Hi ha monuments que es veuen sense mirar-se. Porten segles en peus, a la vora dels camins o a les entrades dels barris, i la majoria dels valencians els creuen cada dia sense saber que estan contemplant els antics límits de la seua ciutat. Les creus de terme de València són això: pedra gòtica i renaixentista convertida en mobiliari urbà invisible. L'Ajuntament vol canviar eixa situació, i per a això acaba d'obrir la convocatòria de la Beca d'Arqueologia José Llorca 2026-2027, dotada amb 8.000 euros, l'objectiu de la qual és inventariar, catalogar i georeferenciar estos elements patrimonials dispersos per la ciutat i les seues pedanies.
Un mapa de la memòria: què són les creus de terme i per què importen
Per a entendre l'abast d'esta iniciativa convé fer un pas arrere en el temps. Estos monuments, que quasi passen inadvertits, foren col·locats sobretot entre els segles XIII i XV a les entrades de les ciutats i els pobles com una mostra de pietat cristiana, però la seua funció anava molt més enllà del religiós. A la Corona d'Aragó se les denominava peirones i en altres llocs humilladeros, i se situaven en els camins per a marcar els límits de la ciutat. Eren, en certa manera, el GPS medieval dels qui arribaven o partien de València.
Al principi eren obres senzilles que, a poc a poc, acabaren sent vertaderes obres d'art gòtic i renaixentista dels mestres picapedrers de l'època. Algunes de les més emblemàtiques de la ciutat conserven eixa doble herència estilística: pedra tallada amb adorns figuratius i ornamentals de la transició gòtica-renaixentista, amb representacions de Crist crucificat entre la Mare de Déu i Sant Joan. L'Ajuntament de València posseïx la titularitat de totes les creus ubicades dins del seu terme municipal, així com la d'algunes situades fora d'ell, com la creu coberta del camí a Barcelona, a Almàssera, i la creu coberta de Mislata.
La més antiga de les que es conserven en el municipi data dels anys 1372-1373. La Creu Coberta, que dona nom a un dels barris de la ciutat, és una obra gòtica de 1376 que marcava el final del carrer més llarg de València: el carrer de Sant Vicent Màrtir. En total, València compta actualment amb díhuit creus de terme, amb les quals es delimita el terme municipal amb tots els municipis que, al llarg de la història, s'han unit a ella, com Russafa, Campanar o Patraix. Cada una té la seua història, les seues restauracions, les seues cicatrius. I fins ara, cap comptava amb un catàleg actualitzat i georeferenciat que les reunira a totes.
Què haurà de fer qui guanye la beca
La Junta de Govern Local va aprovar este divendres la convocatòria, que busca finançar un estudi arqueològic i documental exhaustiu. El treball no consistix només a fotografiar creus: el o la becària haurà d'identificar cada peça de forma individualitzada, documentar-la en detall i incorporar la seua localització exacta al Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) municipal en coordenades UTM. El resultat final serà un inventari complet que facilite la consulta, difusió, gestió i conservació d'este patrimoni.
El portaveu municipal, Juan Carlos Caballero, va resumir el propòsit amb una declaració que situa la beca en la seua dimensió més àmplia:
"Estes creus són elements patrimonials històrics que antigament marcaven els límits de la ciutat i servien com a símbols de protecció i referència territorial" - Juan Carlos Caballero, portaveu municipal de l'Ajuntament de València
Caballero va afegir que l'objectiu últim és obtindre un document actualitzat de caràcter històric i arqueològic "que servirà com a ferramenta de coneixement i preservació del patrimoni local", millorant la conservació, gestió i difusió del patrimoni històric valencià.
Qui pot presentar-se i com
La convocatòria està oberta a persones amb titulació en Geografia i Història, Història, Història de l'Art, Arqueologia o els seus equivalents en grau universitari. A més dels mèrits acadèmics i el currículum professional, els aspirants hauran de presentar una memòria del projecte d'investigació en la qual expliquen els treballs previstos, les seues fases i la metodologia que seguiran. Les sol·licituds es tramitaran a través de la seu electrònica de l'Ajuntament, amb un termini de 20 dies naturals des de la publicació de l'extracte en el Butlletí Oficial de la Província.
La beca està vinculada al Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de València, conegut com a SIAM, i s'emmarca en una línia de treball orientada a impulsar la investigació en col·laboració amb l'administració local. No és la primera vegada que esta convocatòria activa projectes d'este tipus, però l'enfocament d'esta edició resulta especialment revelador: València porta segles convivint amb estes pedres sense saber, amb precisió, quantes són, on estan exactament ni en quin estat es troben totes elles. Una beca de 8.000 euros pot paréixer modesta per a un encàrrec tan ambiciós, però a voltes la memòria d'una ciutat comença per gestos xicotets i metòdics: algú que ix a buscar allò que sempre va estar ací, invisible a plena llum del dia.