Un tancat deteriorat no és només una qüestió estètica. A la Punta de la Devesa, este tancament trencat o caigut és la diferència entre que una gavina d'Audouin trobe un lloc tranquil on posar els seus ous o que una trepitjada humana inadvertida ho arruïne tot. Per això, l'Ajuntament de València ha encetat les obres de renovació del tancat de fusta de la Reserva Integral de la Punta de la Devesa, un dels enclavaments ornitològics més valuosos del litoral mediterrani espanyol.
Un tancament que no va resistir Glòria
El projecte, impulsat per la Delegació de Devesa-Albufera, té un pressupost de 116.808,37 euros i naix d'una necessitat acumulada durant anys. El tancament existent presentava un important deteriorament com a conseqüència dels temporals, especialment després dels danys ocasionats per la borrasca Glòria el gener de 2020. Eixa borrasca, que va assotar el litoral valencià amb vents huracanats i onades de fins a huit metres, va deixar una empremta que el temps no va ser capaç d'esborrar per si sol.
Els treballs inclouen la instal·lació d'un nou tancament de fusta, compost per pals de suport i una palissada de castanyer natural, amb una altura aproximada de 2,2 metres. També es renovaran els elements de tancament de l'espigó situat en l'extrem sud de l'actuació. Una barrera que no pretén tancar el pas al ciutadà, sinó traçar una línia clara entre l'espai humà i l'espai salvatge que el necessita.
Senyals per a qui no ho sap, restriccions per a qui ho ignora
La intervenció es completarà amb la col·locació de dos tipus de senyalística, una informativa i una altra de prohibició en els accessos i punts estratègics de la reserva, amb l'objectiu d'informar els visitants sobre el caràcter protegit de la zona i recordar les restriccions d'accés necessàries per a preservar els seus valors naturals. No és un capritx burocràtic: en un espai on les dunes actuen com a bressols naturals per a espècies en perill, un senyal ben col·locat pot valdre tant com anys de gestió ambiental.
El regidor de Devesa-Albufera, José Gosálbez, va ser rotund en visitar les obres:
"La Devesa és un patrimoni natural que tenim l'obligació de cuidar i defendre. I això exigix manteniment, vigilància i mesures que impedisquen el seu deteriorament" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
Una declaració que sona a compromís, però també a recordatori: el deteriorament de la reserva no va començar ahir, i la seua recuperació tampoc serà immediata.
Un refugi per a aus que no troben molts llocs com este
La Punta de la Devesa és una zona de protecció d'aus les característiques de la qual permeten que les dunes s'utilitzen com a lloc de cria. No és una dada menor: les dunes litorals han desaparegut en gran part del Mediterrani espanyol baix formigó i urbanitzacions, la qual cosa convertix este racó del sud de València en una cosa pròxima a un miracle geogràfic.
El corriol camanegre, la canastera i el xatrac menut són totes elles espècies catalogades com a vulnerables en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada. A elles se suma la gavina d'Audouin, una de les gavines més escasses del món, que troba en estes dunes un dels seus comptats refugis de cria en la península. L'Albufera de València constituïx un aiguamoll d'extraordinària importància en la conca mediterrània, declarat parc natural en 1986 i part de la Xarxa Natura 2000, la major xarxa d'àrees protegides a escala mundial.
Renovar un tancat pot paréixer una obra menor comparada amb els grans reptes del canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat. Però en llocs com la Punta de la Devesa, on la distància entre la civilització i la naturalesa es mesura en metres, mantindre eixa frontera de fusta en peu és, literalment, el que separa diverses espècies amenaçades d'un futur sense lloc on criar.