Quasi un de cada cinc dies de l'últim any, València ha viscut baix algun tipus d'alerta meteorològica. No és una percepció: són 69 dies comptabilitzats entre el 15 de setembre de 2025 i el 15 de setembre de 2026, corresponents a 38 episodis de fenòmens adversos. Una freqüència que ja no permet parlar d'excepcions i que ha portat l'Ajuntament de València a fer un pas concret: reunir en un únic document tots els protocols d'actuació que han de seguir els servicis municipals quan el temps es torça.
La mesura va ser anunciada este dimarts pel regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil, Juan Carlos Caballero, després de la reunió de la Junta de Protecció Civil convocada per a revisar la preparació dels recursos municipals davant l'arribada de la tardor. El nou protocol unifica les actuacions en funció del tipus de fenomen —pluges, vent, fenòmens costaners o altes temperatures— i del nivell d'alerta activat en cada moment. Un manual d'instruccions, en definitiva, perquè ningú haja d'improvisar quan el temps apressa.
"L'objectiu és que tots els servicis municipals tinguen perfectament clar què han de fer, quan han de fer-ho i com hem de coordinar-nos davant qualsevol incidència que puga produir-se a la ciutat" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
El pes de la DANA, encara present
El context d'esta decisió no pot entendre's sense mirar arrere. El 29 d'octubre de 2024, una DANA va afectar principalment la Comunitat Valenciana, així com a zones d'Aragó, Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya. Les inundacions van deixar 222 morts i van afectar 845.371 persones, causant pèrdues de 13.300 milions d'euros. Va ser la major catàstrofe natural d'Espanya en dècades, i va deixar una pregunta incòmoda damunt la taula: ¿estaven els servicis municipals preparats per a actuar amb rapidesa i coordinació? El nou protocol valencià és, en part, la resposta institucional a eixa pregunta.
Perquè el problema no és només la magnitud d'un episodi extraordinari com aquell. És la regularitat amb què ara s'encadenen els avisos. En l'últim any, València va acumular 26 dies amb alertes per pluges i tempestes, 24 per vent i fenòmens costaners, i 21 dies per altes temperatures. I a això cal sumar les 29 activacions dels canons d'aigua del Saler entre juliol i setembre per risc d'incendis forestals, amb un increment del 56% respecte als mateixos mesos de l'any anterior.
"No estem parlant de situacions excepcionals que ocorren una vegada cada molts anys, sinó d'una realitat amb què hem de conviure i per a la qual hem d'estar preparats" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
Un protocol que anticipa, no que reacciona
La lògica del nou document és senzilla però poderosa: decidir abans que ocórrega. El protocol determina prèviament quines mesures correspon adoptar a cada servici municipal, en quin moment han d'activar-se, com han de coordinar-se entre si, quina informació ha de traslladar-se a altres àrees i quines recomanacions de prevenció i autoprotecció cal fer arribar a la ciutadania. Tot això classificat per tipus de fenomen i nivell d'alerta, de manera que no hi haja marge per a la confusió quan els minuts compten.
A més de la coordinació interna, la Junta de Protecció Civil també ha repassat les actuacions preventives ja realitzades per cada servici, com la neteja d'embornals, col·lectors i cobertes d'edificis municipals abans de l'arribada de les pluges. Són mesures discretes, poc visibles, però que marquen la diferència quan l'aigua comença a caure amb força.
Ciutadans informats com a part del sistema
El protocol no s'esgota en la coordinació interna dels servicis. La Junta de Protecció Civil també ha subratllat la necessitat de reforçar la cultura de prevenció entre la població. A través del programa València + Segura, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat de València, l'Ajuntament continuarà impulsant accions perquè els ciutadans sàpien identificar una alerta, distingir una preemergència d'una emergència real, conéixer les principals mesures d'autoprotecció i recórrer sempre als canals oficials d'informació.
En eixa mateixa línia, els Bombers de València, en coordinació amb la Policia Local, preparen un simulacre d'inundacions en les pedanies de Carpesa i Benifaraig. L'exercici té un doble objectiu: que els veïns prenguen consciència del risc i que els mateixos servicis municipals posen a prova la seua capacitat de resposta en un entorn real. En els pròxims dies, a més, l'Ajuntament llançarà una campanya d'informació i utilitzarà el mobiliari urbà —els mupis de la ciutat— per a difondre de forma permanent consells d'autoprotecció davant pluges, onades de calor i incendis forestals.
"Tenim uns servicis d'emergència preparats, però necessitem també ciutadans informats i responsables, perquè la prevenció comença abans que arribe l'emergència" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
L'aposta de l'Ajuntament de València reflectix un canvi de mentalitat que cada vegada més ciutats europees es veuen obligades a assumir: l'emergència climàtica no és un horitzó llunyà, sinó el present. Coordinar, anticipar i informar no són ja opcions de bona gestió, sinó condicions mínimes per a protegir els qui viuen en una ciutat on, com demostren les dades, el temps advers ha deixat de ser l'excepció per a convertir-se en una constant del calendari.