà de Tallada, adjacent al Palau de Justícia, amb l'objectiu de crear un entorn més cohesionat i accessible.
Primer Pérez Galdós i Giorgeta, després Colón
Les obres no començaran immediatament. L'Ajuntament ha establit una seqüència lògica per a minimitzar el caos en el centre: primer han de concloure els treballs en les avingudes de Pérez Galdós i Giorgeta, i només aleshores es donarà el tret d'eixida en Colón. El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, va ser clar al respecte:
"Coordinar-nos perquè després de la finalització de les obres de Pérez Galdós i Giorgeta s'inicien les del carrer Colón, i el termini previst és d'aproximadament cinc mesos, per la qual cosa s'estima que estiguen acabades a finals d'any o principis del següent." - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
El que es presenta com una reforma d'infraestructura és, en el fons, una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València en els pròxims anys. Menys soroll, menys cotxes mal aparcats, més espai per a qui camina o pedaleja. El carrer Colón va nàixer quan es va derrocar una muralla. Potser esta reforma siga, a la seua manera, un altre enderrocament necessari: el del model de carrer que durant dècades va posar l'asfalt per damunt de les persones.