Dos tragèdies, un mateix dolor. L'Ajuntament de València commemorà este dijous el segon aniversari de la dana que devastà la comarca el 29 d'octubre de 2024 amb un minut de silenci davant les portes de l'edifici consistorial, al qual es va sumar el dol recent per l'accident ferroviari ocorregut a penes un dia abans en la rodalia d'Urda, en la província de Toledo. Regidors i regidores de tots els grups polítics de la corporació municipal es van unir en silenci per a honrar les víctimes d'ambdues catàstrofes.
Un aniversari marcat per una nova tragèdia
La jornada del 29-O arribava ja carregada de simbolisme i dol col·lectiu, però la vespra afegí una altra capa de dolor difícil de processar. El dia anterior, el 28 d'octubre, una col·lisió entre un AVE de Renfe i un tren d'Iryo en la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, a l'altura d'Urda, es va saldar amb almenys 68 persones mortes i més d'un centenar de ferits, segons les dades del Servei d'Emergències de Castella-la Manxa. El president regional, Emiliano García-Page, no descartà que la xifra de víctimes mortals poguera augmentar quan es mogueren els vagons sinistrats. Espanya, que a penes el gener de 2026 havia viscut una altra tragèdia ferroviària en Adamuz (Còrdova), encadenava així una segona catàstrofe en els raïls en menys d'un any.
És en eixe context que l'acte institucional de València adquirí una dimensió especial. No era només l'aniversari d'una riuada històrica. Era també el primer moment de dol institucional formal després d'un sinistre que havia commocionat el país sencer.
L'alcaldessa, a Castellar-l'Oliveral
L'alcaldessa de València, María José Catalá, no presidí el minut de silenci davant el consistori, sinó que optà per desplaçar-se a Castellar-l'Oliveral, una de les pedanies que patí amb major duresa l'impacte de la dana en 2024. Allí, juntament amb l'alcaldessa pedània Sol Verdeguer, participà en l'acte local de memòria del 29-O. La seua presència en la pedania, i no en la plaça central, fou un gest deliberat: el record ha de fer-se on el dolor fou real i concret, no només en els despatxos.
El portaveu del govern municipal, Juan Carlos Caballero, fou qui atengué els mitjans al terme de l'acte davant l'Ajuntament. Les seues paraules condensaren l'estat d'ànim d'una ciutat que porta dos anys aprenent a conviure amb la pèrdua.
"Dos anys després de la DANA, encara seguim recordant eixos dies i recordant les víctimes i els seus familiars, amb els qui hem estat de la mà perquè no foren oblidades" - Juan Carlos Caballero, portaveu del govern municipal de l'Ajuntament de València
Una declaració institucional de gratitud als servicis d'emergència
Més enllà del minut de silenci, la Junta de Govern local va aprovar este dijous una declaració institucional de gratitud dirigida als servicis d'emergència, la protecció civil i els cossos i forces de seguretat de l'Estat. El missatge abastava un doble reconeixement: el dels qui van treballar sobre el terreny durant la DANA de 2024 i el dels qui, el dia anterior, havien tornat a posar-se en primera línia a Toledo.
"Expressem el nostre reconeixement a eixos que es deixen la pell i la vida per a poder rescatar supervivents, així com les persones mortes, i que els seus familiars puguen acomiadar-se'n" - Juan Carlos Caballero, portaveu del govern municipal de l'Ajuntament de València
L'edil també va transmetre "la commoció, el dol i el condol de l'Ajuntament de València", amb un missatge especial de suport "a eixos que encara no han trobat el seu ésser estimat, als qui encara estan als hospitals, i a tots els que estan commocionats per una tragèdia que ningú s'espera a Espanya".
Un dia per al record i la reflexió
Caballero va tancar la seua intervenció amb una frase que resumix l'esperit de la jornada: tant el record de la DANA com l'impacte de l'accident ferroviari "ens han encollit a tots el cor". I va anar més enllà del dol immediat per a reclamar una cosa més duradora: que els fets servisquen per a prendre "les mesures suficients i necessàries perquè coses així no tornen a succeir".
És la pregunta que flota en l'ambient cada vegada que una catàstrofe d'estes dimensions sacsa Espanya. Aprén la societat de les seues tragèdies, o només les lamenta? L'Ajuntament de València no té eixa resposta, però sí que ha decidit que, almenys mentre les ferides estiguen obertes, el silenci i el record són el primer pas imprescindible cap a una cosa millor.