València, preparada per a "liderar la descarbonització de la pròxima dècada"

En cas de ser una de les cent ciutats triades, València es convertiria en un centre d'experimentació i innovació cap al qual mirarien la resta de ciutats europees

Guardar

 Jardí del Túria
Jardí del Túria

D'acord amb les dades que llança la Unió Europea, "les ciutats, malgrat cobrir només prop del 3% de la superfície terrestre, produeixen més del 70% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle". I si a això se suma que "en 2050, s'estima que quasi el 85% de la ciutadania europea viurà en zones urbanes", es converteix en una necessitat abordar l'actual emergència climàtica a les ciutats. Per això, la Unió Europea bolcarà, en els pròxims huit anys, tots els seus esforços perquè 100 ciutats siguen climàticament neutres en 2030.

La missió 'Ciutats intel·ligents i climàticament neutres' secundarà, promourà i mostrarà la transformació d'aquestes cent ciutats, amb la finalitat de convertir-les en centres d'experimentació i innovació per a totes les altres. Per això, les ciutats hauran de signar un contracte adaptat a la seua pròpia realitat i elaborat mitjançant un procés de creació conjunta en el qual puguen manifestar-se totes les opinions, en tots els nivells, que hauran de posar en marxa per a complir amb l'objectiu final.

València vol formar part d'una de les cent ciutats pioneres. La capital de Túria porta anys implantant un model de ciutat basat en la mobilitat sostenible, en la promoció de l'horta i l'alimentació de proximitat o en la posada en marxa d'actuacions urbanístiques en pro de la peatonalització i la generació de nous pulmons verds per a la ciutat. D'aquesta manera, formar part d'aquest projecte europeu suposaria accelerar tot aquest procés de transformació.

Com ja ha anunciat l'alcalde de València, Joan Ribó, la ciutat presentarà la seua candidatura aquest divendres. Una proposta que ha involucrat a tots els sectors – públic, privat, universitari i societat civil – per a escometre "el projecte d'una generació, un projecte de ciutat per a aconseguir una València on les persones visquen millor". "València està preparada per a liderar la descarbonització de la pròxima dècada".

Torres de Serrans, centre de València
Torres de Serrans, centre de València

Així, la proposta valenciana es basa a unir les polítiques públiques orientades per l'Agenda 2030 i la innovació, actuant des dels principals sectors que impacten en les emissions de CO₂: la mobilitat, el transport, l'energia, l'activitat econòmica i industrial, la renaturalització i biodiversitat de la ciutat, els habitatges o el disseny urbà.

"El canvi climàtic requerirà que donem el millor de nosaltres mateixos, que oferim el millor que sabem fer. És un camí que hem de recórrer conjuntament. I l'hem de fer recuperant l'essència mediterrània de la nostra ciutat: una ciutat de proximitat, de barris, arrelada al seu entorn i a la seua horta, i que recupera el seu litoral per a l'esplai i la resiliència", ha assenyalat Ribó durant la presentació.

Bé és cert que la ciutat ja ha començat a caminar en eixa direcció amb accions que aposten per la descarbonització del transport – d'ací la importància del corredor mediterrani –; que promouen l'alimentació de quilòmetre zero; o que contribueixen al fet que, cada vegada més, el transport privat siga elèctric. Però com apuntava l'alcalde, en una entrevista a aquest diari, "una altra pota fonamental és que les cases no siguen consumidores de productes de combustió. Com s'aconsegueix? Posant plaques fotovoltaiques".

En aquest sentit, Ribó assegurava que "actualment, estem ajudant baixant l'IBI amb ajudes que provenen d'Europa i de la IDAE de Madrid. A més, estem parlant amb les associacions veïnals perquè es creuen comunitats energètiques amb l'objectiu que puguen utilitzar els panells fotovoltaics per al seu propi consum".

Implicació de la societat

La implicació de la ciutadania per a accelerar la neutralitat climàtica de València és essencial. Per això, des de la Federació d'Associacions Veïnals també han volgut traslladar algunes propostes per a aconseguir reduir les emissions de CO₂. Entre elles es troba la instal·lació de panells solars a les terrasses i teulades de les finques sobre la base d'un finançament del 100% de la instal·lació per part de l'Ajuntament; l'avanç cap a un model de turisme més sostenible, que implicaria "acabar amb la proliferació de pisos turístics i amb la inversió en cases i immobles amb finalitats especulatius"; així com la protecció de l'horta i el sistema de reg que l'acompanya, "compatibilitzant aquest principi amb les actuacions urbanístiques presents i futures".

Finalment, aposten per la renúncia de grans projectes, com l'ampliació del Port de València en incidir "en un model de comerç que resulta insostenible". En aquest punt, assenyalen que "cal canviar els models de producció, transport i consum. En transport, no només cal parlar del transport de persones, sinó també del transport de mercaderies. I projectes d'aquest tipus, a més dels problemes mediambientals que puga causar, afermen un model insostenible".