La Comunitat Valenciana estrena pressupost rècord. El Consell ha aprovat este divendres el projecte de Llei de Pressupostos per a 2026, amb una dotació total de 33.305 milions d'euros, la xifra més alta mai aconseguida en la història de l'autonomia valenciana. Suposa 1.014 milions més que l'exercici anterior —un 3,1% d'increment— i ha sigut presentat pel president Juanfran Pérez Llorca des del pati gòtic del Palau de la Generalitat abans de remetre'l a Les Corts Valencianes per a la seua tramitació parlamentària.
"Es tracta d'una ferramenta al servici de tots els ciutadans que farà que les polítiques socials milloren en destinar-se el 80% del pressupost a les persones" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
Eixa xifra —huit de cada deu euros orientats a despesa social— és el gran argument que esgrimix el Consell per a justificar uns comptes que, insistix, no busquen el titular sinó l'impacte quotidià. Sanitat, educació, atenció social, vivenda i joventut concentren la pràctica totalitat de l'esforç inversor. El missatge polític és clar: més Estat del benestar, sense apujar impostos. De fet, Pérez Llorca ha avançat que els pressupostos vindran acompanyats d'una baixada fiscal centrada en les classes mitjanes, treballadores i autònoms, col·lectius que, al seu juí, han suportat durant anys "una de les pressions fiscals més altes" d'Espanya.
Educació, la gran aposta: rècord històric de 7.749 milions
Si hi ha un capítol que resumix l'ambició d'estos comptes, és l'educatiu. La despesa prevista per a Educació arriba als 7.749 milions d'euros, un 6,2% superior al de 2025 , amb un creixement de 450 milions que representa quasi la mitat de tot l'increment pressupostari. Pérez Llorca no ha escatimat en qualificatius: l'ha definit com "la resposta més ambiciosa que mai s'ha donat en la Comunitat Valenciana", amb una inversió de 7.600 euros per estudiant que situaria la regió com la tercera autonomia en este indicador. Una posició que, si es confirma, suposaria un salt històric per a un sistema educatiu que històricament ha ocupat els últims llocs del rànquing nacional en finançament per alumne.
Els comptes incorporen compromisos concrets amb docents i sindicats, incloent-hi un increment salarial del professorat, i un ambiciós pla d'infraestructures que mobilitzarà més de 372 milions d'euros a través de tres eixos principals: el Pla Edificant amb 229 milions, el Pla de Climatització amb 32 milions i el Pla Recole amb 10 milions. Els comptes contemplen, a més a més, una pujada salarial de 75 euros per al professorat valencià a partir del pròxim mes de setembre. No és un detall menor: l'anunci arriba després de setmanes de tensió amb els sindicats educatius i en plena negociació per a desconvocar una vaga indefinida en l'ensenyament públic.
Sanitat supera per primera vegada els 9.400 milions
Els comptes contemplen una despesa real en Sanitat de 9.453 milions d'euros, un 2,9% més que en l'exercici anterior i el 36% del pressupost total. És la primera vegada que esta partida trenca la barrera dels 9.400 milions, consolidant la Conselleria de Sanitat com l'organisme amb major pes específic dins dels comptes autonòmics. Entre les mesures previstes figuren el reforç de l'Atenció Primària, la incorporació de nous professionals —més de 6.500 des de 2023—, una dotació superior a 1.500 milions d'euros per a prestacions farmacèutiques i la construcció d'un nou hospital en Ontinyent, a més de les ampliacions de l'hospital d'Oriola i el Clínic de València.
Serveis Socials i Habitatge: més places, menys esperes
Per a Serveis Socials, Família i Infància es destinaran 2.732 milions d'euros, un 5,5% més que fa un any. Amb eixe pressupost, la Generalitat es marca un objectiu ambiciós: assolir les 200.000 persones dependents ateses abans que acabe 2026, el major nombre de la història, mentre treballa per a reduir les llistes d'espera i augmentar en 400 les places en centres sociosanitaris per a majors. La despesa destinada a polítiques de família creixerà a més a més un 30%.
L'habitatge, una altra de les grans assignatures pendents de la Comunitat Valenciana, també rep un impuls rellevant. El pressupost destinat a esta àrea creix quasi un 15% respecte a 2025, amb prop de 350 milions de recursos propis per a estimular l'oferta. És la major dotació en esta matèria en els últims anys, segons va subratllar Pérez Llorca, qui la va vincular directament a la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge especialment a joves i famílies. Se sumen 36 milions per a l'IVAJ i 20 milions per a un nou pla d'infraestructures esportives.
L'ombra del deute i el debat sobre l'infrafinançament
El conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, ha posat xifres a l'elefant en l'habitació: el deute autonòmic acumulat ascendix a 63.934 milions d'euros, dels quals el 80% és atribuïble, segons el Consell, a l'infrafinançament estructural que arrossega la Comunitat Valenciana com a autonomia històricament pitjor finançada del sistema espanyol. Per a este any, s'ha pressupostat un dèficit 3,6 vegades més que el permés pel Govern d'Espanya per a les comunitats autònomes, situant-se en el 0,36%, enfront del 0,1% autoritzat per l'Executiu central.
Amb tot, Rovira ha destacat que el dèficit ha passat de 3.777 milions d'euros en 2022 —últim any del govern del Botànic— a 2.373 milions en 2025, una reducció de 1.400 milions que l'Executiu autonòmic presenta com a prova d'una gestió més eficient. El Consell ha demanat una reforma de la Llei de Sostenibilitat Financera i Estabilitat Pressupostària per a adaptar-la al nou marc europeu.
"Malgrat estes limitacions, la Generalitat continua avançant en la reducció del dèficit, amb 1.400 milions d'euros menys, amb els quals queda clar que hi ha una millora en la gestió dels recursos" - José Antonio Rovira, conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana
La DANA, present en el pressupost
Els comptes no poden ignorar la catàstrofe que va sacsejar la Comunitat Valenciana en octubre de 2024. El pressupost incorpora un capítol específic per a les actuacions derivades de la DANA: 55 milions d'euros per a ampliar el parc públic d'habitatge destinat a lloguer assequible mitjançant construcció industrialitzada, i 25 milions en ajudes per a les famílies de persones mortes o amb incapacitat permanent absoluta a conseqüència de les inundacions. La reconstrucció del territori seguix sent una ferida oberta que estes comptes intenten, almenys en part, començar a suturar.
Ara el text viatja a les Corts Valencianes, on haurà de superar el filtre del debat parlamentari. El pressupost podrà rebre esmenes i modificacions abans de la seua aprovació definitiva, prevista per a juliol. Pérez Llorca va apel·lar al "diàleg i l'enteniment" de totes les forces polítiques per a tirar-lo avant, conscient que uns comptes de rècord no servixen de res si es queden bloquejats en la cambra. El projecte compta amb l'acord del PP i Vox encara que pot rebre esmenes de millora durant el seu pas per les Corts.